Resultats de la cerca
Es mostren 2306 resultats
Antoni Serra Illas

Antoni Serra Illas
Fundació Bàsquet Català / Arxiu Conde Ramos
Basquetbol
Entrenador de basquetbol.
S’inicià al Collegi Valldemia de Mataró, passà pel Santa Anna de Mataró i el Club Deportivo Mataró, amb el qual fou campió de Catalunya i d’España juvenil 1962 Dirigí el primer equip del Club Deportivo Mataró 1962-70 i assolí l’ascens a primera divisió en guanyar el Trofeu Gonzalo Aguirre 1963 S’incorporà al Centre d’Esports Manresa 1970-77, i, en la primera temporada, fou triat el millor entrenador de la màxima categoria La temporada 1971-72 el Manresa disputà per primera vegada una competició internacional la Copa Korac Posteriorment fitxà pel Joventut de Badalona 1977-79, amb el qual…
Helena Wüst Augenstein
Natació
Nedadora i àrbitra de natació sincronitzada.
Membre del Club Natació Barcelona Fou onze vegades campiona de Catalunya una en 100 m lliure 1949, cinc en 100 m esquena 1948-52 i cinc en relleus 4 × 100 m lliure 1948-52 Fou vuit vegades campiona d’Espanya una en 100 lliure 1949, quatre en 100 m esquena 1948-51 i tres en relleus 4 × 100 m lliure 1948, 1949, 1950 En el període 1948-52 establí disset rècords de Catalunya i setze d’Espanya en les proves de 100 m, 200 m i 400 m esquena i relleus 3 × 100 m estils Esdevingué àrbitra i s’especialitzà en natació sincronitzada ingressà al collegi català el 1960 com a primera dona que accedia a la…
Albert Gasulla Anglà

Albert Gasulla Anglà (a la dreta)
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Àrbitre, entrenador i dirigent de basquetbol.
L’any 1946 ingressà al Collegi Català d’Àrbitres, on dirigí partits a la primera categoria del bàsquet català El 1952 s’incorporà a la direcció tècnica de la Joventut Gremial de Forners, equip que dirigí fins l’any 1955 Les seves destinacions següents foren l’UE Montgat 1955-58, SESE 1958-60, Picadero JC 1960-62, CB Granollers 1962-63 i Joventut de Badalona 1963-64 L’any 1964 s’incorporà als Lluïsos de Gràcia, on durant vint-i-tres anys exercí de director tècnic i entrenador de diferents equips Per aquella època fou un dels creadors de la primera revista especialitzada en…
Casimir Aumacellas Salayet
Automobilisme
Pilot i copilot d’automobilsme, esportista polifacètic i dirigent esportiu.
La disciplina en què tingué més rellevància fou l’automobilisme Destacà com a copilot de Salvador Fàbregas entre el 1930 i el 1954, acompanyant-lo en la majoria de curses clàssiques i en el Ralli de Montecarlo Guanyà el Campionat de Catalunya de regularitat 1932 i la Volta a Espa-nya 1953 Al volant d’un Balilla i amb la sevadona com a copilot, es classificà en segon lloc en el Ralli Barcelona-Andorra 1951 També fou comissari internacional 1938 i directiu del Reial Automòbil Club de Catalunya Collaborà en la comissió organitzadora de totes les edicions del Gran Premi d’Espanya de F1, el Gran…
Mateu Aimeric
Filosofia
Historiografia catalana
Filòsof, historiador i humanista.
Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…
, ,
música de València
Música
Música desenvolupada a la ciutat València (País Valencià).
El document musical de més antiguitat conservat a la ciutat són les "epístoles farcides", espècie de trops que daten del segle XIII El primer acostament important entre el món religiós i el profà a la catedral valenciana es concretà en el Cant de la Sibilla , obra que s’insereix de ple en el món dels drames litúrgics medievals A la ciutat es representaven, a més, els tres misteris del Corpus Sant Cristòfol , Adam i Eva i Rei Herodes , l’origen dels quals ha de remuntar-se al final del segle XIV Durant el segle XV la música tingué una intervenció destacable en diversos esdeveniments de…
Joan Figueres
Cristianisme
Missioner franciscà, adscrit al col·legi de Querétaro; havia ensenyat a l’estudi general de Tarragona i fou guardià del convent de Sant Francesc, de Barcelona (1735).
En 1743-47 tingué el càrrec de comissari general de Mèxic Escriví Epítome de la vida de la venerable madre sor Ángela María Serafina, fundadora de las religiosas capuchinas en España Barcelona, 1743
Pere Puiggarí
Història
Gramàtica
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cristianisme
Erudit, historiador, gramàtic i poeta.
Vida i obra Ingressà de molt jove, com a novici, en el collegi del monestir dels benedictins d’Arles Vallespir amb la intenció d’introduir-se en el món de les ciències Tanmateix, el període revolucionari que començà el 1789 contradigué les seves aspiracions i es refugià a Madrid, on s’interessà per aprendre castellà Retornà al Rosselló, i es dedicà a l’ensenyament, que esdevingué una veritable vocació Successivament, fou professor d’humanitats i de retòrica del collegi de Perpinyà, del qual fou director més endavant En aquella època escriví unes Leçons de langue espagnole 1843 i feu una nova…
, ,
enginyer | enginyera
Construcció i obres públiques
Persona que exerceix l’enginyeria com a professió.
El terme enginyer fou introduït originàriament en connexió amb la invenció d’artefactes mecànics per a fer la guerra, anomenats ginys de guerra Quan els dirigents dels estats procediren a utilitzar els enginyers i els principis de l’enginyeria per a crear millores en llurs territoris sorgí la diferenciació ente l' enginyer civil i l' enginyer militar A mesura que les diverses ciències i disciplines es desenvoluparen hi hagué per a l’enginyer civil més varietat de coses a conèixer i a fer Arran de la revolució industrial, els enginyers s’hagueren d’especialitzar en un camp determinat Els qui…
Pere Martí i Bertran

Pere Martí i Bertran
Literatura catalana
Catedràtic de llengua catalana i literatura, crític literari i escriptor.
Estudià a Ripoll i posteriorment a Barcelona, on cursà els estudis de filologia catalana a la Universitat Autònoma Posteriorment exercí de professor de llengua i literatura catalanes en diversos centres d’Andorra, la Seu d’Urgell i Olot Des de l’any 1986 fins al 2013, quan es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès També s’ha dedicat a la formació permanent del professorat i ha estat sotscoordinador de la matèria de literatura catalana per a les PAU i professor del Curs d’Aptitud Pedagògica A part, ha escrit articles de crítica sobre…