Resultats de la cerca

Situació A una cinquantena de metres del recinte del castell, en el vessant occidental de l’elevació on s’implanta el conjunt de Mur, es troben les restes que possiblement corresponen a una muralla I en el cim rocallós entre el castell i la collegiata hi ha vestigis d’un probable poblat alt-medieval Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior APF-MLIR Mapa 33-12290 Situació 31TCG232637 Restes arqueològiques Com ja s’ha esmentat, a la banda ponentina de l’elevació hi ha els vestigis de diversos murs construïts amb aparell de blocs irregulars…

Situació Vista d’aquesta església parroquial que, malgrat les seves modificacions, constitueix un exemple de la implantació de l’arquitectura llombarda a la comarca al segle XI ECSA - A Roura El petit poble de Viran, on hi ha l’església parroquial de la Santa Crotz, és situat a la capçalera de la Matassa, al costat del rec de Viran Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 46′17″ N - Long 2° 24′58″ E Per a arribar a Viran cal prendre un trencall que arrenca a mà esquerra de la carretera D-9, passat Lo Vivièr en direcció a Fenolhet CPO Història El lloc de Viran és documentat per primera vegada l’any 1011…

Situació Vista exterior del castell, tan modificat per reformes modernes que es fa difícil distingir les parts originàries de la construcció V Buron El castell de Parestortes, amb la seva església dedicada a sant Joan Evangelista, es troba al centre de la població del mateix nom, situada a la dreta del còrrec de la Llobera, en la zona de turons d’alluvió que separa les conques de l’Aglí i de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 19,2” N - Long 2° 51’ 12” E Parestortes és 7 km al nord-oest de Perpinyà per la carretera D-117 Història El poble de Parestortes és esmentat el 925 com a límit…

Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre Aquesta caseria conserva l’església que és una construcció romànica del segle XI, encara que bastant desfigurada per les reconstruccions i diversos afegitons dels segles XVII i XVIII Té una sola nau coberta per una volta de canó i acabada en un ample absis semicircular La part superior del mur extern de l’absis és cobert amb una motllura i una sèrie de petites mènsules, i al capdamunt hi ha, com a coberta, un quart d’esfera La part de davant i el campanar, que és de torre, són d’obra molt més moderna L’església, esmentada el 1010,…

El nucli de cases és centrat per l’església de Sant Genís, fortificada, que conserva elements dels segles XI, XIII, XV i XVI Esmentada ja al segle X dins l’alou de Palatiolo , formà part del terme del castell i baronia de Palafolls Fou coneguda també als s XII-XIII per Sant Genís de Vivelles En depengué la capella de Sant Antoni de Malgrat de Mar o Vilanova de Palafolls fins el 1559 Conserva, entre altres peces d’argenteria, una magnífica custòdia del segle XVI i un copó ostensori del segle XV, així com alguns ornaments interessants, i fins el 1957 hom hi venerà la imatge de la Mare de Déu…

L’església és un interessant edifici romànic del segle XI, consagrada el 1040 per Eriball, bisbe d’Urgell D’una sola nau capçada per un absis semicircular i coberta amb volta de quart d’esfera, té un campanar d’espadanya El mur de ponent on s’obre la porta és decorat amb un parell d’arcuacions cegues situades sobre la porta d’arc de mig punt Al costat hi ha les restes d'una fortificació gòtica una torre de planta quadrada de tres pisos i un cos rectangular del segle XV Tot forma part d’una masia fortificada anomenada la Torre de Foix segle XVIII, que és de propietat privada Al…

El castell primitiu es bastí a l’extrem est, acabat en un agut esperó i envoltat de muralles amb torres semicirculars a la banda nord, on hi ha la torre, l’església i altres construccions segles XI-XIII segueix un segon cos murat molt ampli, amb esplanada, i un tercer recinte, al punt més alt, dit castell de Sant Jordi , amb església i residència, obra del segle XIII El lloc fou conquerit per Oliba Cabreta de Besalú, que hi edificà un primer castell vers el 980 al principi del segle XII passà als comtes de Barcelona, que el reedificaren i feren consagrar l’església el 1115 El 1258 el castell…

Súbdit d’Alfons XI de Castella-Lleó 1312-50, és autor del Libro de Buen Amor , on cita fins a trenta-sis instruments musicals diferents setze són de corda arpa , canon i medio canon , cítola , dulcema , guitarra latina i guitarra morisca , laud , mandurria , rabel i rabel morisco , rota , salterio , sinfonía , vihuela de arco i vihuela de péndola dotze, de vent albogón , albogue , añafil , axabeba , bacín , baldosa , caramillo , flauta , odrecillo , órgano , trompa i zanfoña sis, de percussió atabal , atambor , pandero , panderete , sonajas i tamborete , i n’hi ha dos més que no se sap a…

La polifonia fou, en certa manera, el resultat del característic racionalisme occidental que ja començava a imposar-se en molts altres aspectes durant l’època medieval Els primers exemples de polifonia medieval aparegueren al segle IX en els tractats teòrics anònims Musica enchiriadis i Schola enchiriadis Es tracta, però, de formulacions teòriques que únicament intenten descriure una pràctica improvisatòria Els primers testimonis escrits de polifonia pràctica daten del segle XI La primera forma polifònica fou l' organum , que evolucionà a través de diverses formes i procediments tot al llarg…

Fou fundat, abans del 868, sota el títol de Sant Andreu, per l’abat Atili, i unit a Sant Vicenç d’Oveix, on sembla que es traslladà la comunitat, fins que, a mitjan segle X, hom donà nova vida a les Maleses Els comtes de Pallars li feren nombroses donacions i fou reedificada l’església, ja dedicada a sant Pere, que fou consagrada el 988 sota l’abat Isern A la fi del segle XI passà a dependre del monestir de Gerri, del qual fou des d’aleshores un simple priorat Fou secularitzat el 1592 hom creà un vicariat perpetu a les Maleses, dependent de la rectoria de Montsor Tingué culte fins al…