Resultats de la cerca

Era fill d’Arnau de Vilademuls i germà de Ramon II de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174 En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca 1177, com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc 1185 També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país En un concili provincial del 1180, celebrat de retorn del concili…

Advocat, la seva activitat en el món del catolicisme progressista —fundador del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans, membre de Justícia i Pau — el portà a defensar sovint acusats davant del Tribunal d'Ordre Públic i a integrar-se en el Reagrupament Socialista i Democràtic 1974, transformat després en PSC-Reagrupament , del qual fou secretari general a la mort de Josep Pallach 1977 Diputat a corts el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , afavorí la incorporació del seu partit al nou Partit dels Socialistes de Catalunya  i fou un dels redactors de l'Estatut d'Autonomia…

Fou caixista d’impremta Addicte al Partit Democràtic, participà en la revolució del 1854 i el 1856 fou bandejat a Granada pel capità general de Catalunya, Zapatero Després residí a Madrid, i en 1857-58 fundà amb el mallorquí Ignasi Cervera la societat carbonària El Falansterio, que arribà a tenir uns 80 000 afiliats a tot l’Estat espanyol Poc després fou empresonat, i el 1860 publicà Los misterios del Saladero , on propugnava la reforma del règim penitenciari El 1864 collaborà a La Discusión de Madrid, i juntament amb Robert Robert intentà una entesa entre les fraccions del partit…

Dirigí, entre d’altres, la biblioteca particular del rei Alfons XIII i cofundà l’Associació Nacional d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs, de la qual fou el primer director 1949 També dirigí l’Instituto Nacional de Bibliografía Nicolás Antonio i la revista d’aquest centre, Bibliografía Hispana Desenvolupà una important tasca com a director de la bilioteca del CSIC, des del 1915, organitzant, classificant i indexant els seus fons A proposta seva, el 1943 el CSIC adquirí la biblioteca i l’arxiu personals de Francisco Rodríguez Marín, polígraf i cervantista mort aquell mateix any a Madrid Part…

Obrer de la construcció, molt jove s’adherí al partit republicà federal però, influït per la lectura de La Federación de Barcelona, edità a Palma El Obrero novembre del 1869 — octubre del 1870 i fou el principal impulsor de la secció mallorquina de la Primera Internacional Assistí com a delegat al primer congrés obrer espanyol pel juny del 1870 a Barcelona, on s’alineà amb els bakuninistes aliancistes Posteriorment, en el congrés obrer de Saragossa abril del 1872 resultà elegit membre de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Actuà com a secretari després de la…

Germà de  Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general jubilat del Cos…

La seva activitat política i religiosa fou intensa Amb Frodoí de Barcelona, es posà al costat de Carles el Calb en l’afer de Bernat de Gòtia un cop destituït aquest, els dos bisbes influïren el nou rei Lluís II a favor de l’atribució dels comtats de Barcelona i Girona a Guifré el Pelós, que ja era comte d’Urgell-Cerdanya En aquell concili de Troyes 878, tan important per a Catalunya, que presidia el papa Joan VIII, es decretaren també uns afegits jurídics a la llei visigòtica Teuter hi obtingué un privilegi reial per a la seva església El 881 era a la vall del Roine per a recaptar-ne un altre…

Estigué al servei del rei Martí a Sicília i d’Alfons el Magnànim a Nàpols Era mestre de bufons de la seva cort i conegut amb el sobrenom de mossèn Borra El rei li confià missions diplomàtiques difícils el 1416 fou enviat al concili de Constança, i seguí després l’emperador Segimon a Lorena, Estrasburg i Ulm Les seves cartes informatives al rei, escrites a la manera de crònica, són d’un to directe i pintoresc Retornà, puix que el 1423 formava part de la comitiva del Magnànim a la seva arribada a Barcelona El 1438 a València féu escriure un llibre, Summa de collacions o de justaments ,…

Situació Sepultura excavada a la roca, desplaçada del seu indret inicial a causa d’un despreniment ECSA-J Oliva i J Ros La necròpoli de la Morana és situada a pocs metres al N del petit nucli de la Morana Mapa 34-14 361 Situació 31TCG558275 Des del poble de la Morana cal agafar el camí que mena a Guarda-si-venes, i a uns 100 m de la cruïlla d’aquest camí amb un altre dit de la Bassa Nova, hom troba aquesta necròpoli en un marge a mà dreta del camí Necròpoli Es tracta d’una necròpoli que, probablement, s’ha de relacionar amb el poblament més primitiu del nucli de la Morana Avui dia tan sols és…

Aquesta església és la parròquia del poble de Viver de Segarra, indret documentat per primera vegada l’any 1098 Actualment és un edifici neoclàssic, però té uns precedents molt més antics El que podria ser el primer esment de l’església es troba en el testament sacramental de Ponç Ollemar, jurat el 1119, on s’establí que tot el seu alou que tenia al castell de Viver, amb tots els drets, passés a la catedral d’Urgell, excepte l’església, que havia donat a Santa Maria de Guissona amb les seves pertinences Es tenen referències directes de l’església parroquial de Viver des de l’any 1183, en què…