Resultats de la cerca

Estudià música a Berlín, on fou deixeble de J Kwast i de H Pfitzner El 1906 debutà al Neues Theater de la mateixa ciutat amb una producció d' Orfeu als inferns , amb direcció escènica de M Reinhardt Un any més tard, i per recomanació de G Mahler, fou contractat com a director coral del Teatre Alemany de Praga, on dirigí fins el 1910 Posteriorment treballà a Hamburg 1910-12, Barmen 1913-14, Estrasburg 1914-17, Colònia 1917-24 i Wiesbaden 1924-27 Divulgà les obres de compositors alemanys del principi del segle XX, com ara A Schönberg, K Weill o P Hindemith En 1933-39 dirigí l’Orquestra…

Començà els seus estudis d’orgue a Moscou, i després els amplià a Munic Fou alumne de M Reger i K Straube La seva formació musicològica es basà en unes quantes lliçons amb H Riemann i una curta temporada amb EM von Hornbostel a Berlín Exercí de professor d’orgue al Conservatori de Sant Petersburg 1909-20, mentre desenvolupava, des del 1914, una brillant carrera com a solista virtuós i d’acompanyant a l’església luterana de Sant Pere Destacà en el moviment rus de revaloració de JS Bach i participà en la interpretació de l’obra completa per a tecla d’aquest compositor Després de la Revolució…

Conegut popularment com a Mateuet, estudià amb F Queralt, mestre de capella de la catedral de Barcelona, i amb C Baguer, a qui succeí des del 1808 com a organista de la seu, càrrec que mantingué fins la seva mort A partir del 1827 fou director del Teatre de la Santa Creu, en substitució de Ramon Carnicer, i des del 1830, mestre de capella de la seu barcelonina Ferrer tenia uns grans dots com a organista, especialment improvisant-hi fugues, i la seva fama s’estengué més enllà de Catalunya Casa seva fou un lloc de trobada per a alguns dels compositors catalans més notables, com ara BS Saldoni,…

A partir de set anys estudià piano amb Rosina i Josef Lhévinne, Adele Marcus i també amb V Horowitz Debutà el 1943 amb l’Orquestra Simfònica de l’NBC interpretant el Concert núm 2 de S Rakhmaninov El 1948 es presentà al Carnegie Hall i el 1952 actuà amb l’Orquestra del Concertgebouw en una gira per diversos països europeus L’any 1960 fou aclamat en el curs d’una gira que feu per la Unió Soviètica Una greu malaltia estroncà la seva carrera, que reprengué el 1972 amb un èxit renovat, sobretot en el repertori romàntic i postromàntic S Rakhmaninov, F Chopin, I Albéniz i A Prokof’ev És autor de…

Quan tenia onze anys es traslladà a Moscou per estudiar a l’Escola Central de Música i, després, al Conservatori PI Cajkovskij L’any 1977 conegué la pianista Aliza Kezeradze, que tingué com a mestra i amb la qual es casà el 1980 Aconseguí sengles primers premis en el Concurs Pianístic Internacional Alessandro Casagrande celebrat a Terni, Itàlia 1978, i el Concurs Internacional de Música de Mont-real 1980 Aquest darrer any es veié implicat en un conflicte en el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia quan Martha Argerich abandonà el jurat, que no volgué atorgar el primer premi a Pogorelic El…

Estudià al Conservatori de Praga, i posteriorment amplià la seva formació com a director d’orquestra amb G Szell a l’Acadèmia Alemanya de Música de la capital txeca El 1934 ingressà a l’Òpera Alemanya de Praga com a assistent de G Szell, i el mateix any debutà dirigint La Traviata Des del 1933 fou pianista del Trio Txec, activitat que mantingué fins el 1942, malgrat l’exili londinenc del grup de l’any 1938 En 1943-45 fou director musical de l’Òpera Carl Rosa a Londres, i el 1946 anà a Glasgow per dirigir l’Orquestra Nacional Escocesa durant sis anys Fou titular de l’Orquestra Simfònica de…

Començà els seus estudis al Conservatori de Cracòvia, on fou deixeble del pianista T Leschetizky Més tard estudià composició amb Guido Adler i Hugo Riemann a Leipzig Debutà a Viena i es donà a conèixer ràpidament fent gires per Europa Residí a Berlín i a Copenhaguen i més tard viatjà per l’Amèrica del Sud i per Austràlia, país aquest darrer on l’any 1940 fixà la seva residència A part de realitzar nombrosos concerts com a solista, també acompanyà en moltes ocasions el violinista Bronislaw Huberman Més tard, tots dos músics s’uniren a Pau Casals, amb el qual interpretaren els Tres trios per a…

Vida Deixeble de N Paulís i M Oltra, ha estat una figura clau en el procés de regeneració que experimentà la música de cobla des del 1976 Ha destacat per la seva tenacitat en el perfeccionament dels instruments catalans i per la recuperació i divulgació del llegat per a música de cobla, ja que donà a conèixer el flabiol com a instrument de concert i en fomentà el repertori de cambra El 1977 creà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i a partir del 1979 en fou professor al Conservatori del Liceu El 1983 fundà la Cobla Sant Jordi, que també…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Bianca Valoris, Anita Stephenson, Silvia Mariategui, Rosarito Calzado, Susana Roumestan, Josep Balaguer, Julián de la Cantera, Baltasar Banquells, Ramon Quadreny, Josep Ardèvol ESTRENA Barcelona, final del 1920 Sinopsi La societat secreta Las Máscaras Negras assassina un científic anomenat Winter, que havia descobert un nou explosiu Tanmateix només aconsegueixen la meitat de la fórmula Després de diverses aventures en un castell, reunions secretes, detencions i…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA Joan Solà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris la Chata, Alberto Martínez el Malasangre, Tina Jordi la Bailaora, Carolina López la Melindres, Baltasar Banquells Adalberto V, Vicenç Ciurana el príncep Enrique, Trino Cruz el fill del rierol, Pepe Font el diputat Lanuza, Pepita Ramos la comtessa, JPonseti Enrique III, DCeret ESTRENA Barcelona, març del 1917 Sinopsi Una família pobra recull un nen abandonat, Albert, que resta sota la protecció del diputat Lanuza De gran arribarà a ser…