Resultats de la cerca
Es mostren 7455 resultats
Bonaventura Petit
Música
Compositor i organista.
Possiblement era descendent d’una família de violinistes, l’activitat dels quals està documentada entre els segles XVII i XVIII Aprengué a tocar el violí amb el seu pare i després, a París, estudià composició amb F Halévy i orgue amb LAJ Léfebure-Wély Acabats els estudis retornà a Perpinyà, on obtingué la plaça d’organista de la catedral de Sant Joan, que ocupà entre el 1839 i el 1901, i on fou instrumentista d’un dels orgues més importants construïts per D Cavaillé-Coll Així mateix, fou professor de música al Conservatori de Perpinyà Compongué música religiosa, l’himne Retour à…
John Stafford Smith
Música
Compositor anglès.
Estudià amb W Boyce a Londres i el 1761 fou admès com a cantant en la Chapel Royal, institució a la qual es mantingué vinculat durant diversos anys en qualitat d’organista i director del cor infantil Compongué glees , anthems i cançons com To Anacreon in Heaven , melodia que, el 1812, es convertí -amb lletra de F Scott Key- en The Star-Spangled Banner , himne nord-americà de caràcter patriòtic Musicòleg destacat, posseí una gran biblioteca amb nombrosos volums, entre els quals figurà el manuscrit d’Old Hall, antologia de polifonia anglesa del segle XV Publicà Musica Antiqua Londres, 1812, un…
Dmitrij Vasil’evic Razumovskij
Música
Musicòleg rus.
Fou ordenat de sacerdot el 1850 i exercí a Moscou des del 1852 El 1858 fou nomenat membre del comitè per a la inspecció i correcció de les publicacions de música religiosa El 1862 participà en l’estudi de manuscrits musicals fotografiats a les biblioteques monàstiques del Mont Athos Grècia A partir del 1871 fou professor de música religiosa russa al Conservatori de Moscou La seva investigació se centrà en l’estudi dels orígens del cant sacre rus, i realitzà el primer recull sistemàtic de la història del cant religiós a Rússia L’any 1916 la seva collecció de manuscrits -majoritàriament dels…
Plaute
Música
Dramaturg llatí.
És el comediògraf romà més important Sota una ambientació superficialment grega, les obres de Plaute són una sàtira de la vida romana de l’època Creà tipus i escenes que han perdurat al llarg dels segles Les seves obres contenen escenes de dues menes diverbium i canticum Les primeres eren diàlegs, mentre que les segones -les més nombroses-, generalment acompanyades de tíbia, eren recitades o cantades a una sola veu o en grup Tot el teatre de Plaute és versificat, i es creu que els tipus de rima i metre que emprà estaven molt vinculats a la música interpretada, almenys pel que fa al principi…
Francisco de Montanos
Música
Teòric de la música castellà.
Des del 1551 fou mestre de capella a la catedral de Valladolid, i l’any 1562 figurava com a mestre de capella de la collegiata de Santa María la Mayor, també a Valladolid S’ocupà de l’ensenyament musical dels membres de la capella i dels nens cantors La seva obra teòrica més important fou Arte de música theorica y práctica Valladolid, 1592, en la qual dedica diversos apartats al cant pla, el cant d’orgue, el contrapunt i la composició, a més d’incloure altres temes Els capítols sobre el cant pla foren reeditats nombroses vegades fins al segle XVIII Sebastián López de Velasco i José de Torres…
Victor-Charles Mahillon
Música
Musicòleg belga.
Membre d’una família de fabricants d’instruments de vent, de jove treballà al taller del seu pare, Charles Mahillon, però després es consagrà a l’estudi de l’acústica, camp en què és més conegut Entre el 1869 i el 1887 publicà la revista "Écho musical" Arran de la mort del seu pare es reincorporà a l’empresa familiar i fabricà excellents reproduccions d’instruments, especialment dels instruments de vent en ús durant els segles XVI i XVII El 1876 fou nomenat conservador del museu d’instruments del Conservatori de Brusselles, al qual aportà la seva pròpia collecció, formada per més…
Jeroni Castell
Música
Organista català.
Juntament amb els pares Joan Graner, Bernat Baretja, Pere de Vilagrasa, Joan Marc i Miquel Villalba, és un dels pocs monjos músics de la darreria del segle XVI de qui es té notícia Ingressà a l’Escolania de Montserrat, on rebé la seva formació musical, i el 1586 entrà a formar part de la comunitat monàstica El Catálogo de los Monges que siendo niños sirvieron de Escolanes segles XVI-XVIII l’anomena destríssim en la música i gran organista del monestir de Montserrat i també del de San Martín de Madrid A Montserrat, a més, exercí els oficis de cantor major i de mestre de novicis La…
Huguette Grémy-Chauliac
Música
Clavecinista francesa.
Estudià al Conservatori de Música de París, on fou distingida amb un premi de piano i un altre d’harmonia Es perfeccionà en clavicèmbal amb Robert Veyron Lacroix Fou clavecinista titular de l’Antiqua Musica de París i de l’Orquestra Paul Kuetz Fundà la classe de clavicèmbal del Conservatori de Niça, on ha estat mestra d’alumnes com Scott Ross Els seus estudis musicològics la dugueren a enregistrar les sonates de flauta i clavicèmbal de JS Bach, al costat de Maxence Larrieu, i també moltes obres de compositors francesos dels segles XVII i XVIII, com Jacquet de la Guerre, Gaspar le…
Salvesines
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu.
Se situa aigua avall de la vall de la Bolzana, que rep aquí la petita vall afluent del torrent de Faussibre i que es troba encerclada per una sèrie d’elevacions pic d’Estable, 1495 m a ponent puig de los Escaravatets, 1342 m a llevant, cobertes en una bona part de bosc boscos d’en Mala, de Faussibre Hi ha pedreres de feldespat, petites extensions de vinya i nombroses fonts, i a més hi té tradició l’apicultura El poble 500 m d’altitud es troba a l’esquerra de la Bolzana, al voltant de l’església parroquial, dels segles XVII-XVIII, amb un campanar d’espadanya Al veïnat de lo Conilh…
L’ou com balla

L'ou con balla a la catedral de Barcelona (2014)
© CIC-Moià
Folklore
Costum propi del dia de Corpus que consisteix a fer sostenir un ou buit damunt de l’aigua del brollador d'una font tota guarnida de flors.
Sembla que és un joc propi de l'escolania de la seu de Barcelona, i es fa al brollador del claustre de la catedral i, més modernament, a les fonts dels patis d'altres edificis del barri gòtic barceloní Casa de l’Ardiaca, Reial Acadèmia de Bones Lletres, palau del Lloctinent, Museu d'Història de la Ciutat, Museu Marès, Ateneu Barcelonès i el claustre de l'església de Santa Anna, i també a les fonts d'altres llocs de la ciutat claustre de l'església de la Concepció Tradicional des del segle XIX, hi ha indicis de l'ou com balla als segles XV i XVII Posteriorment, altres ciutats han…