Resultats de la cerca

Començà els seus estudis al Conservatorio degli Incurabili de Venècia, i després fou alumne de G Saratelli, mestre de capella a Sant Marc En aquesta ciutat desenvolupà la seva activitat com a mestre de clavicèmbal fins el 1771, que es traslladà a Bonn amb una companyia de teatre que dirigí fins el 1774 Aquest mateix any succeí a Beethoven com a mestre de capella de la cort de la ciutat, càrrec que ocupà fins el 1794 -component principalment música sacra-, encara que per llargs períodes delegà G Mattioli per a assumir bona part de les seves responsabilitats En 1783-84 anà a Venècia per…

Des de la seva infantesa es relacionà amb els cercles musicals més influents del seu país Després d’estrenar les primeres composicions, el 1862 es traslladà a Berlín, on estudià amb H von Bülow En aquest moment devia ser prou conegut, perquè Wagner el convidà a traslladar-se a Munic L’esclat de la guerra entre Alemanya i Dinamarca el feu abandonar les terres germàniques, i anà a estudiar amb H Berlioz a París Seguint les tècniques orquestrals de Berlioz compongué un Himne de la pau per a gran orquestra, dos orgues, catorze arpes i campanes, estrenat a l’exposició de París del 1867 En morir el…

El 1748, per intercessió del comte Kolowrat-Krasowsky, fou enviat a Breznice, on estudià i fou infant de cor a l’escola dels jesuïtes, i més tard 1754 o 1755 a Praga, on fou alumne de J Seger Posteriorment exercí de mestre de capella a Rakovník 1760 i de cantor a Velvary 1761-62 El 1763 es traslladà a Viena per estudiar amb FL Gassmann i ChW Gluck, però aviat tornà a Praga 1766, on fou un afamat professor de piano i de cant El 1769 era mestre de cor a l’església de Sant Francesc, i el mateix any s’estrenà com a compositor teatral Finalment passà a exercir com a director de cor a la catedral…

Estudià composició amb J Rheinberger el 1892 La seva producció és molt extensa i abraça tots els gèneres, llevat de la música sacra Tot i que seguí essencialment l’estil del Romanticisme tardà, incorporà elements de l’impressionisme i també del llenguatge polifònic de M Reger La seva música fou molt popular durant els anys vint i trenta, i les tres primeres òperes, Schwanenweiss 'La blancor del cigne', 1919-20, Ein Traumspiel 'Una obra de fantasia', 1922-24 i Die Gespenstersonate 'La sonata dels fantasmes', 1929-30, assoliren un èxit notable Durant la Segona Guerra Mundial donà…

Inicià els estudis musicals amb P Marzola, mestre de capella a la catedral de Ferrara, i els continuà del 1768 al 1774 al Conservatori de Nàpols Durant els anys següents es traslladà primer a Roma, i després a França Passà dos anys a Marsella abans d’anar a París, on fou mestre de capella i de cant del duc de Penthièvre A la capital francesa, el 1779 estrenà l’òpera L’école de la jeunesse al Théâtre-Italien El 1783 es traslladà durant uns quants mesos a Sant Petersburg, a la cort del gran duc Pau de Rússia, on oferí tres concerts, en un dels quals presentà l’oratori Giuseppe riconosciuto ,…

Alumne de GB Martini, el 1765 ingressà a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Des del 1769 fou mestre de capella de les esglésies de San Giovanni in Monte i de Santa Lucia, a la mateixa ciutat El 1778 fou nomenat mestre de capella i de música del Collegio degli Innocenti a Torí, càrrec que ocupà fins a la seva mort Ottani fou un apreciat autor de música sacra Destaquen sobretot les seves quaranta-sis misses i els seus oratoris També escriví obres escèniques d’estil napolità -representades en moltes ciutats italianes i d’altres països d’Europa-, i fou un dels compositors més representats al…

Començà a compondre quan tenia sis anys Estudià composició al Royal College of Music de Londres 1923-29 amb Charles Wood i R Vaughan Williams El 1929 guanyà una beca Octavia que li permeté viatjar a Praga, on fou deixebla de KB Jirák i on obtingué el seu primer èxit amb l’estrena del Concertino per a piano , el 1930 De nou a Londres, es casà amb William LeFanu i, una setmana més tard, estrenà la suite The Land als Promenade Concerts, que tingué una gran acollida El 1932 emmalaltí de tuberculosi, malaltia que la forçà a deixar Londres Al llarg del 1936 les seves cançons i la seva música de…

Estudià a Berlín amb M Mayer-Mahr i R Breithaupt piano, amb Karl Muck direcció i amb E Humperdinck composició El 1908 fou korrepetitor al Berlin Hofoper el 1911 ja era assistent de Muck a Bayreuth, i després fou director suplent a Essen i Augsburg El 1914 dirigí òpera a Bremen, on fundà la Neue Musikgesellschaft, entitat que a més a més dirigí El 1924 passà a la Staatsoper de Berlín, ciutat en la qual també donà classes a la Hochschule für Musik, d’on fou destituït amb l’arribada del nazisme 1933 per les seves idees esquerranes i el compromís amb la nova música, que el convertien en bolxevic…

Es formà a Berlín amb K von Wolfurt i acabà els estudis, després de la guerra, amb J Rufer i B Blacher 1946-51, mentre treballava a Ràdio Berlín A partir del 1957 s’establí a Detmold com a professor de composició Obtingué nombrosos premis i fou membre de les acadèmies de les arts d’Hamburg i del Berlín Oest Si bé inicialment militava en l’avantguarda musical, posteriorment desenvolupà un estil més suau i de caràcter romàntic, també en el conreu de l’òpera, fluctuant entre les propostes de HW Henze i la radicalitat de K Stockhausen o A Reinmann El seu llenguatge plenament serialista durant els…

Estudià als seminaris de Vitòria i Salamanca i fou ordenat de sacerdot el 1888 Format musicalment a la Schola Cantorum de París, al Conservatori de Brusselles i a Colònia, Azkue fou, a més de compositor, un dels màxims representants del renaixement cultural basc de la primera meitat del segle XX El seu caràcter polifacètic li permeté dedicar-se a aspectes tan allunyats de la creació musical com ara la filologia i escriví una Morfología vasca , l' Euskalerriaren Yakintza 'Literatura popular d’Euskalerria' i un Diccionario vasco-francés-español Fou el primer president de l’Euskalzaindia…