Resultats de la cerca
Es mostren 3393 resultats
Pietro Tacca
Escultura
Escultor italià.
Deixeble i collaborador de Giambologna, continuà les obres que aquest havia deixat inacabades, entre altres les estàtues de Ferran I 1608, Piazza dell’Annunziata, Florència, Felip III 1606-13, Madrid i Enric IV 1613, París, avui perduda Autor dels relleus a la base del monument a Ferran I 1615-24, Liorna i de l’estàtua de Felip IV a cavall 1634-40, Madrid, executada sobre un esbós de Velázquez i un bust del rei obra de JMartínez Montañés Utilitzà quasi exclusivament el bronze, material que li facilità el traspàs des de les fórmules rígides del corrent manierista al naturalisme…
El Noticiero Universal
Periodisme
Diari en castellà, editat a Barcelona des del 15 d’abril de 1888 fins a l’octubre del 1985.
Fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta, fou el primer diari del vespre que sortí a Barcelona Els directors foren, successivament, Julián Pérez Carrasco, Josep Palou i Garí, Enric Tubau, Enrique de Angulo, Josep Palou i Garí segona vegada, Lluís GManegat, José María Hernández Pardos, Manuel Tarín i Iglesias, Àngel Elias i Riquelme, Josep Tarín i Iglesias i Jordi Domènech i Mateu Periòdic independent, liberal i receptiu al catalanisme, aconseguí i conservà una notable audiència Tingué una àmplia nòmina de collaboradors literaris Publicà els articles de Jacint Verdaguer En…
alçament de Mieres
Història
Revolta ocorreguda a Mieres (Garrotxa) pel setembre del 1484.
Es produí en intentar l’algutzir reial Gilabert Salvà, acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d’altres autoritats, d’executar els béns dels remences que es negaven a pagar censos i tasques a llurs senyors En arribar a la vall de Mieres foren escomesos i foragitats pels pagesos armats i dirigits per Pere Joan Sala El lloctinent de Catalunya, Enric d’Aragó i de Pimentel, hi acudí a restablir la pau, però tan bon punt hagué tornat a Barcelona, els remences s’insurgiren de nou i estengueren el conflicte, que esdevingué l’anomenada segona guerra dels Remences
Théodore Agrippa d’Aubigné
Literatura francesa
Literat francès.
Educat dins l’església reformada, de la qual fou acèrrim defensor, prengué part en les campanyes bèlliques i polítiques contra els catòlics sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII El 1620 s’exilià a Suïssa És autor de Les tragiques 1616, extens poema politicoreligiós, compost entre el 1577 i el 1616, en el qual aconsegueix moments de veritable grandesa A més de nombrosos escrits anticatòlics i propagandístics, escriví Les aventures du baron de Foeneste 1617, sàtira de la cort de Maria de Mèdicis, la Histoire universelle 1620, del 1550 al 1601, i l’autobiografia Histoire secrète…
Francesc Nel·lo i German
Teatre
Director teatral.
Fill de Francesc Nello i Ventosa Estudià amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i des del 1971 és professor de l’Institut del Teatre Dirigí muntatges a la Universitat de Barcelona, i Tassarba , d’Enric Morera, al Liceu de Barcelona 1966 D’altres muntatges seus, en català o en castellà, són sobre obres de Plaute, Molière, Valle-Inclán, Falla i Beaumarchais El 1966 creà el grup L’Òliba i el Grup de Teatre Independent Ha publicat La pell de magrana i set contes més 1958 Collabora com a guionista i realitzador a la televisió
Eduard I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1272-1307).
Fill d’Enric III i d’Elionor de Provença Dedicà els primers anys del seu regnat a reformes legals i administratives prohibí als jueus el préstec amb interès 1275, però els permeté de comerciar, fins que el 1290 n’ordenà l’expulsió Annexà el País de Galles a la corona Durant el seu regnat adquirí una gran importància el parlament, i la reunió d’aquest organisme celebrada l’any 1295, que rebé el nom de Parlament Model, fixà el funcionament i l’organització del sistema parlamentari Vidu d’ Elionor de Castella , es casà amb Margarida, germana de Felip IV de França
Fernán Pérez Coronel
Religions orientals
Judaisme
Nom que adoptà l’últim gran rabí de Castella, Abraham Senior, en convertir-se arran del decret d’expulsió del 1492.
Durant el regnat d’Enric IV de Castella fou arrendador major d’imposts Decidit partidari de la causa de la princesa Isabel, intervingué 1473 en la reconciliació d’aquesta amb el rei i l’ajudà en la presa de Segòvia 1374 Detingué durant molts anys el càrrec d’arrendador major dels imposts de la corona de Castella i finançà, juntament amb Iṣḥaq Abravanel, la guerra de Granada Fou batejat solemnement a Guadalupe amb diversos membres de la seva família i apadrinat pels reis Isabel i Ferran, dels quals rebé una hidalguía i un regiment a Segòvia
Felip Neri
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Anomenat d’infant Pippo buono per la seva bondat, es formà en l’ambient dels dominicans de San Marco, i passà després a treballar a Cassino i a Roma 1534, on, per atendre els pelegrins i els convalescents, fundà la Confraternità della Santissima Trinità 1548 El 1551 s’ordenà de sacerdot Mantingué contacte amb promotors de la Reforma, i el 1575 fundà la congregació de preveres de l'Oratori , entre els primers membres de la qual figurà Cesare Baronio Aconsellà al papa que acceptés la reconciliació d’Enric IV de França Fou canonitzat el 1622 La seva festa se celebra el 26 de maig
Lluís IV

Lluís IV
DP
Història
Emperador romanogermànic (1328-47), duc de l’Alta Baviera (1294-1347), rei de Romans i de Germània (1314-16) i rei d’Itàlia (1327-47).
Fill de Lluís II el Sever, duc de l’Alta Baviera, en morir l’emperador Enric VII disputà la corona al duc FredericI d’Àustria, el qual derrotà i empresonà a Mühldorf 1322 El 1325 l’alliberà, després d’obtenir la seva renúncia al tron Però el papa Joan XXII no acceptà l’acord i excomunicà Lluís Aquest féu elegir l’antipapa Nicolau V, el qual coronà a Roma 1328 Tornat a excomunicar per Climent VI 1346 i enemistat amb els prínceps i electors alemanys, fou destronat el 1346 Morí d’una caiguda de cavall quan preparava el contraatac
Armand de Fluvià i Vendrell
Música
Pianista i compositor.
Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona És autor de cançons sobre texts de Carner Fred , 1926, López-Picó, etc, sardanes, com Desig 1926, música de cambra, etc El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959 Fill de Pius de Fluvià i Borràs i nebot de Manuel de Fluvià , és pare de l’heraldista Armand de Fluvià
,