Resultats de la cerca
Es mostren 6670 resultats
Institut Català d’Acolliment i Adopció
Dret civil català
Organisme adscrit al departament de justícia de la Generalitat que té per funció principal gestionar la tramitació dels acolliments simples en família aliena i de les adopcions nacionals que es produeixin a Catalunya.
S'encarrega de fomentar el dret dels infants a tenir una família i, per tant, de promoure l’acolliment simple en família aliena i també l’acolliment preadoptiu Ha de gestionar els processos de valoració psicosocial de les persones que solliciten aquests tipus d’acolliment, mitjançant els equips tècnics competents Una vegada seleccionades les famílies acollidores, l’Institut ha de fer-ne el seguiment i donar el suport necessari L’Institut té altres atribucions, com són la formalizació de convenis de collaboració amb altres administracions, institucions i entitats, i la tramitació…
missió Petersberg
Militar
Missió militar humanitària i de manteniment de la pau aprovada pel consell de la Unió d’Europa Occidental l’any 1992 en la reunió que aquest organisme celebrà a Petersberg (Alemanya).
Els estats membres de la UEO es declararen preparats per a donar suport a la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa —OSCE— a partir del 1995 o al consell de seguretat de les Nacions Unides sobre la base d’un estudi cas per cas i assumint tasques de salvament i altres accions d’emergència, de manteniment de la pau o de desplegament de forces armades en situacions de gestió de crisi, incloent-hi tasques d’imposició de la pau L’any 1997, el tractat d’Amsterdam establí les bases per tal que la UEO permetés dotar la Unió…
Museu Arqueològic Eduard Camps
Museu
Museu d’arqueologia situat a l’antic hospital de Guissona (Segarra).
Fou creat l’any 1952 i installat a les mateixes dependències municipals L’any 1983 les colleccions es traslladaren a l’antic hospital, seu de la casa de cultura Després d’un important impuls a la recerca arqueològica i sota el patronatge d’un consorci presidit per l’alcalde de Guissona, el museu fou refundat i inaugurat de nou al novembre del 2000 Exposa les restes arqueològiques de la Guissona romana, Iesso, amb l’objectiu de donar a conèixer les formes de vida dels habitants de la zona fa 2000 anys, i des del 2011 fa les funcions de centre d’interpretació de l’annexe Parc Arqueològic de la…
Castell de les Agudes (Lavansa i Fórnols)
Les restes d’aquest castell, avui pràcticament desaparegut, es troben en un replà del serrat de les Agudes, a uns deu minuts del torrent de l’Olla, seguint una pista que surt de la proximitat d’Adraén Les notícies històriques sobre aquesta fortificació són abundants des del segle X, tot i que presenten alguns problemes d’identificació El castell es trobava a la frontera entre els termes d’Adraén —del vescomtat de Castellbò— i Ortedó, tal com apareix en el Spill… En principi fou una possessió dels comtes d’Urgell Ermengol VII el va donar al bisbe d’Urgell el 1159 Ben poca cosa resta del…
Sant Martí de Teià
Art romànic
La villa de Taliano , que va donar nom a l’església i al terme, surt esmentada l’any 961, i quatre anys més tard, el 965, l’església de Taliano fou donada a la seu de Barcelona el 1969 se’n va commemorar el millenari L’antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l’església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu Sobre el seu portal renaixentista, semblant al del monestir dels Àngels de Barcelona, hi ha un relleu de sant Martí amb el cavall, que…
Torre de Sant Joan (Barcelona)
Art romànic
L’orde dels hospitalers de Sant Joan erigiren una torre de defensa a Sant Martí de Provençals, suposadament al segle XII Situada entre les partides del Clot i el Taulat, fou totalment restaurada el 1705 per fra Nicolau de Cotoner, i el 1730 fra Josep de Ros i de Sorribes hi erigí la petita capella de Sant Joan, segons Carreras i Candi El 1854 n’era el propietari Ramon Casas Jordà, el qual va donar una part dels terrenys que envoltaven la torre per tal de fer un carrer dit de Sant Joan de Malta, en honor de l’antiga fortificació Aquesta família, els anys vint d’aquest segle, donà la propietat…
Santa Magdalena de Pradell de la Teixeta
Art romànic
El 1179 el prior d’Escornalbou va donar el lloc “desert” de Pradell a Pere de Déu perquè el repoblés L’església, doncs, s’havia de formar a partir d’aquesta data De tota manera, és possible que el 1194 encara no existís, ja que no figura a la butlla de Celestí III que només cita, dins la baronia d’Escornalbou, l’església de Colldejou, al Baix Camp El rector de Pradell apareix documentat per primera vegada en la dècima papal del 1279 L’església parroquial de Pradell, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona Fou sufragània de la parròquia de Pradell l’església de la…
Sant Andreu de les Vinyes (Vilafranca de Conflent)
Art romànic
Aquesta església, actualment desapareguda, era a la riba esquerra de la Tet, una mica més amunt de l’antic pont de Sant Andreu, del qual només resta l’estrep de la banda esquerra, ja que fou destruït pel pont actual, sobre el qual passa la carretera nacional L’església de Sant Andreu havia estat el temple de la “vila nova”, és a dir, de l’actual raval de la vila de Vilafranca de Conflent Una única menció documental d’aquesta església data de l’any 1217, en què Ademar de Montalbà va donar a la seva filla Berenguera diverses possessions a Vilafranca, a la “vila nova”, entre les quals hi havia…
Guillermo Espinosa
Música
Director d’orquestra i promotor colombià.
Format a l’Institut de Belles Arts de Cartagena, posteriorment es traslladà a Europa i estudià a Itàlia, on fou deixeble de R Bossi, i a Berlín, on tingué com a mestres J Preuwer i F Weingartner El 1931 dirigí l’Orquestra Simfònica de Berlín Fou el fundador i primer director de l’Orquestra Simfònica Nacional de Colòmbia, càrrec que ocupà del 1936 al 1947 Preocupat per donar a conèixer la música que es feia als països llatinoamericans, el 1938 organitzà a Bogotà el primer Festival Iberoamericano de Música amb motiu del 400 aniversari de la capital colombiana Fou cap de la Divisió de Música de…
Henryk Oskar Kolberg
Música
Folklorista i compositor polonès.
Estudià música primer a Varsòvia i després a Berlín A banda de les seves composicions, principalment cançons i danses d’inspiració popular, Kolberg és conegut per la seva tasca d’etnògraf El 1861 inicià la publicació dcorpus molt important de melodies populars, en uns trenta-un volums, coneguts com a Quadres etnogràfics Aquesta obra fou el resultat d’una llarga tasca de recollida de material per terres poloneses iniciada el 1838 Els seus mètodes eren poc científics i molt influïts pel Romanticisme, però contribuïren decisivament a la divulgació de la música popular polonesa dins del mateix…