Resultats de la cerca
Es mostren 3272 resultats
Manuel de Torres Martínez
Economia
Economista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, es doctorà a la de Bolonya, on rebé el mestratge de Luigi Einaudi Milità a la Dreta Regional Valenciana i a FET y de las JONS Aviat s’interessà per l’escola d’economia escandinava Wicksell, Lindahl, Ohlin i pel keynesianisme Teoría general del multiplicador , 1944 Dedicat a la docència, fou professor i catedràtic 1942 de la Universitat de València d’economia política i finances públiques i promotor de la facultat de ciències econòmiques, socials i polítiques de Madrid 1944, de la qual fou nomenat catedràtic de teoria econòmica 1945 i degà…
Jordi Gumí i Cardona
Fotografia
Fotògraf.
Feu estudis de química Es dedicà professionalment a la fotografia l’any 1957 Treballà per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d’aspectes de Catalunya Despuntà sobretot en la illustració de llibres temàtics que acompanyaven textos divulgatius de matèries diverses L’art romànic a Catalunya 3 volums, 1973-75, L’art popular a Catalunya 1976, L’Art del Menjar a Catalunya 1977, Ceràmica Popular Catalana 1978, L’Art Gòtic Català 2 volums 1977, 1979, La joguina a Catalunya 1981, El Llibre de les Bèsties 1983, Això és Catalunya 1989, Roma a…
estructura
Música
Conjunt d’elements interdependents en què cadascun d’ells es defineix per les relacions que estableix amb la resta.
Els membres d’una estructura estan, doncs, internament vinculats i dependran els uns dels altres, per la qual cosa cada membre és conseqüència i, a la vegada, causa dels altres En aquest sentit, una peça musical és també una estructura En efecte, el punt culminant de la peça es determina en relació amb el conjunt d’aquesta, ja que la mateixa sonoritat considerada com a culminant en una obra pot no ser-ho en una altra el caràcter reexpositiu de la part A en una forma ternària A-B-A dependrà de la seva posició en el conjunt de la peça i no d’alguna característica interna finalment, la presència…
iodimetria
Química
Mètode volumètric d’anàlisi de substàncies reductores mitjançant una solució valorant de iode, la qual conté un excés de iodur i forma el complex triiodur I- 3
.
La força oxidant del iode, segons la semiequació I - 3 + 2e - ⇋ 3I - , és suficient per a permetre la determinació de les substàncies reductores com sulfurs, sulfits i àcid sulfurós, ferrocianurs, etc, emprant midó o α-naftoflavona com a indicadors Per a valorar la solució de iode en medi neutre o lleugerament bàsic hom empra el triòxid d’arsènic o una solució de tiosulfat, en medi àcid
iodatometria
Química
Mètode d’anàlisi volumètrica que fa ús d’una solució valorant de iodat de potassi, que és un oxidant relativament fort i té qualitats de patró primari.
Hom empra com a indicador el midó o bé un petit volum d’un solvent orgànic immiscible amb l’aigua, com el tetraclorur de carboni La iodatometria és emprada per a valorar una gran varietat de substàncies reductores i, en presència d’un excés de iodur, serveix també per a valorar àcids
seropositiu | seropositiva
Medicina
Dit del resultat d’una prova serològica en què hom ha detectat l’anticòs o l’element estudiat, i també de la persona sotmesa a l’anàlisi.
subultramicroanàlisi
Química
Branca de l’anàlisi química en la qual les determinacions analítiques són dutes a terme amb una mostra de l’ordre del picogram (10- 1 2 g).
atenció
Psicologia
Capacitat d’enfocar diverses parts d’una experiència de forma que es facin més vives, més clares, més exactes, més conscients, amb la qual cosa les funcions psíquiques són utilitzades en el grau més alt de llur capacitat de rendiment.
El grau d’atenció és variable, i el seu afebliment és causa d’errors Hi ha diverses classes d’atenció concentrada, distribuïda, voluntària, involuntària, etc Els factors que influeixen en l’atenció són molt diversos interns motivacions, interessos i valors del subjecte i externs propis de l’estímul com són el color, el moviment, la mida, etc El fenomen de l’atenció s’acompanya de modificacions sensorials, de la positura, del to muscular i del sistema nerviós central En l’infant l’atenció neix de l’interès pel que fa, és cultivada a l’escola en el sentit de continuïtat en el treball, de la…
geografia històrica
Geografia
Branca de la geografia que estudia la història del territori.
Utilitza com a fonts per a la seva anàlisi mapes antics, novelles i diaris de viatgers, llibres i registres notarials, diaris i revistes, i dades estadístiques o llibres de tipus administratiu com ara els cadastres, els amillaraments, els registres parroquials, o els censos i els padrons, entre d’altres L’objectiu dels estudis de geografia històrica és interpretar els processos econòmics, demogràfics i socials per tal d’establir quina ha estat l’evolució d’un espai Els principals estudiosos de la matèria en l’àmbit internacional són Lucien Febvre, Fernand Braudel, Carl O Sauer, Georges Duby i…
societat civil
Sociologia
Conjunt d’associacions, entitats i institucions no polítiques que pretenen desenvolupar una activitat social de caràcter educatiu, cultural, sociopolític, sindical, etc.
Formen la societat civil les fundacions, les associacions privades sense ànim de lucre, els clubs, les empreses privades, els collegis professionals, etc Dins l’àmbit de les ciències socials, però, no hi ha un consens general sobre la noció exacta de societat civil, ja que no queda clara la separació, teòrica i empírica, existent entre les relacions polítiques, econòmiques i socials Al s XVIII, AFerguson 1767 parlà de societat civil per referir-se a un estat de civilitat conseqüència de la civilització Tanmateix, el terme societat civil acabà penetrant a la sociologia a través de les anàlisis…
