Resultats de la cerca
Es mostren 1698 resultats
riera d’Arbúcies

Riera d’Arbúcies tocant a les cases del poble (la Selva)
© Fototeca.cat
Riera
Riu de la Selva que neix a les terres silúriques del Montseny, als vessants orientals del turó de Sesportadores, dins el terme municipal d’Arbúcies; al seu naixement pren el nom de torrent de Rigròs
, però, immediatament rep el nom de riera Gran
; es dirigeix vers l’est, per terreny granític, i després de passar per la vila d’Arbúcies, prop de la qual s’uneix, per l’esquerra, amb la riera Xica, continua cap al sud-est.
Després de rebre, igualment per l’esquerra, el riu de Cós i de passar encaixada pel terme de Sant Feliu de Buixalleu, arriba a la plana propera a Hostalric, on desemboca, per l’esquerra, a la Tordera, després d’uns 25 km de recorregut
Valldoreix
Barri
Poble i barri residencial en forma de ciutat jardí del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat damunt els turons que formen els darrers contraforts septentrionals de la serra de Collserola, des de l’extrem sud-oriental del nucli de Sant Cugat fins al puig Madrona (als vessants del qual s’estén el barri de Can Montmany) i al castell de Canals; cap al N s’uneix amb el barri, igualment residencial, de Mira-sol.
L’església parroquial Sant Cebrià d’Aiguallonga, l’estació de ferrocarril i el centre del poble es troben a l’extrem oriental de l’àrea urbanitzada L’església, d’origen romànic una església anterior és esmentada ja el 940, que el 1066 tenia ja el caràcter de parroquial, era una dependència del monestir de Sant Cugat El 1130 fou destruïda pels almoràvits, i l’oratori de Sant Vicenç de Valldoreix esdevingué església parroquial El 1391 fou unida a la mesa episcopal de Barcelona Conserva el retaule barroc 1709 El seu terme, unit al segle XIX al de Sant Cugat del Vallès, comprenia només masies i l…
Santa Eulàlia de Riuprimer
Santa Eulàlia de Riuprimer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació S’estén pel sector ponentí de la Plana que es prolonga vers l’W per la capçalera del Mèder Limita al NW amb Sant Bartomeu del Grau, al N i l’E amb el municipi de Vic, al S amb Muntanyola i al SW amb el terme de Santa Maria d’Oló Moianès, alhora que al sector SE les terres del municipi envolten l’enclavament de les Comes, que pertany a Muntanyola Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El sector oriental és el més planer, ja que és a tocar de la Plana, i les màximes altituds són al serrat del Soler 600 m, al serrat de l’Om 672 m…
Granera

Barri de l’Església de Granera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al S de la comarca, on una cinglera en retrocés, la serra de Granera, ataca un sector de l'altiplà.
Situació i presentació Limita amb el terme de Castellterçol NE, amb els del Vallès Occidental de Gallifa SE i Sant Llorenç Savall S, amb el terme bagenc de Mura SW i amb el de Monistrol de Calders NW A l’indret anomenat Collet dels Tres Senyors, situat a l’extrem SW del terme, coincideixen tres municipis de tres comarques diferents Moianès, Bages i Vallès Occidental La seva demarcació voreja pel S una petita cinglera, més acusada a la part que termeneja amb Gallifa, que avança i esdevé menys feréstega vers la plataforma estructural del Moianès L’altitud mitjana del terme és de 600 a 800 m Els…
Sant Vicenç de Tresserra (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Sector nord-est d’aquesta antiga església parroquial del nucli ara deshabitat de Tresserra ECSA - MÀ Font L’església de Sant Vicenç es troba una mica aïllada de les poques cases que configuren el poble deshabitat de Tresserra, a la ribera esquerra del barranc del mateix nom Mapa 32-11 251 Situació 31TCG062805 Es pot arribar a Tresserra des del poble abandonat de Claravalls, tot continuant la pista durant un parell de quilòmetres A l’esquerra i amagats per una plantació de pins es troben el poble i l’església de Tresserra MAF Història No s’ha trobat cap notícia d’època romànica…
Sant Menna (Sentmenat)
Art romànic
Situació De l’antiga església romànica queda només aquest esvelt i sencer campanar separat de l’actual parròquia J M Masagué La vila de Sentmenat és situada al vessant d’una serra de 241 m d’altitud, al marge esquerre de la riera del mateix nom que la població Dista 10 km de Sabadell i comunica per la carretera que enllaça Molins de Rei amb Caldes de Montbui També creua Sentmenat la carretera que va de Polinyà a Castellar del Vallès Mapa 36-15392 Situació 31TDG282066 El campanar i les restes de l’església romànica de Sentmenat són al sector de migdia de la població, adossades a la rectoria…
El litoral de la Marina Alta
Penya-segats i antiga torre de guaita —la torre d’Ambolo— a la costa de la Marina Alta, en una visió des de l’illa del Descobridor Ramon Dolç El litoral de la Marina Alta 114, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La costa compresa entre el cap Martí i la punta de Moraira o Almoraira, a la comarca de la Marina Alta, és la més abrupta del litoral valencià Les estribacions nord-orientals de les serralades bètiques en terres valencianes són les responsables de la complexitat i agressivitat d’aquestes costes que es precipiten literalment al mar, tot donant lloc a…
La Sala (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’edifici, refet M Anglada Construcció de la planta quadrada situada al riberal irrigable del riu Ter, a un centenar de metres del curs d’aigua i també a poc més de 100 m del mas la Sala, el qual ja és situat en un indret una mica elevat en relació amb el llit del riu Mapa 218M781 Situació 31TDG427873 Per arribar-hi cal seguir la carretera que va de Camprodon a Setcases A la sortida de Villalonga de Ter, havent passat un càmping, podem agafar un camí carreter que travessa el riu, gira a la dreta i mena al mas la Sala Des d’aquesta casa, si continuem…
Castell d’Oló (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situació Vista del poble vell de Santa Maria d’Oló coronat per l’església i l’indret on hi havia el castell, del qual avui tan sols resten unes poques romanalles J Pagans-TAVISA El castell d’Oló, conjuntament amb l’antiga església parroquial, presidia l’antic nucli poblacional encimbellat dalt un turó, de 546 m d’altitud, dreçat a la vall de la riera d’Oló i sota el qual s’arrauleixen els nous habitacles que eixamplaren la primitiva població, la qual, malgrat tot, encara senyoreja el poble i manté múltiples activitats humanes Long 2°02’10” - Lat 41°52’18” Per a anar-hi cal dirigir-se a Santa…
Poble de Santa Creu de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes En primer terme un habitatge al fons, restes de la torre portal de migjorn J Bolòs En un replà no gaire extens, situat a ponent i a tramuntana de l’església de Santa Helena, hi ha vestigis de murs de diverses cases agrupades i les restes de les fortificacions que defensaven aquest vilatge Totes aquestes construccions eren els contraforts de la serra de Verdera, a la mateixa altura, amb relació al mar, que el cenobi de Sant Pere de Rodes Mapa 259M781 Situació 31TEG133863 Les ruïnes del poble són situades al costat de l’església per tant damunt la carretera,…