Resultats de la cerca

Castissent s’aixeca dalt d’un turó a 721 m d’altitud, des d’on es domina la riba de la Noguera Ribagorçana, a uns 15 km a l’oest del nucli de Fígols La primera notícia d’aquest castell és proporcionada per l’historiador musulmà ibn ‘Idārī L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, sortí cap al comtat de Pallars i prengué, entre altres, els castells de Sarroca de Bellera, de Castissent i de Mola de Baro, i feu un gran nombre de morts i captius entre els quals el fill gran del comte Ramon, Isarn L’any 1066 Galind Bradila vengué al comte Ramon IV de Pallars una vinya situada al Castell…

El monestir existia ja el 955, quan començava a rebre donacions dels fidels El 966 era regit per un mateix abat amb Sant Feliu de Guíxols i el 968 rebé un precepte d’immunitat i protecció del rei Lotari, que confirmà la unió d’ambdues abadies fins a la mort de l’abat Sunyer El 977 el regia l’abat Ató i continuà amb abats propis fins després de mitjan segle XI, en què fou desertat pels monjos a causa de les freqüents depredacions dels pirates àrabs per això els comtes Ramon Berenguer I i Almodis el cediren el 1068 als monjos de Sant Honorat de Lerins i fou fortificat torre de…

Pere III de Catalunya, II de València, I de Mallorca i IV d’Aragó va ser un monarca extraordinari i singular Durant el seu llarg regnat 1336-87 se sentí profundament vinculat a Catalunya, que sempre va fer-li costat, tot i el distanciament inicial del rei vers els súbdits catalans Prova d’aquesta afecció és la presentació d’ell mateix que feia emprar als escrivans i oficials en els documents sortits de la seva cancelleria “Pere terç…, rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega, de Sicília, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, duc d’Atenes i Neopàtria…”, és a dir…

Situació Vista exterior de l’edifici actual, la Torreta, a l’interior del qual s’aixopluguen algunes dependències que coincideixen, si més no en part, amb la construcció romànica antiga L Prat A la dreta del riu Cardener, vers el costat nordoriental del municipi d’Olius, situat a la conca alta del Cardener, es troba emplaçat el conjunt format per la Torreta, l’església de Sant Esteve i el singular cementiri gaudinià Assentat damunt un cingle rocallós, dominant una part de la vall del Cardener, s’alça el mas la Torreta on, probablement, hi havia hagut l’antic castell d’Olius Mapa 292M781…

Situació Vista interior dels dos absis, sota una gran balma, que formen la capçalera de l’església d’aquest petit cenobi ECSA - JA Adell Aspecte que ofereixen les diferents estances d’aquest antic monestir, edificat totalment sota una gran balma ECSA - JA Adell Les ruïnes del monestir de Sant Pere de les Maleses es troben dins una balma, a la part alta del barranc de Sant Pere, afluent per la dreta del riu Noguera Pallaresa, en ple congost de Collegats Mapa 33-11252 Situació 31TCG373832 L’accés és molt difícil Hi ha dos camins, un que surt d’un revolt de la carretera de la Pobla de Segur a…

Pretextat 342-343 És el primer bisbe conegut L’única notícia el presenta assistint al concili de Sàrdica Sofia en l’actualitat, acompanyant Osi de Còrdova, legat papal, per la qüestió de l’arianisme Pacià a 391 Hi ha una nota biogràfica de sant Jeroni molt elogiosa 391, segons la qual Pacià es distingí per la castedat i l’eloqüència, la seva vida i la seva paraula escriví unes obres i morí molt vell S’han conservat tres cartes contra els heretges novacians, una exhortació sobre la penitència i un tractadet sobre el baptisme S’ha perdut l’opuscle El cervolet , amb què intentà vanament oposar-…

El primer a cognominar-se Velasco potser fou el seu rebesnet Nuño Fernández de Velasco , ric home el 1067, el qual fou avi cinquè de Fernando Sánchez de Velasco mort el 1278, senyor de la casa de Velasco i merino major de Castella El seu besnet, el ric home Pedro Fernández de Velasco mort l’any 1384, senyor de Briviesca, Medina de Pomar, Herrera de Pisuerga, Arraz i del solar de Velasco a Angostina, tingué tres fills Pedro Fernández de Velasco y de Sarmiento , que s’establí a la casa de la Rueda a Zurita i Pagazanes i formà la línia dels marquesos de Liédena títol creat el 1708 i barons de…

La geografia Cap de comarca, Formiguera Constituïda per la capçalera de l’Aude, estesa entre els 1500 i 1700 m alt i voltada de muntanyes, és la plana més alta dels Països Catalans Correspon a un fragment del peneplà posthercinià, esquistós, basculat per moviments tectònics recents la clotada és coberta de sediments morènics S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d’un seguit d’esglaons i replans d’origen glacial, mentre que a llevant s’interromp sobtadament davant l’escarpament de falla del roc de Madres 2471 m, partió d’aigües amb la Tet Molt tancada per…

Situació Façana del palau, tal com és avui, amb les parts medievals, afegides per construccions modernes Luigi Es coneix com a Palau dels Peguera o de Berga, una mansió senyorívola situada a la plaça de Sant Joan, davant l’església del mateix nom, al bell mig de la ciutat de Berga Aquest palau figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 04,6 — y 62,1 31 TDG 046621 Malgrat que ha estat remodelada en força ocasions en l’actualitat la planta baixa és ocupada per un bar i els pisos són habitats, conserva encara restes evidents…

Els Entença El primer senyor conegut de la baronia d’Entença fou Berenguer I d’Entença , que assistí al setge de Barbastre 1065 Tingué un fill anomenat Gombau I d’Entença , que tal vegada fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella i la unió catalanoaragonesa 1137 Juntament amb ell signà un cert Pere Mir d’Entença , que ja havia estat testimoni del testament d’Alfons el Bataller 1131 i de la confirmació, per Ramir II, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda 1135 descendent potser, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars, el…