Resultats de la cerca

El cronista D Monfar i Sors reporta una notícia segons la qual l’any 1080 els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Adelaida de Provença, donaren la tercera part del castell d’Alteta l’església de Santa Maria de Solsona Val a dir que aquest castell ha estat identificat amb Altet vora Fullola, però probablement es tracta d’Alcet de Ribagorça De fet, el mateix comte Ermengol IV lliurà l’any 1083 a la canònica solsonina dos homes, Martí i Ambrós, que es trobaven en el castell de Gavasa, amb els delmes, les primícies, els censos, i una parellada d’alou en aquest terme, “ in loco que vocant Alzesa ”…

L’església de Sant Pere centra la caseria de Pociello, situada entre els pobles de Capella i Llaguarres, a la riba esquerra de l’Isàvena L’indret de Pociello sembla que fou conegut a l’edat mitjana pel titular de la seva església En l’acta de dotació de Sant Julià de Capella, datada el 997, la qual es considera un document suspecte, o si més no, qüestionable, es consigna la donació que li va fer un tal Pedrós, consistent en una peça de terra situada “ in loco ubi dicitur ad Sancti Petri ”, que bé podria tractar-se de l’indret de Pociello La seva història sempre anà lligada a la de la veïna…

Aquest santuari és situat 1 km més amunt de Saünc, en un penyal sobre l’Éssera i la carretera de la vall de Benasc De bell antuvi hom creu que fou el centre religiós de tota la vall Una antiga relació del 1292, signada per Pere d’Ascó i Abarca, explica l’origen miraculós del santuari Segons aquesta relació, un avantpassat seu anomenat Ferran d’Ascó, anant d’Ancils a la seva casa pairal de Lliri, quan passava pel lloc dit Penyes Trencades, va sentir veus celestials que sortien d’una cova, prop de la qual hi havia una font, on trobà la imatge de la Verge que seria l’origen del santuari actual…

Aquesta capella és vora l’abandonat casal de Fades, emplaçat a llevant del municipi, a la falda de la serra d’Urmella i damunt l’important coll de Fades, que comunica la vall de Benasc amb les Paüls L’indret de Fades és conegut des de vers el 1068, quan dos habitants del lloc, Mir Bradila i Galí Mirons, són consignats al capbreu de Roda de Sos sobre els delmes de Castillo D’antuvi Fades figura com a lloc de senyoria laica amb terme propi A partir de la baixa edat mitjana consta en poder dels Ascó Sembla que la capella de Santa Maria, amb fossar propi, fou una església pròpia pertanyent als…

Aquesta església és la parròquia del poble d’Arassant, que es troba a la falda del Pic Gallinero, entre Urmella i Lliri La referència més antiga d’aquest temple és de vers el 1068, en què els homes i el prevere Oriol d’ Araran són esmentats al capbreu de Sant Vicenç de Roda que tracta sobre els delmes de Castillo de Sos A mitjan segle XII el comte Arnau Mir de Pallars Jussà empenyorà Arassant per mil sous i després consta que el lloc era dels Erill A partir del segle XIII, mitjançant donacions d’aquesta família, n’adquirí la senyoria alodial l’abadia de Santa Maria de Lavaix, que en conservà…

L’antic despoblat de Curant és situat a la vall drenada pel barranc del mateix nom Domina visualment la clotada d’Aulet i de Celles, Enrens i el camí que comunica l’altiplà d’Adons per la collada de Sant Roc d’Adons El lloc de Curant és mencionat per primera vegada en un diploma del monestir de Santa Maria d’Alaó de l’any 980, quan Sanç, Gentila i Ximèn donaren a l’abat Àlvar i altres monjos de l’esmentat cenobi l’alou que tenien al vilar d’Elavi i a Curant, des del coll de Fades fins a les Cent-fonts, i des del Tono d’Adons fins a Licert El seu castell, però, no apareix mencionat en la…

El topònim del lloc de Pià, grafiat Apianum , figura en la documentació medieval des de l’any 902 A la darreria del segle X, concretament l’any 991, és consignada la seva església parroquial en una escriptura per la qual la comtessa Guisla, juntament amb els altres executors testamentaris de Gausfred I, comte del Rosselló, atorgaren —seguint els desitjós expressats en el testament del comte— la “Villa Apiano com sua ecclesia, que dicunt Sanch Quiric’ , a la seu episcopal d’Elna Del segle XIII, una referència documental informa d’un conveni signat l’any 1287 entre els homes de Pià i Guillem de…

L’antiga església de Santa Magdalena devia trobar-se situada molt prop del castell de Faia, possiblement a l’aiguabarreig del riu Bastareny amb el torrent de Torrentols El lloc de Faia és esmentat per primera vegada en l’acta de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç prop Bagà, l’any 983 Et in Faia, casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum El lloc s’ha de vincular, doncs, a les propietats del monestir de Sant Llorenç L’any 1087 a Faia Ipsa Faia Al comtat de Cerdanya i a la vall de Brocà, a l’apèndix del Puig que es diu d’Avellanet in comitatu Cerdaniense, in valle…

L’església de Sant Cebrià devia formar part dels antics dominis del monestir de Sant Salvador de la Vedella situada en un lloc no localitzat, probablement prop de la colònia minera de Sant Corneli, fou una església dependent del bisbat d’Urgell La primera notícia de l’església de Sant Cebrià és de l’any 1040, que surt esmentada com una església parroquial dependent del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles en la seva acta de consagració, amb els seus delmes, primícies, oblacions, cementiri i viles Deinde ipsa parrochia de Sancto Cipriano cum decimis primiciis, oblationibus atque ciminteriis…

Bloc de pedra conservat a la paret de l’hort d’una casa, abans d’entrar a Sant Llorenç de Morunys, venint de Berga L Prat Arribant a Sant Llorenç de Morunys per la carretera de Berga, uns 100 m abans de trobar la capella gòtica de la Mare de Déu de la Pietat, hi ha una darrera casa a mà dreta i al peu de la carretera, dita cal Ros Al jardí d’aquesta casa hi ha una paret de contenció de terres, feta de pedra portada de diversos llocs Una de les pedres d’aquesta paret té per a nosaltres un interès especial, car mostra esculpida una figura d’home dret i emmarcat enmig d…