Resultats de la cerca
Es mostren 2692 resultats
Santa Cília de Sorerols (Tavertet)
Art romànic
Situació A l'esquerra, secció transversal de l'església A la dreta, planta, a escala 1200, amb una nau originàriament rematada per un absis, avui desaparegut, bé que encara en són visibles les traces M Anglada La petita església de Santa Cília, o Santa Cecília, es troba a l’antic terme de Sorerols, mirant a la vall de Sau, i té adossat un antic mas de l’any 1685, actualment arruïnat La capella queda situada al límit del terme municipal de Tavertet, a l’extrem de migjorn, vora el municipi de les Masies de Roda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat…
Santa Anna de Claret (Santpedor)
Art romànic
Talla Imatge venerada a l’església, curiós exemplar del segle XIII F Junyent-A Mazcuñan Al santuari de Santa Anna de Claret, edifici iniciat el 1762, al costat mateix de Santa Maria hi ha guardada una curiosa imatge Possiblement, es tracti d’un exemplar que procedeix de l’església de Sant Salvador de Claret, nom primitiu de l’església de Santa Anna la imatge devia ésser venerada al temple anterior i després, en traslladar-se el culte a l’actual, també la imatge fou traslladada Restà in situ fins al juliol de 1936 que fou amagada pel masover de la Torre de Claret, i tornà a ésser restituïda en…
Santa Magdalena de Bell-lloc (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la capçalera de l’edifici des de l’interior, amb l’absis esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta esglesiola s’alcen dalt un tossal que es dreça proper al mas Martorell, situat a la banda sud-occidental del terme i no gens lluny del llogaret de Sant Ponç Long 1°52’42” - Lat 41°47’45” Per anar-hi cal emprendre la carretera que, amb origen a Manresa, mena cap a Berga En arribar al quilòmetre 7, cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter que, passant pel mas de Terradelles i pel mas de les Coves, deixa prop de la capella, a la qual…
Sant Joan de Maldanell (Maldà)
Art romànic
Situació Vista aèria de la planta de l’església, descoberta al peu de la gran roca on s’aixecava el castell de Maldanell durant les excavacions dels anys 1982-83 ECSA-JR González Els vestigis d’aquesta església són al peu de la gran roca on s’assentava el castell de Maldanell, a llevant JRG Mapa 33-15 389 Situació 31TCG373010 Història Una de les primeres referències indirectes de l’església de Maldanell data de l’abril del 1082, quan el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda feren donació a Sant Vicenç de Cardona de totes les esglésies que hi hauria en el futur al…
Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell (el Bruc)
Art romànic
Situació Detall de l’interior de les ruïnes de Sant Pau de la Guàrdia J Pahissa L’església és situada al mateix indret on s’escampen les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG979074 Història Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de la Guàrdia Tingué funcions parroquials del sector oriental del terme, però posteriorment es convertí en sufragània de la parròquia del Bruc més tard va esdevenir de nou parròquia, però traslladant el culte a un altre temple El castell de la Guàrdia es documenta a partir de l’any 931, quan Guadamir, sacerdot, i el seu germà Lunes…
Castell i vila de Caudièrs de Fenolhet
Situació Aspecte de Lo Fòrt, on es conserven murs de l’antic castell en bona part aprofitats per les cases que s’hi construïren més tardanament ECSA - A Roura La vila de Caudièrs de Fenolhet és situada sobre la riba dreta de la Bolzana, al N de la comarca El seu terme municipal limita amb la vall de la Santa Creu Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′52″ N - Long 2° 22′37″ E Caudièrs de Fenolhet és a uns 11 km a l’W de la vila de Sant Pau de Fenolhet per la carretera D-117 PP Història El lloc de Caudièrs és mencionat en la documentació des de l’any 1011, car en una butlla atorgada pel papa Sergi…
Mare de Déu dels Àngels del castell d’Ulldecona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del castell i l’església de la Mare de Déu dels Àngels en primer terme ECSA - J Todó L’església de la Mare de Déu dels Àngels és situada dins el recinte del castell d’Ulldecona JAA Mapa 31-21 546 Situació 31TBE827972 Història Aquesta església fou la capella de la comanda hospitalera d’Ulldecona Dedicada en un inici simplement a Santa Maria, les primeres referències daten dels anys 1281 i 1282 es tracta de dos documents que informen del problema que suposà el trasllat de la població al pla a partir de l’any 1274 El primer dona notícia d’una concòrdia efectuada…
Torre de Vinaixarop (l’Aldea)
Art romànic
Situació Construcció situada a la partida de Vinaixarop i documentada per primera vegada l’any 1153 ECSA - J Bolòs Aquesta torre és situada al nord del poble de l’Aldea, vora l’Hostal de Don Ramon, al centre de la partida de Vinaixarop Mapa 32-20 522 Situació 31BF989184 S’hi arriba per un camí que parteix de la N-340, poc després de sortir de l’Aldea en direcció a l’Ampolla, a l’altura del Ligallo del Gànguil Hi podem anar també des de la carretera que va de Tortosa cap a l’autopista, tot agafant la pista asfaltada que surt a tocar de la pedrera de Sant Onofre i va cap al nord-est MVP-CPO…
Als satèl·lits de telecomunicacions i des de TV3. 1971 i 1995
Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya 1936-39, al primer llibre que publicà quan tornà de l’exili, Barcelona, latitud Nova York, longitud París 1971, fa notar que un dels components de l’Intelsat IV –el primer satèllit de telecomunicacions europeu llançat a l’espai al gener del 1971 des de Cape Kennedy– va ser fabricat a Catalunya Tot plegat gràcies a la perícia tècnica de l’enginyer Enric Masó, que fou, per poc temps, alcalde de la Barcelona predemocràtica, i que aleshores dirigia l’empresa Koelster i Emerson, la indústria catalana es va situar,…
arxivística
Historiografia catalana
Dita també arxivologia o arxivonomia, la indefinició terminològica inicial s’ha decantat a favor del terme “arxivística”, que es consolidà al nostre país a partir de la dècada del 1960.
Segons el diccionari de terminologia arxivística elaborat per l’International Council on Archives ICA, l’arxivística es defineix com l’estudi teòric i pràctic dels principis, procediments i problemes relatius a les funcions dels arxius Autors com E Casanova, W Leesch i TR Schellenberg, la consideren la ciència dels arxius, que estableix les normes per a la correcta ordenació, conservació i administració dels documents, i la finalitat de la qual és facilitar la consulta administrativa o històrica D’altres autors, com Aurelio Tanodi, consideren que l’arxivística no és tant una ciència com una…