Resultats de la cerca

Fou constituïda a Barcelona el 1955 per Herminio García Calvo, un industrial relacionat amb la seda, i Enric Esteban i Delgado, que marxà ben aviat L’empresa començà a funcionar bé a partir del 1956, quan s’hi incorporà Luis G de Blain Ambdós socis viatjaren arreu del món a la recerca de títols i aconseguiren contractar obres de primera fila i figurar entre les firmes capdavanteres de l’Estat El 1961 la central es traslladà a Madrid, i les oficines de Barcelona passaren a ser una sucursal Blain continuà a Barcelona ocupat en la recerca de films, supervisant el doblatge que es…

El terme és emprat, sobretot, per a designar dos tipus de versos diferents el pentàmetre eòlic i l' elegíac El primer —que hom troba a Safo— té l’esquema &ksb&ksb&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆, resultat d’una base eòlica disillàbica més quatre dàctils El pentàmetre elegíac o pentàmetre és el vers per excellència de l’elegia i de l’epigrama i, juntament amb l’hexàmetre, constitueix el dístic Té com a esquema &esb̆̆&esb̆̆&esb// &esb̆̆&esb̆̆&ksbi consta de dos hemiepes masculins separats per una dièresi, bé que el seu ús resta sotmès a una sèrie de…

Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del diftong àton…

Les làmines anellades foren descrites en oòcits d' Arbacia per bé que posteriors observacions han permès de trobar-ne en alguns somes neuronals i ocasionalment han estat descrites al nucleoplasma Aquestes làmines anellades es presenten com un conjunt de sàculs o vesícules aplanades, de 20 nm de diàmetre i de llargada variable que es disposen parallelament, una a continuació de l’altra deixant un espai que té un diàmetre d’uns 40 nm habitualment formen piles de quatre a una vintena de vesícules paralleles El seu origen pot ésser a partir de l’embolcall nuclear que s’evagina donant…

Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats, moltes senyories i…

Aquest equilibri és degut al fet que el creixement demogràfic de cadascuna de les espècies integrants de l’ecosistema es veu limitat per l’existència d’altres espècies en competència amb ella per la conquesta de l’espai utilitzable, per la recerca dels aliments i per relacions de depredació L’assoliment d’aquest estat d’equilibri només és possible quan les condicions fisicoquímiques de l’ecosistema són pràcticament constants, com en els fons marins, o bé quan durant molt de temps l’ecosistema no ha estat gens alterat per l’home o per la introducció de…

Correspon a la fórmula B n H n + 4 borà o bé a la B n H n + 6 dihidroborà hom no en coneix del tipus B n H n + 2 A temperatures altes es descomponen en bor i hidrogen a temperatures inferiors els hidrurs més lleugers donen lloc a la formació d’hidrurs superiors Són hidrolitzats a àcid bòric i hidrogen com a productes darrers Hom n'obté en deixar caure borur de magnesi polvoritzat sobre àcid fosfòric concentrat i calent L’establiment d’estructures compatibles simultàniament amb les propietats poc freqüents dels hidrurs de bor i amb llur deficiència electrònica ha plantejat greus problemes…

El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de…

De cost moderat, són dures i rígides, dimensionalment estables i molt resistents al xoc, fins i tot a baixa temperatura llur resistència mecànica és elevada, i posseeixen, alhora, bones propietats elèctriques envelleixen bé i llur temperatura de distorsió és alta Són solubles en les cetones i en els èsters, resisteixen els olis i la majoria de dissolvents i de productes químics S'emmotllen fàcilment per injecció, per extrusió i per bufat, i poden ésser calandrades, mecanitzades i recobertes de metalls No són tòxiques i, bé que inflamables, són de combustió lenta Llur densitat varia entre 1,01…

Una reexposició és falsa, bé per- què no té lloc en la tonalitat principal, to preceptiu d’aquesta secció Beethoven Sonata , opus 14, núm 2, I, compàs 98 i següents, bé perquè, tot i estar en el to principal, queda truncada, és a dir, incompleta Haydn Simfonia núm 36 , compàs 67 i següents De fet, la majoria de falses reexposicions combinen les dues característiques esmentades D’altra banda, la falsa reexposició, que acostuma a presentar alteracions significatives en la fisonomia del tema, pot ser un recurs dramàtic per a suggerir l’arribada de l’autèntica reexposició En aquest sentit, la…