Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
El naixement d’altres veus a l’Església
Cruzada del rosario , Barcelona, C Pérez de Rozas, 1965 AF/AHC Per a l’Església catòlica, a tot el món, la dècada dels seixanta fou un autèntic sisme, però el canvi general de mentalitat es va veure agreujat a Catalunya en coincidir amb l’inici de la degradació del franquisme L’Església, que avalà el règim des dels inicis, havia establert un model de relacions amb l’Estat que feu aigües durant aquells anys Ni el franquisme va suportar la contradicció entre repressió i creixement econòmic, ni la jerarquia del nacionalcatolicisme va suportar l’empenta d’una societat civil autònoma i laica, i…
Unió Europea

Bandera de la Unió Europea
© Unió Europea
Política
Organització supraestatal que cerca la integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic.
Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un futur poder…
concert
Concert
© C.I.C. Moià
Música
Audició pública o privada d’obres musicals.
Hom en troba els precedents remots en les representacions musicals dels grecs i dels romans i en les representacions dramàtiques medievals Els primers concerts, precursors dels concerts actuals, s’originaren en les acadèmies italianes i en l’activitat dels Collegia musica Bohèmia, 1610 Suïssa, 1613 Alemanya, 1660 Suècia, 1720 EUA, 1748 i de les capelles de música que crearen festes o vetllades musicals de vespre, com els Abendmusik de Lübeck a partir del 1641 A Anglaterra, les cases senyorials obriren llurs salons al públic, mitjançant l’abonament d’una entrada, en els anomenats consorts Els…
Universitat de Lleida (UdL)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior que té els seus orígens en l’antic Estudi General de Lleida, primera universitat fundada als territoris hispànics de la Corona d’Aragó (1300), pel rei Jaume II.
Clausurada, juntament amb la resta d’universitats catalanes per Felip V l’any 1717, calgué esperar fins a l’aprovació, pel Parlament de Catalunya, de la Llei de 30 de desembre de 1991 de creació de la nova Universitat de Lleida per a recuperar una de les institucions emblemàtiques de la ciutat al llarg de la seva història Això no obstant, cal destacar uns precedents que han servit de pont en primer lloc, la fundació de l’Escola Normal de Lleida 1841, obra del mestre Odó Fonoll, i que anà derivant amb el temps en l’Escola de Magisteri Primari 1931 l’Escola Universitària de…
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Centre que acull diversos fons documentals relatius a la història de Barcelona, centrats pels fons antics de l’arxiu municipal.
L’origen de l’Arxiu Municipal de Barcelona és indestriable de la creació d’un govern municipal autònom pel rei Jaume I l’any 1249 El fet que aquesta institució no tingués inicialment una seu pròpia, propicià que els consellers es reunissin al convent de Santa Caterina, lloc on era habitual celebrar-hi les reunions els documents més essencials generats per la seva activitat de govern, sobretot els preuats privilegis, es guardaren en grans caixes de fusta dins de l’esmentada institució conventual L’any 1336 existia ja una rúbrica o índex d’aquests privilegis i dels altres documents…
Raimon Noguera i Guzman
Historiografia catalana
Notari.
Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1917, obtingué la primera notaria el 1922, a Ezcaray passà després a Ponferrada i Castelló, i exercí a Barcelona des del 1935 fins a la seva jubilació el 1972 Dotat d’una gran personalitat, d’un esperit humanista i d’una disposició natural per a la paraula més que per a l’escriptura, participà de manera activa en els cenacles i les tertúlies culturals, especialment de l’Ateneu Barcelonès Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, fou el promotor i assessor jurídic d’…
capella
Música
Conjunt de músics al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…
llibre gran
Economia
Dret fiscal
Llibre usat a les oficines del Deute Públic per a anotar-hi les inscripcions nominatives de les rendes perpètues a càrrec de l’estat, pertanyents a les comunitats, les corporacions, les institucions o les persones particulars.
Confederació Europea de Sindicats
Organització sindical constituïda el 1973 a Brussel·les per iniciativa de la Confederació Internacional de Sindicats Lliures (CISL), amb l’objectiu de defensar els interessos dels treballadors europeus, en particular davant les institucions europees (UE i EFTA).
Agrupa la majoria dels sindicats dels estats afiliats a una o altra organització La seu és a Brusselles Davant la creixent integració econòmica i legislativa ha reivindicat la salvaguarda dels drets laborals d’una manera homogènia als diversos estats membres Arran de la signatura del Tractat de Maastricht 1992, la Confederació Europea de Sindicats demanà la renovació de la Carta Social Comunitària del 1989
Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona
Consorci públic que té com a objectius millorar els coneixements sobre el territori, l’administració i la societat de l’àmbit metropolità barceloní, formar els tècnics que han de gestionar el territori i assessorar les institucions.
Creat el 1984, inicialment estava integrat per la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, a les quals posteriorment s’han afegit altres universitats i organismes públics Des del 1988 el seu director és el geògraf Oriol Nello i Colom Entre les seves actuacions cal destacar l’Enquesta Metropolitana, de la qual el 1996 es presentà la tercera edició, que posa en relleu l’estructura social i les condicions de vida de la població metropolitana, així com la naturalesa i la percepció dels fenòmens i…