Resultats de la cerca
Es mostren 3590 resultats
xilografia
xilografia Estampa xilogràfica acolorida, obra d’Enric Cristòfor Ricart i Nin, per il·lustrar Antony and Cleopatra de William Shakespeare (1939)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Art de gravar a la fusta (gravat) que consisteix a rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per a ésser tintada i estampada sobre el paper.
Procediment primitiu d’estampació nascut a l’Orient arran del descobriment del paper a la Xina, el Musée du Louvre conserva la xilografia més antiga s VIII, procedent del Turquestan xinès, que representa el Buda assegut, gravada en salze Les primeres xilografies europees s XIV, gravades a fil gravat a fil, emprades per a jocs de naips, estampes religioses, tabularis, etc, prepararen l’adveniment dels tipus mòbils tipografia La majoria d’artistes del Renaixement A Dürer, L Cranach, A Altdorfer, etc en feren un mitjà important de llur realització artística Hom atribueix a L Cranach el…
entremès
Folklore
Figura o grup de figures animades o inanimades que hom exhibia o feia dansar amb motiu d’una festa cortesana.
Als Països Catalans, hom troba aquest terme documentat per primera vegada en la festa de coronació de la reina Sibilla 1381, muller de Pere III, en la qual fou presentat un entremès consistent en un gall dindi amb la cua desplegada que duia una composició poètica al pit Pel fet que més endavant l’entremès volgué representar un tema concret un passatge bíblic, un esdeveniment històric, etc, s’hi anaren incorporant més elements decoració roques, muralles, etc, música, acció dramàtica i, a vegades, text, i hom entengué per entremès el conjunt de tots aquests elements Des de la fi del segle XIV…
espai
Filosofia
Medi que hom es representa en principi com a il·limitat, continu i tridimensional i com a continent de tots els objectes sensibles, dins el qual aquests poden canviar de posició.
La reflexió dels antics filòsofs grecs sobre l’espai anà lligada, inicialment, a l’oposició que hom feia entre el ple pléon i el buit kénon , i hom pot polaritzar llurs posicions en les representades per Parmènides el qual, en negar l’existència del no-res, havia de negar la del buit i per Demòcrit que n'afirmava l’existència per tal de justificar la possibilitat del moviment Plató definí l’espai com l’habitacle de les coses creades, i Aristòtil com el lloc on les coses en són particularitzacions Posteriorment hom adoptà una idea relacional de l’espai Teofrast el definia mitjançant la…
Castell de Puigarbessós (Cercs)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest castell es troben al cim de Puigarbessós, situat en l’aiguabarreig de la riera de Vilada i el riu Llobregat, molt a prop de la Baells Les restes estan situades en una canal lateral i estan orientades vers el costat de migjorn Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 08,2 — y 64,0 31 TDG 082640 L’accés a les restes del castell és extremadament difícil S’hi pot arribar des de l’església de Sant Quirze de Pedret, remuntant la vall del Llobregat a l’alçada de la presa de l’…
Sant Martí de Tagamanent
Art romànic
Situació Únic llenç de mur que resta d’aquesta antiga església parroquial M Anglada A pocs metres del camí que passa pel collet de Sant Martí, al costat de tramuntana i just al peu de la falda del turó de Tagamanent, es troben al mig de la vegetació les restes de l’església de Sant Martí Mapa L37-14364 Situació 31TDG427221 Per anar-hi cal prendre els mateixos itineraris ja descrits per anar a Santa Maria de Tagamanent MAB Història Una de les mencions més antigues d’aquesta església data de l’any 1009, on és esmentada com a “ Sancti Martini supra via ” Al començament tingué el caràcter d’ajuda…
Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Pierola, tocant al terme de Collbató, i el fet d’estar situada en els límits del terme motivà que tingués els béns de la seva dotació repartits entre altres termes veïns No sembla que tingués altres funcions que la de simple capella rural destinada a servir el culte a uns masos llunyans de les respectives parròquies Depengué del monestir de Sant Llorenç del Munt Aquesta església es troba documentada a partir de l’any 995, en una venda feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i a la seva muller Amalvua, d’un alou amb…
Salvador Seguí i Rubinat
Salvador Seguí i Rubinat
© Fototeca.cat
Història
Economia
Dirigent obrer.
Establert amb la seva família a Barcelona 1888, fou aprenent de pintor Des de molt jove era conegut amb el motiu el Noi del Sucre Aviat es destacà per la seva inquietud política assistí a mítings obreristes i es veié atret per l’ideari anarquista Una formació autodidàctica li permeté de superar una escolarització deficient i feu evolucionar la seva ideologia cap a posicions més obertes El 1904, arran d’un míting lerrouxista, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que provocà una mort detingut, estigué empresonat nou mesos, malgrat la seva innocència Impulsà la creació del moviment de…
Sant Martí Vell (Castell de Vernet)
Art romànic
Situació Primitiva església parroquial del poble de Castell de Vernet, refeta modernament sobre fonamentacions i ruïnes antigues ECSA - A Roura Aquesta església era l’antiga parròquia del poble de Castell de Vernet, i és situada al peu del camí que porta al monestir de Sant Martí del Canigó, tot just passat l’esperó rocós, conegut com la Porta Forana, fins on arribava el clos monàstic de Sant Martí Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 56” N - Long 2° 23’ 43” E Història Sobre el penyal que es dreça no lluny de l’església de Sant Martí Vell, es creu que s’erigia el Castello documentat des del 879…
Sant Feliu d’Estiula (les Llosses)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Feliu d’Estiula, amb la seva estructura romànica molt modificada F Tur L’església parroquial de Sant Feliu es troba al mig del petit agregat d’Estiula, al fons de la vall d’Estiula, a 989 m d’altitud i dominada al cantó de tramuntana per la serra de Sant Marc, a uns 5 km vers el nord del cap de l’antic terme de Viladonja Mapa 255M781 Situació 31TDG264729 Hom hi pot accedir des de la carretera que va de Campdevànol a Gombrèn A pocs quilòmetres de Campdevànol hom trobarà el trencall a mà esquerra NPP Història El lloc d’“ Estivola ”, on és…
Castell de Girona, de Cabrera o dels Vescomtes
Art romànic
Aquest castell —també conegut amb el nom de Cabrera i després de Requesens— era una part del conjunt casteller de la ciutat de Girona “ipsos castros de Jerondela” 1126 del qual formaven també part els castells de Sobreporta i de Gironella Per aquesta raó, i fins al segle XII, resulta difícil de discernir les notícies corresponents a cadascun d’ells El recinte fortificat gironí no sembla que enregistrés gaires variacions durant els temps visigòtics i musulmans Ja entrat el segle XI, sabem que l’any 1020 la comtessa Ermessendis féu una donació a la seu de Girona d’una torre rodona…