Situació
Construcció situada a la partida de Vinaixarop i documentada per primera vegada l’any 1153.
ECSA - J. Bolòs
Aquesta torre és situada al nord del poble de l’Aldea, vora l’Hostal de Don Ramon, al centre de la partida de Vinaixarop.
Mapa: 32-20 (522). Situació: 31BF989184.
S’hi arriba per un camí que parteix de la N-340, poc després de sortir de l’Aldea en direcció a l’Ampolla, a l’altura del Ligallo del Gànguil. Hi podem anar també des de la carretera que va de Tortosa cap a l’autopista, tot agafant la pista asfaltada que surt a tocar de la pedrera de Sant Onofre i va cap al nord-est. (MVP-CPO)
Història
El primer esment d’aquesta torre és del 1153, any en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV feu donació de l’almúnia de l’Antic a Bertran de Castellet, amb el seu terme, que limitava amb els termes de l’Aldea i la Granadella, la torre de Vinaixarop i el riu Ebre. El 1155 hom parla del terme de Vinaixarop i l’Aldea.
El 1288 la reina Constança donà el lloc de Vinaixarop, juntament amb l’Aldea i Burjassénia, a l’escrivà Pere Marí, atorgament confirmat el 1291 pel rei Jaume II. L’any 1304 l’abat de Benifassà, Berenguer de Bell-lloc, comprà el lloc als Marí. El 1531 Benifassà vengué la propietat a Pere Jordà de Tortosa. Posteriorment passà a mans de la família Villòria de Tortosa.
La torre de Vinaixarop ha estat declarada Bé d’Interès Cultural. (MVP-CPO)
Torre
Planta i secció d’aquesta torre.
J. Bolòs
Torre de planta circular, bastida directament sobre la roca, amb un diàmetre exterior de 4,5 m i una alçada actual d’uns 8 m. Sembla que la seva base és massissa. A partir d’uns 5 m d’alçada, tot el seu costat est s’ha ensorrat. A poc més de 4 m començava el primer pis. A uns 7 m hi ha un regruiximent de la paret que fa pensar que hi havia un nou sostre. El gruix de la paret, a la part superior, és de només uns 60 cm. Aquesta torre, però, segurament era més alta.
No sabem pas on devia ésser la porta d’accés, si a la banda est, a uns 5 m del sòl exterior, o bé més amunt. L’única obertura que veiem, molt desfeta, és al cim de tot i podia correspondre a la part baixa d’una espitllera.
Els murs són fets amb pedres no gaire grans i molt poc treballades, col·locades en filades horitzontals i unides per morter de calç. Segurament, la cara exterior devia ésser arrebossada. Cal assenyalar que, a la base, les pedres amb què es bastí el mur són una mica més grosses. També convé subratllar el fet que, sobretot a la part alta, algunes d’aquestes pedres petites apareixen col·locades d’una forma semblant a l’opus spicatum.
Al voltant d’aquest edifici veiem restes de murs, a ran de terra. Segurament són parets d’habitatges, no gaire gruixudes (uns 55 cm). Són repartides per tot l’entorn de la torre, bé que molt desfetes o bé cobertes per la vegetació de pins i margallons. A part de restes de terrissa més moderna, hi podem trobar també alguns fragments de ceràmica d’època musulmana.
La datació d’aquesta torre és molt difícil. Si fos situada a la Catalunya Vella, segurament la dataríem en una data propera a l’any 1000; tanmateix aquí, al Baix Ebre, és més complicat. Podem establir un cert paral·lelisme entre aquesta torre i la del castell de la Fullola; especialment hi ha similituds pel que fa a l’aparell de la part superior. Això, en principi, ens portaria a haver-la de datar cap al segle XIII, després de la conquesta. Amb tot, no volem rebutjar totalment la possibilitat que sigui feta abans de la conquesta del comte de Barcelona. En favor d’una datació en època andalusina hi hauria evidentment no sols el nom, sinó també el fet d’ésser construïda, en part, amb una mena d’aparell semblant a l’opus spicatum i la quasi segura presència en aquest indret, als segles XI i XII, d’una almúnia o petit poble dedicat segurament a l’explotació agrícola i ramadera. La documentació parla d’una torre de Vinaixarop el 1153. (JBM)
Bibliografia
- Miravall-Alavedra, 1980
- Buron, 1989, pàg. 78
- Virgili, 1997, doc. 36, pàg. 86 i doc. 52, pàgs. 102-103