Resultats de la cerca

Aquesta capella apareix documentada per primera vegada l’any 1484, però segur que els seus orígens són força anteriors, pertanyents al romànic Es tracta de l’església que els senyors de la quadra de Maspontons erigiren al costat del seu casal Aquest darrer edifici és avui dia una superba mansió aixecada als segles XVII i XVIII, que probablement guarda sota els seus murs uns antecedents medievals Foren senyors del lloc els Avinyó, els Boixadors i al segle XVIII el marquès de la Manresana La capella en l’actualitat es troba completament desfigurada i es fa servir com a dependència…

Estudià amb la seva mare, la cantant Marie Theresia Loewe, a Praga, on realitzà el seu debut el 1865 com un dels nois en La flauta màgica Posteriorment cantà a Danzig 1868, al Stadttheater de Leipzig i a la Königliche Oper de Berlín 1869, teatre aquest darrer on fou contractada fins el 1885 Especialitzada en el repertori wagnerià, participà en la primera representació completa de la Tetralogia a Bayreuth en els papers de Woglinde, Helmwige i Ocell El 1885 interpretà l’òpera Carmen a la Metropolitan Opera House de Nova York, on cantà fins el 1892 Des del 1891 es dedicà a l’…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The Chronicle of…

Es formà a l’Acadèmia de Música de Zagreb, de la qual el 1945 arribà a ser professor de composició Virtuós instrumentista de violí, fou també director responsable de l’Orquestra de Cambra de la Ràdio de Zagreb, amb la qual realitzà nombrosos concerts arreu d’Europa Compongué òperes - Koriolan 1958 i Oluja 'La tempesta', 1969, totes dues amb text del mateix autor i basades en Shakespeare-, simfonies sis, entre el 1944 i el 1966, concerts tretze en total i altres obres, entre les quals destaca la cantata El darrer Adam 1964 Com a compositor se li reconeix una original combinació de…

Probablement deixeble del P Cererols a l’Escolania de Montserrat els anys 1665-71, el 17 de setembre d’aquest darrer any ingressà com a monjo al monestir Arpista molt destre, fou també mestre de l’Escolania 1705-15, compartint el càrrec amb el P Vicenç Pressiac i en substitució del P M López mentre aquest exercí d’organista a Valladolid Davant les pressions centralitzadores de la Congregació de Valladolid, a la qual pertanyia el monestir de Montserrat, defensà amb fermesa els drets tant dels monjos antics escolans com dels mateixos escolans que pertanyien a la Corona de Catalunya…

S’inicià com a infant cantor a la capella de la cort bavaresa de Munic, on s’estigué entre el 1556 i el 1559 Després, durant uns quants anys, estudià orgue amb Claudio Merulo a Venècia Retornà a Munic per ocupar el càrrec d’organista de la cort Cap al 1568 exercí durant algun temps com a mestre de capella a la cort del príncep hereu a Landshut Posteriorment tornà de nou a Munic Se n’han conservat algunes misses, més de setanta motets, diversos madrigals i més d’un centenar de lieder en alemany, tant profans com religiosos En aquest darrer àmbit, que inclou el més interessant de…

Estudià musicologia a les universitats de Poznan i de Cracòvia, centre aquest darrer on es doctorà el 1964 Entre els seus mestres hi hagué A Chybinski i JM Chominski, personalitats molt importants dins la musicologia polonesa Fou professor assistent de Chybinski a la facultat de musicologia de la Universitat de Poznan 1950-53 Més tard es traslladà a Cracòvia, on entre el 1954 i el 1961 dirigí una editorial musical i fou professor de musicologia a la Universitat Jagiellonski des del 1990 Considerat un dels principals musicòlegs polonesos de la seva generació, fundà i edità…

Fou el darrer fill de l’emperador Leopold II i germà del seu successor, Francesc I, i arxiduc d’Àustria Els seus interessos en política foren pràcticament nuls, en part per la posició que ocupava en la línia successòria de la casa dels Habsburg Emprengué la carrera eclesiàstica i fou nomenat arquebisbe d’Olomouc, a Moràvia Gran amant de la música, a partir del 1803 es convertí en alumne de L van Beethoven, a qui admirava i a qui feu de mecenes Mantingué una relació molt estreta amb el compositor fins que aquest morí Beethoven, agraït, li dedicà un gran nombre d’obres, entre les…

Estudià musicologia amb O Kinkeldey, O Gombosi i AT Davison a la Universitat de Harvard -on obtingué el doctorat el 1954- i composició amb W Piston, K Rathaus i R Thompson Exercí la docència a la Universitat d’Illinois 1953-59 i també a Yale des del 1959, on, a més, fou catedràtic 1969-75, 1992 Professor convidat per diverses universitats, entre les quals Califòrnia, Princeton, Michigan, Zagreb, Granada i Barcelona, fou president de nombroses institucions musicals, com ara la Societat Americana de Musicologia 1970-72, el Consell Nacional de les Arts en l’Educació 1967-69 i la Societat…

És anomenat ronyó de ferradura un trastorn del desenvolupament dels ronyons, present des del naixement, caracteritzat per la fusió dels pols inferiors dels ronyons, per davant dels vasos sanguinis de la zona En la majoria dels casos, aquesta anomalia no origina símptomes, i el trastorn es descobreix casualment en efectuar una urografia per una altra causa Tanmateix, però, la fusió dels ronyons ocasiona una rotació dels urèters que de vegades pot dificultar l’evacuació de l’orina Per tant, es poden presentar complicacions degudes a l’obstrucció urinària, com ara infeccions de repetició,…