Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
Lisa Della Casa
Música
Soprano suïssa.
Estudià amb Margarete Haeser al Conservatori de Zuric i el 1941 debutà en Madama Butterfly al teatre municipal Solothurn-Biel Passà després a l’Òpera de Zuric 1943-50, on s’anà especialitzant en papers lírics de Mozart i Richard Strauss Actuà per tot el món i als festivals de Salzburg des del 1947, on sovint interpretà òperes mozartianes i de Richard Strauss, posteriorment enregistrades en disc, Glyndebourne, etc Cantà també a l’Òpera de Viena des del 1947 fins a la seva retirada 1974, i del 1953 al 1968 al Metropolitan Opera House de Nova York Sobresortí en els papers d’ Arabella i Ariadne…
,
Miguel Letelier
Música
Compositor i organista xilè, fill d’Alfonso Letelier.
Estudià al Conservatori Nacional de Santiago amb J Aldunate i D Pey, i orgue a la facultat d’arts amb J Perceval Durant el període 1964-66 fou alumne d’Alberto Ginastera a l’Instituto Torquato Di Tella de Buenos Aires A la mateixa ciutat, també fou alumne de I Xenakis i Maurice Le Roux El 1967 viatjà a París, on rebé classes de JJ Grünewald orgue i d’A Jolivet i M Deutsch composició A Alemanya estudià amb Diether de la Motte Fou professor d’orgue i composició al Conservatori Nacional de Santiago de Xile Entre les seves obres destaquen Instantes cinc peces per a orquestra, 1966,…
Ramon Carnicer i Batlle
Música
Compositor i director català.
Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià…
René Kollo
Música
Tenor alemany.
Estudià a Berlín amb E Varena, i debutà el 1965 a Brunswick amb Oedipus Rex , d’I Stravinsky Entre el 1967 i el 1971 fou membre actiu de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf El 1967 debutà a Bayreuth i inicià la seva especialització en el repertori wagnerià, si bé amb algunes incursions en les òperes de WA Mozart de qui interpretà La flauta màgica i La clemenza di Tito al Festival de Salzburg el 1974 i G Puccini Madama Butterfly Ha cantat als teatres de Munic, Hamburg, Viena i Milà El 1976 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York i al Covent Garden de Londres, i fou…
Paolo Quagliati
Música
Compositor italià.
S’establí a Roma vers el 1574, i entre el 1605 i el 1608 treballà al servei del cardenal Odoardo Farnese També actuà com a organista de Santa Maria Maggiore Més tard entrà al servei de la família Ludovisi i ocupà càrrecs de responsabilitat -com ara el de protonotari apostòlic i camarlenc- quan un membre d’aquesta família, el cardenal Alessandro Ludovisi, fou promogut al papat amb el nom de Gregori XV, l’any 1621 Escriví algunes obres en el llavors incipient estil dramàtic, utilitzant els recursos de la monodia acompanyada, i també escriví composicions per a veus i instruments Carro di…
Carlo Milanuzzi
Música
Compositor, organista i poeta italià.
Ingressà a l’orde augustinià i destacà com a predicador La seva carrera musical es desenvolupà al nord d’Itàlia Fou organista a Venècia, on es trobava cap al 1615, i a Perusa L’any 1622 fou nomenat mestre de capella de Santa Eufèmia, a Verona Des del 1623 fins al 1629 ocupà la plaça d’organista a Sant Esteve de Venècia, i del 1630 al 1634 a Mòdena Després d’uns quants anys a Camerino com a mestre de capella de la seva catedral, des del 1643 fins a la seva mort treballà a San Mauro Noventa di Piave Publicà diversos llibres de música religiosa per a diferents conjunts vocals amb…
Gösta Winberg
Música
Tenor suec.
Estudià a la seva ciutat natal amb E Saedén Debutà a Göteborg amb La bohème 1972 i aquest mateix any fou contractat per la Reial Òpera d’Estocolm Actuà amb èxit als teatres d’òpera de Londres, París, Zuric i Berlín, a més dels festivals de Salzburg, Glyndebourne i Ais de Provença Especialitzat en el repertori mozartià, enregistrà Don Giovanni sota la direcció de H von Karajan en el Festival de Salzburg 1987 Cantà la mateixa òpera al Gran Teatre del Liceu 1986, on tornà el 1991 amb el paper titular d' Idomeneo, re di Creta El 1991 incorporà al seu repertori el paper titular de…
Ambrogio Minoja
Música
Compositor italià.
Alumne de S Anselmi a Lodi, i de Nicola Sala a Nàpols Exercí de mestre de clavicèmbal a la Scala i al Teatre Canobbiano a Milà 1780-1802 i a Parma el 1795 Principalment fou autor d’òpera -les més conegudes foren Titonelle Gallie 1786 i Olimpiade 1787- i de músiques de festa, encara que realitzà algunes composicions de música sacra, en particular misses Al llarg de la seva vida tingué una notable capacitat d’adaptar-se als diversos règims polítics de l’època durant la seva estada a la Scala compongué una cantata en ocasió de la decapitació de Lluís XVI Per l’anniversario della…
Barbara Strozzi
Música
Compositora i cantant italiana.
Filla adoptiva de Giulio Strozzi, llibretista collaborador de C Monteverdi Estudià amb Francesco Cavalli i a l’Accademia degli Unisoni, on el 1637 començà a fer els primers concerts com a cantant El 1664 aparegué el seu primer volum de madrigals de dues a cinc veus Dedicà les edicions de les seves obres a persones importants, com ara Ferran II d’Àustria o Eleanora de Mantova Fins el 1664 publicà vuit volums de motets, ariete , àries i cantates per a veu sola i continu, i algunes també per a corda En total publicà més de cent obres Les cantates opus 7 i 8, amb textos de llibretistes coneguts,…
Gabriele D’Annunzio
Música
Escriptor italià.
La seva vigorosa personalitat i l’amplitud dels seus interessos influïren gairebé en tots els camps de la cultura italiana del seu temps, i la música no en fou una excepció Melòman amb una profunda comprensió de l’art musical, fou dels primers que acceptaren sense reserves l’obra de Claudio Monteverdi i Richard Wagner, i dedicà dos dels seus Laudi a V Bellini i G Verdi Escriví els llibrets de nombroses òperes, sovint adaptacions de drames seus La figlia di Iorio , d’Alberto Franchetti, 1906 Fedra , d’Ildebrando Pizzeti, 1909 Le martyre de Saint Sébastien , de Claude Debussy,…