Resultats de la cerca

Autor dels millors guions de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol, s’inicià en la realització amb un estil populista i nostàlgic Asignatura pendiente 1976, Solos en la madrugada 1977, Las verdes praderas 1979, Alfonso Sánchez 1980, curtmetratge, El crack 1981, Volver a empezar 1982, Oscar a la millor pellícula estrangera, i El crack II 1983 Posteriorment dirigí Asignatura aprobada 1987 i la sèrie televisiva Historias del otro lado 1990 Després de set anys apartat del cinema, dedicat a la televisió i a l’edició de llibres cinematogràfics, realitzà Canción de cuna 1994, enèsima versió…

Actor-tipus, protagonitzà, entre altres pellícules, The King and I 1956 de Walter Lang, The ten Commandments 1956 de Cecil B de Mille, The Brothers Karamazov 1958 de Richard Brooks, The Sound and the Fury 1959 de Martin Ritt i The magnificent seven 1960 de John Sturges 1960

Personificà i mitificà “el bon americà” al cinema dels EUA, especialment en la figura del cowboy adust, tímid i simpàtic The Winning of Barbara Worth, 1926 The Man from Wyoming, 1930 The Plainsman , 1936 The Cow-Boy and the Lady, 1938 The Westerner, 1940 High Noon, 1952 Vera Cruz, 1954 Bon comediant, intervingué també en films humorístics de Lubitsch i de Capra, i també en nombroses cintes d’aventures, com Lives of a Bengal Lancer 1935, Beau Geste 1939, etc

S'inicià en el teatre amb M Reinhardt i passà posteriorment al cinema, on es destacà, primerament, en els films d’E Lubitsch Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920 Das Weib des Pharao , ‘La muller del faraó’, 1922, etc i després en els de F Murnau Der letzte Mann , ‘El darrer home’, 1924 Faust , 1926, etc Altres films en què prengué part foren The Last Command i The Way of All Flesh 1928, que li valgueren el primer Oscar d’interpretació que hom atorgà, Der blaue Engel ‘L’àngel blau’, 1930, etc Fou considerat l’actor oficial de l’Alemanya nazi i abandonà el cinema després de la Segona…

De primer galant de films de caire romàntic, aviat encarnà personatges més complexos, on demostrà la seva flexibilitat dramàtica Obtingué l’Oscar a la millor interpretació masculina el 1932 i el 1946, per Dr Jekyll and Mr Hyde i The Best Years of Our Lives , respectivament El 1952 fou premiat a Venècia per Death of a Salesman Altres films seus són Anna Karenina 1935, A Star is Born 1937, Middle of the Night 1959 i Seven Days of May 1964

Començà a rodar pellícules d’adolescent amb equips amateurs i, amb només divuit anys, escriví, dirigí i produí el migmetratge Painted Faces , que fou emès per televisió i presentant al Festival del Cinema de Londres el 1992 Graduat en literatura anglesa a Oxford, durant els seus anys d’estudiant dirigí algunes obres teatrals Posteriorment es dedicà al cinema publicitari Els anys noranta dirigí telefilms per a la televisió, entre els quals alguns capítols de la sèrie East Enders ‘Gent del barri’ en la versió catalana entre el 1998 i el 2000, pels quals fou premiat per l’Acadèmia Britànica de…

Debutà el 1969 i en els anys següents es convertí en un dels actors més importants de la seva generació Els seus èxits més remarcables han estat The Godfather 1972 i The Godfather, Part II 1974, ambdós de F F Coppola Posteriorment intervingué en Scarecrow 1973, de J Schatzberg Serpico 1974 i Dog day Afternoon 1975, premi al millor actor al Festival de Sant Sebastià, ambdues de S Lumet Bobby Deerfield 1977, de S Pollack Cruising 1980, de W Friedkin Author Author 1982, d’A Hiller Scarface 1983, de B de Palma, i Revolution 1985, de H Hudson, després de la qual passà uns anys allunyat de…

Els seus films —la majoria dels quals procedeixen de novelles o de peces teatrals— reflecteixen el seu interès per alguns aspectes del Romanticisme alemany —derivats cap a una malenconia una mica morbosa— i palesen una tècnica d’arrel pictòrica, sovint barroca, en el tractament d’escenaris i personatges Dirigí Liebelei 1932, La signora di tutti premiat a Venècia, 1934, Tendre ennemie 1936, Werther 1938, Letter From an Unknown Woman 1948, a Hollywood, La ronde 1950, Madame de 1953, Lola Montès 1956

Promotor de la incorporació al cinema d’Eleonora Duse, els seus films principals són Spergiuro 1901, Luigi XI re di Francia 1909 i Estrellita 1910

Després de debutar en sèries de televisió, protagonitzà la comèdia Popeye 1980, de R Altman Aviat revelà les seves aptituds còmiques amb films com The Survivors 1983, de M Ritchie, Moscow on the Hudson 1984, de P Mazursky, Club Paradise 1986, de H Ramis, o Good Morning, Vietnam 1987, de B Levinson Però aconseguí la popularitat amb Dead Poets Society 1989, de P Weir, Cadillac Man 1990, de R Donaldson, Awakenings 1990, de P Marshall, Hook 1991, de S Spielberg, The Fisher King 1991, de T Gilliam, i, sobretot, Mrs Doubtfire 1993, de Ch Columbus Posteriorment protagonitzà, entre d’altres, Jumanji…