Castell de Girona, de Cabrera o dels Vescomtes

Aquest castell —també conegut amb el nom de Cabrera i després de Requesens— era una part del conjunt casteller de la ciutat de Girona (“ipsos castros de Jerondela” (1126) del qual formaven també part els castells de Sobreporta i de Gironella. Per aquesta raó, i fins al segle XII, resulta difícil de discernir les notícies corresponents a cadascun d’ells.

El recinte fortificat gironí no sembla que enregistrés gaires variacions durant els temps visigòtics i musulmans. Ja entrat el segle XI, sabem que l’any 1020 la comtessa Ermessendis féu una donació a la seu de Girona d’una torre rodona (“turrem rotundum”) que tenien al seu alou situat dintre els murs de la ciutat de Girona. Del 1054 data la primera notícia d’una torre vescomtal probablement relacionada amb les primeres mencions durant aquesta primera meitat del segle dels vescomtes de Girona, i dels quals destaca el vescomte Guerau de Cabrera, casat amb Ermessendis, filla del vescomte de Girona, Amat, senyor del castell de Montsoriu, dit també Amat de Montsoriu.

Entre el 1095 i 1105 Ponç Guerau I, fill dels anteriors, vescomte de Girona, jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera “de ipsis turribus et fortedis quas ego prescriptus Poncio habeo in civitate Gerunda…” I el 1106, “Guerallus Poncii, vicecomes Gerundensis” tornava a jurar fidelitat al mateix comte pels castells de Blanes, Argimon, Cabrera i “ipso de Gerunda”. Al final del segle XII, Ponç III de Cabrera tornava a mencionar el castell de “Gerunda” el 1196, i el 1199 el seu fill Guerau IV convenia amb el rei Pere per “omnibus castellis que per te tenso et forciis, scilicat, de Castro de Gerunda, de castro de Argemone, de Castro de Monte Palacio, etc…”

Sembla que a mitjan segle XIII aquesta fortalesa passà a mans dels Requesens, que la tenien en feu dels Montcada. En concret se sap que Guillem de Montcada l’havia establert a l’hereu de Berenguer de Requesens. És a partir d’aquest moment quan hom començà a parlar del castell de Requesens, que sembla ésser el vell castell de Girona o de Cabrera, situat a l’inici del carrer de la Força, a l’extrem meridional.

Tanmateix, durant el conflicte bèl·lic del segle XV es parlà del castell de Cabrera i del de Requesens, encomanat a Rafael Sampsó i a Pere Joan Calvo, que flanquejava l’angle 90 del mur vell. Hom parla en l’escriptura del “castrum vulgariter nuncupatus de Cabrera et de Requesens”, cosa que els identifica i en fa només un.

La torre de Requesens, que pels volts del 1551 estava en un estat ruinós, fou comprada per la família Agullana, que en el segle XVII edificà un palau sobre una part de l’antic solar.

En definitiva, doncs, sembla que aquesta fortalesa era situada al començament del l’actual carrer de la Força, més o menys coincident amb l’antic edifici de la casa Agullana, a la pujada de Sant Martí, dit també palau del vescomte o vescomtal.