Resultats de la cerca
Es mostren 4110 resultats
Michel Camdessus
Economia
Economista francès.
Obtingué el postgrau en economia a l’Institut d’Estudis Polítics de París, dependent de l’Escola Nacional d’Administració Pública Des del 1984 fins al 1987, any en què accedí a la direcció gerencial de l’FMI, fou governador del Banc de França També ocupà el càrrec de director del Tresor francès, des del 1983 fins al 1984, després d’haver estat vicedirector i assistent del director durant un llarg període en aquest departament En 1978-84 fou president del Club de París, i des del 1982 fins al 1984 exercí el càrrec de president del comitè monetari de l’antiga Comunitat Econòmica Europea Fou el…
Gideon Rachman
Política
Periodista i politòleg britànic.
Es graduà en història al Gonville & Caius College d’Oxford Inicià la carrera professional al servei internacional de la BBC Professor visitant al Woodrow Wilson School for Public and International Affairs de la Universitat de Princeton EUA entre els anys 1984 i 1988, el 1991 s’incorporà a la revista The Economist , on fou responsable de diverses seccions, columnista i, entre el 1997 i el 2000, editor de l’edició britànica L’any 2006 passà al Financial Times , en el qual escriu articles de fons de política internacional El 2010 publicà Zero-Sum World , assaig sobre la globalització on…
la Fronda
Història
Rebel·lió a França, durant la regència d’Anna d’Àustria, contra el govern del cardenal Mazarino (1648-53).
Tingué dues etapes la revolta del parlament agost del 1648 - març del 1649 i la revolta dels prínceps octubre del 1649 - setembre del 1653 L’autoritarisme de Richelieu, la debilitat i la corrupció de la regència, les conseqüències econòmiques de la guerra dels Trenta Anys, la manca de subsistències, la crisi agrària i artesana i la mala administració de Mazarino constituïren el fons de la insurrecció A fi d’afrontar aquesta situació el cardenal intentà una nova política econòmica i reforçà el poder dels agents reials, però el parlament de París, seguit per diversos parlaments…
Convenció Nacional
Història
Assemblea constituent que governà França des del 21 de setembre de 1792 fins al 25 d’octubre de 1795.
Successora de l’Assemblea Legislativa, era composta per 749 diputats electes Encarregada de redactar una nova constitució, proclamà la Primera República Francesa el mateix 21 de setembre Pel desembre de 1792 obrí un procés contra Lluís XVI, que fou condemnat a mort Aquest judici oposà definitivament els dos partis predominants, els girondins i els muntanyencs, que es disputaven per aconseguir els diputats independents, anomenats “els de la plana” Les primeres victòries franceses sobre els aliats afavoriren els girondins, però la derrota de Neerwiden març de 1793, la retirada de Bèlgica i la…
Arquitectes per l’Arquitectura
Arquitectura
Associació cultural de caràcter professional sense ànim de lucre.
El seu objectiu principal és la preservació, la difusió i la promoció dels valors culturals i socials de l’arquitectura, tant històrica com contemporània, i la defensa de la professió i el paper de l’arquitecte en els diferents vessants Les activitats principals que l’Associació es proposa pel compliment dels seus objectius són el debat, la generació d’estats d’opinió i la celebració d’activitats com exposicions, congressos i conferències La creació de l’Associació s’inscriví en el context de crisi econòmica generalitzada i en les fortes tensions que se’n derivaren en els camps…
Ulrich Beck
Sociologia
Sociòleg alemany.
La seva família es traslladà a la República Federal d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial Graduat a la Universitat de Munic 1972, fou professor a les universitats de Münster 1979-81 i Bamberg 1981-92 Aquest any s’incorporà a l’institut de sociologia de la Universitat de Munic, on exercí fins a la jubilació i del qual fou director Fou també professor a la London School of Economics i encapçalà organitzacions dedicades a la recerca i al debat polític i social Figura destacada de les ciències socials i del pensament polític a Europa, la seva principal aportació és el concepte de "…
Jens Stoltenberg

Jens Stoltenberg
© Guri Dahl, Scanpix / Oficina del Primer Ministre de Noruega
Política
Polític noruec.
Es graduà en economia per la Universitat d’Oslo el 1987, on fou professor en 1989-90 Afiliat molt jove al partit laborista, collaborà en l’òrgan d’aquest Arbeiderblade , i el 1985 passà a formar part del comitè central del partit, del qual fou president de les joventuts 1985-89, vicepresident 1992-2002 i president des d’aquest any, entre altres càrrecs Diputat per Oslo des del 1993, i cap de diversos comitès parlamentaris energia 1997-2000 afers estrangers 2001-05, fou ministre de medi ambient 1990-91 i transport i energia 1993-96 en governs de Gro Harlem Brundtland i ministre de finances del…
risc
Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert.
En la societat moderna la preocupació pel risc és cada vegada més important El risc es refereix als perills potencials que es deriven de les accions o omissions dels éssers humans Qualsevol acte pot tenir conseqüències imprevistes Els responsables de les empreses, per exemple, han d’avaluar els riscos que comporten llurs decisions El mateix desenvolupament científic i l’aplicació de la tecnologia —que, en teoria, haurien de permetre un major control sobre el món— és l’origen de profunds canvis i de nous reptes als quals hom s’enfronta en la nova era marcada per la incertesa L’aplicació de la…
castrisme
Política
Moviment polític revolucionari, desenvolupat a l’Amèrica Llatina a partir dels darrers anys de la dècada del 1950.
Té origen en la crítica de la pràctica política dels partits comunistes ortodoxos i pren com a model la revolució cubana Els seus principals teòrics foren Ernesto Che Guevara, Fidel Castro, Régis Debray i Douglas Bravo El castrisme sosté que per a dur a terme les reformes socioeconòmiques que alliberin les masses llatinoamericanes de l’explotació i de la misèria cal l’enderrocament, mitjançant la revolució popular i nacional armada, dels règims oligàrquics aliats de l’imperialisme nord-americà, que detenen el poder en la majoria d’aquells països El castrisme adopta la guerrilla —tant la…
Amadís de Gaula

Amadís de Gaula Portada d'una edició Sevillana del 1526
Llibre de cavalleries castellà, l’existència del qual consta documentalment des del s XIV, si bé ha pervingut en una refosa, publicada a Saragossa el 1508, feta per Garci Ordóñez de Montalvo.
La labor d’aquest consistí, sembla, a reduir a tres llibres un text perdut, potser el mateix del qual han romàs alguns fragments del primer quart del segle XV a afegir-hi un quart llibre després de canviar el desenllaç heretat a modernitzar la llengua, que, en la refosa, esdevé una clara superposició d’estrats diversos d’evolució, i a introduir en l’obra elements fantàstics, motius literaris i històrics, així com reflexions morals, insòlites en el gènere El resultat de totes aquestes manipulacions fou un dels millors llibres de cavalleries escrits a la península Ibèrica Amb prosa elegant i…