Resultats de la cerca
Es mostren 7097 resultats
Romuald Twardowski
Música
Compositor i pianista polonès.
Estudià piano i composició amb J Juzeliunas al Conservatori de Vílnius 1952-57 i posteriorment fou alumne de B Woytowicz al de Varsòvia, institució de la qual fou professor 1972-2008 El 1963, a París, inicià estudis de polifonia i cant gregorià amb N Boulanger Guanyà, entre d’altres, el Premi del Festival de Primavera de Praga per Sonetti di Petrarca 1965, que forma part del Trittico fiorentino El seu estil és força eclèctic i obert a canvis més agosarats quant a l’harmonia, com en el cas de Nomopedia 1962 Característiques seves són la simplicitat i l’economia de mitjans Entre les obres…
Karl Joseph Riepp
Música
Orguener d’origen alemany, naturalitzat francès a partir del 1747.
Començà la seva activitat orguenera amb el seu germà Rupert a Dole, i poc més tard a Dijon A França es relacionà amb els grans orgueners de l’època Dom F Bédos de Celles, JA Silbermann i FH Clicquot Entre les seves grans obres destaquen els instruments de la Sainte Chapelle 1741, quatre teclats i trenta-sis jocs i de la catedral 1743, ambdós a Dijon, i el de la catedral d’Autun 1748, entre d’altres En terreny alemany destaquen, sobretot, els dos del cor de l’abadia benedictina d’Ottobeuren Dreifaltigkeit 'el triple' i Heilig Geist 'el sacre', bastits entre el 1757 i el 1766, on es combinen…
Bernardo Pisano
Música
Compositor italià.
Es formà a la catedral de Florència, de la qual esdevingué mestre de capella l’any 1512 A partir del 1514 estigué actiu a Roma com a cantor de la capella dels papes Mèdici Escriví una collecció de responsoris de Setmana Santa, arranjaments polifònics de canzonette i ballate estròfiques profanes i alguns madrigals que poden considerar-se uns dels primers del segle XVI i que, en essència, ja contenen les principals característiques del madrigal italià que es desenvolupà alguns anys més tard Una de les seves produccions més interessants és la collecció de madrigals Musica sopra le canzone del…
Christoph Heinrich Förster
Música
Compositor alemany.
Inicià els seus estudis musicals a Bad Bibra i alguns anys més tard, a Weissenfels, aprengué composició i la tècnica del baix continu amb Johann David Heinichen Posteriorment fou alumne de Georg Friedrich Kauffmann a Merseburg, on el 1717 fou nomenat violinista i konzertmeister de la cort El 1723 viatjà a Praga i conegué compositors tan importants com JJ Fux, A Caldara i FB Conti Nomenat vicemestre de capella a Rudolstadt el 1743, el 1745, poc abans de morir, hi ocupà el càrrec de mestre de capella Förster fou respectat al seu temps sobretot com a compositor de cantates religioses En les…
Alteració de la menstruació
Patologia humana
La menstruació, és a dir, l’hemorràgia vaginal que es presenta periòdicament en la dona des de la pubertat fins a la menopausa, és regulada directament per factors hormonals Així, diverses afeccions endocrines poden originar alteracions de la menstruació Tanmateix, però, cal tenir en compte que, així com hi ha nombroses hormones que poden influir, directament o indirectament, en l’aparició, la regularitat i les característiques de la menstruació, hi ha també molts altres factors que hi poden actuar en aquest sentit, com ara els que afecten directament l’aparell genital o fins i tot els…
El que cal saber dels tumors benignes d’estomac i duodè
Patologia humana
És anomenada tumor benigne d’estómac la proliferació anormal d’un grup de cèllules dels diversos teixits d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que es considera normal i formen una massa anormal o tumor, el comportament del qual és benigne, és a dir que no envaeix els teixits sans més propers ni origina metàstasis o disseminacions a distància Quan un tumor d’aquestes característiques s’origina al duodè, és a dir, la primera porció de l’intestí prim, és anomenat tumor benigne de duodè Els tumors benignes d’estómac i duodè són poc freqüents i gairebé sempre…
Faringomicosi
Patologia humana
La faringomicosi o faringoqueratosi constitueix una varietat estranya de faringitis crònica que es caracteritza per la formació de nombroses prominències dures, groguenques i petites, localitzades especialment en les amígdales palatines Aquestes prominències característiques es componen d’acumulacions de cèllules mortes que contenen molta queratina, substància que els confereix duresa No es coneix exactament la causa d’aquest trastorn, però probablement és degut a una infecció causada pel fong Leptothrix buccalis , ja que aquest microorganisme se sol trobar a la faringe de les persones que en…
balletto
Música
Dansa instrumental sorgida a Itàlia a la segona meitat del segle XVI i estesa a altres països d’Europa, especialment Alemanya, durant el segle XVII.
Inicialment s’escrivien exclusivament per a llaüt, però posteriorment esdevingueren peces per a conjunt de cambra A Itàlia, el terme s’aplicà en un primer moment a qualsevol dansa d’origen estranger, tant si era un ballo francese com un bal boemo o, molt especialment, un balletto tedesco , d’on prové l’estreta relació amb l' allemande , dansa de la qual a penes es podia distingir en aquella època A poc a poc, se n’anaren concretant les característiques compàs binari -ocasionalment ternari-, tempo molt variable -des de largo fins a presto -, forma binària amb repeticions, estil simple i…
septet
Música
Conjunt format per set instruments o set veus -normalment solistes, amb acompanyament o sense-, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Ocasionalment es pot referir a un moviment o a una part d’aquest, si reuneix les característiques anteriors Sense cap mena de dubte, el septet més cèlebre de la història de la música és el Septimí , opus 20, de L van Beethoven, per a clarinet, fagot, trompa, violí, viola, violoncel i contrabaix, compost els anys 1799-1800, amb una versió per a trio amb violí o clarinet, violoncel i piano opus 38 feta pel mateix compositor els anys 1802-03 L’alternativa violí/ clarinet és probable que vingui també del mateix Beethoven es conserva el manuscrit de la part de violí Altres septets cèlebres anirien…
cançó estròfica
Música
Cançó en què cada estrofa de text és cantada amb la mateixa música.
L’estrofa i, eventualment, la tornada musicals s’adapten a les característiques ritmicomètriques de l’estrofa i la tornada textuals, respectivament Cada repetició musical pot suposar, però, algun canvi, per exemple en l’acompanyament o la tonalitat D’altra banda, la presència d’una tornada musical pot donar peu a algun desajustament entre text i música En concret, el darrer vers de l’estrofa textual pot coincidir amb l’inici de la tornada musical és el cas de l’anomenat "vers d’enllaç" del villancico , o l’alternança entre estrofa i tornades musicals pot no correspondre a l’alternança entre…