Resultats de la cerca

El coneixement sobre els carnívors als Països Catalans s’ha ampliat molt aquests darrers vint-i-cinc anys A excepció d’espècies com ara la mostela i potser el turó que pràcticament s’ha extingit, la resta han estat objecte de treballs ben diversos És difícil fer aquí una relació detallada de tot allò que es coneix i de tot allò en què s’ha avançat Per això s’ha dedicat un espai a aquelles espècies que han estat detectades o reintroduïdes durant aquest lapse de temps és el cas de l’os bru, el llop o el visó europeu i a aquelles altres que han experimentat un gran canvi pel que fa a l’estatus,…

El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall puig de Sant Salvador, 878 m alt contraforts de la Cogulla, 956 m Castell de Llaguarres, 1056 m La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i és drenada pel riu Guard el sector d’Aler, però, pertany a la conca de l’Éssera El 42% de la superfície del municipi és ocupada per brolles, el 13% per boscs de carrasques i roures, el 10% per boscs de resines i el 38% per conreus Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris 87% i per parcers La major part dels terrenys de conreu…

Situació Edifici ruïnós que té aterrats els murs del sector nord-est ECSA - MÀ Font L’església de Sant Pere és als afores i davant del dispers nucli de Sobrecastell, a l’altra banda de la Valira de Cornudella, obaga de la serra de Berganui L’ermita de Sant Pere és al peu d’un turó i vora d’un vell camí que menava d’Areny a la vall de la Valira Mapa 32-11 251 Situació 31TCG117822 Passat el km 103 de la N-230 en direcció a la Vall d’Aran, s’enfila a l’esquerra una carretera que s’endinsa per la Valira de Cornudella Molt aviat s’arriba a Sobrecastell Des de casa Monge s’agafa un…

Situació Vista del petit nucli fortificat de Claravalls, amb l’església situada al costat nord-est del conjunt, a la dreta de la fotografia ECSA - MÀ Font El poble de Claravalls amb la seva església i les restes de les fortificacions medievals, ara abandonat, és situat dalt de la serra de Sant Marc, que és un impressionant lloc de guaita sobre la vall de Berganui i les serres de Cis, Sant Gervàs i Gurp Mapa 32-11 251 Situació 31TCG082792 Passat el km 98 de la N-230 en direcció a la Vall d’Aran, arrenca una pista de terra, a mà esquerra i tot just on la carretera és creuada per…

El castell de Sarroca, dit també Sarroqueta per distingirlo de Sarroca de Bellera, aprofitava, com el seu nom indica, l’espadat d’una penya situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, que controla la vall de Barravés i el vell camí de Llesp L’indret de Sarroca és esmentat en l’acta de consagració de l’església del monestir de Lavaix datada l’any 1015 segons aquest important document, Gamisa, conjuntament amb la seva esposa Sança i el seu germà Dacó, dotaren el monestir amb un alou a Sarroca la Roca El Llibre dels Feus recull l’instrument d’evacuació i donació del segle XI del…

La fagina Martes foina és semblant a la marta, però se’n distingeix perquè té el color general menys rogenc i més de color de xocolata, i per la taca gular o pitet que és sempre blanca i, sovint, més extensa que la de la marta Té les plantes dels peus sense pèls Antonio Bea És d’estructura semblant a la marta La longitud del cap i tronc és de 420-560 mm, la de la cua 200-320 mm, la de l’orella de 31-48 mm i la del peu posterior de 71-95 mm Els mascles són una mica més grans que les femelles La fagina pesa de 850 a 1700 g Les fagines d’Eivissa, segurament extintes, devien de ser…

L’àguila marcenca Circaetus gallicus és un ocell rapinyaire peculiar tant per la forma i la fesomia del cap, rodó, gros i amb uns grans ulls ataronjats, més semblant a un mussol que no pas a una àguila, com per la seva dieta, composta especialment de rèptils La fotografia ens mostra una escena d’un niu dels Pirineus centrals Pallars, on s’aprecia, ultra el tipus de preses que explota, el color blanc de la part inferior de l’adult, en aquest cas, una femella, que és un caràcter distintiu i apreciable en vol Oriol Alamany Aquesta àguila estival nidifica as Països Catalans, i és força corrent…

El pela-roques Tichodroma muraria és un ocell de conducta sorprenent, que s’enfila, caminant i batent constantment les ales, per les parets verticals de pedra dels penya-segats, i fins i tot, pels campanars dels pobles de muntanya, mentre cerca insectes i aranyes que treu hàbilment, amb el bec, de dins dels forats És petit de 14 a 17 cm i es distingeix pels colors vermell i gris pissarra, que no comparteix amb cap altre ocell Té un vol sobtat, que sol comparar-se al de les papallones Marisa Bendala Ocell principalment sedentari i escàs a zones dels Prepirineus i els Pirineus catalans,…

Àrea de nidificació del mussol de Tengmalm Aegolius funereus als Països Catalans Maber, original dels autors El mussol de Tengmalm, conegut en algunes guies amb l’equívoc nom de miloca el terme és aplicat a rapinyaires diferents, segons les contrades, és de distribució holàrtica i va estretament relacionat amb la taiga i els boscos subalpins dels grans massissos muntanyosos europeus i de l’Amèrica del Nord La seva detecció als Països Catalans i, per extensió, a tots els Pirineus, és molt recent el 170563, en què fou descobert un niu ocupat en una pineda de Font-romeu, hores d’…