Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
infraestructura
Geologia
Segons E.Wegmann (1935), part profunda de l’escorça terrestre situada sota la supraestructura, que es deforma plàsticament tot donant lloc a estructures de plegament i que és afectada pel metamorfisme.
burca

Dones amb burca
© Organització de les Nacions Unides /Martine Perret
Indumentària
Vel
llarg que cobreix tot el cos i té una obertura, sovint reixada, a l’altura dels ulls i que porten les dones musulmanes de l’Afganistan i el Pakistan.
És de tela gruixuda i, generalment, de colors foscos
graf

(1) Graf orientat: el camí ( a 1, a 2, a 4, a 5) és un circuit , els arcs a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2. i a 6 és un camí de v 1 a v 3. (2) graf no orientat: la cadena ( a 1, a 4, a 5) és un cicle , les arestes a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2, i a 6 és una aresta de v 1 a v 3.
© fototeca.cat
Matemàtiques
Ens constituït per un conjunt S
d’elements i per un conjunt C
de línies que uneixen els elements de S
(tot palesant una correspondència
de S
en si mateix).
Cal distingir entre un graf orientat i un graf no orientat Un graf orientat és una quaterna S, C, o, e , on S és el conjunt d’elements o vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arcs, o és l' aplicació origen que assigna a cada arc el vèrtex del qual surt, i e és l' aplicació extrem que assigna a cada arc el vèrtex al qual arriba Un graf no orientat és una terna S, C, e , on S és el conjunt dels vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arestes , i e és l’aplicació que assigna a cada aresta una parella de S × S , formada pels vèrtexs que uneix l’aresta en qüestió…
girador
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Convertidor d’energia que, tot mantenint la forma d’energia, canvia la variable extensiva
T 1
de l’entrada en la variable intensiva
A 2
de la sortida, i viceversa.
El girador ideal és definit per les equacions A 2 = r g T 1 on r g rep del nom de de raó de girament El girador elèctric és un quadripol passiu caracteritzat per les equacions v 2 = r g i 1 v 2 = - r g v 1 on r g té les dimensions d’una resistència elèctrica la seva aplicació més important és la simulació d’inductors per mitjà de condensadors
euforbiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les tricoccals integrada per unes 8.000 espècies d’arbres, arbusts o herbes d’hàbit molt divers i sovint amb làtex, esteses per tot el món.
Tenen fulles simples, flors unisexuals, generalment disposades en inflorescències complexes, i fruits sovint en càpsula trilocular Euforbiàcies més destacades Chrozophora tinctoria tornassol Codiaeum variegatum cròton Euphorbia sp eufòrbia , lleteresa, lletera, lleterola Euohorbia characias lleteresa xera Euphorbia dendroides lleterassa Euphorbia lathyris cagamuja Hevea brasiliensis hevea Manihot glaziovii maniot Manihot utilissima mandioca Mercurialis sp mercurial , malcoratge Mercurialis annua melcoratge Mercurialis perennis melcoratge de bosc Ricinus communis ricí
jade
Mineralogia i petrografia
Terme utilitzat per a designar tot un conjunt de minerals, entre els quals cal destacar la jadeïta i la nefrita, caracteritzats per llur tenacitat i llur aptitud a ésser afaiçonats.
moralisme
Actitud o doctrina que redueix tota la conducta humana a la seva dimensió moral, o atorga una supremacia a la norma moral per damunt de tot altre valor o interès.
Corrente
Moviment plàstic i ideològic italià de marcat caràcter antifeixista i contrari al Novecento, que es manifestà a Milà i s’estengué per tot Itàlia entre els anys 1938 i 1945.
Prengué cos entorn de la revista del mateix nom Promogut inicialment per universitaris, s’hi uniren els artistes plàstics Sassu, Birolli, Guttuso, i gent del cinema Lattuada, de la filosofia Antonio Banfi i de les lletres Quasimodo L’ideari de conjunt pot ésser caracteritzat per la llibertat d’expressió, que admetia tots els formalismes mentre anessin lligats als problemes de la vida concreta i quotidiana El moviment es fongué amb el Fronte Nuovo delle Arti, d’on, més endavant, sorgiren les revistes “Realismo” i “Il’45”
Primer Congrés Obrer Espanyol
Assemblea que reuní per primera vegada delegats de societats obreres de tot Espanya, celebrada a Barcelona del 18 al 25 de juny de 1870, als locals del Teatre del Circ.
La idea de la reunió fou llançada el febrer del 1870 pel setmanari internacionalista madrileny “La Solidaridad” i recollida per “La Federación” de Barcelona el lloc fou fixat per un plebiscit efectuat entre la majoria de les societats obreres existents 149 societats i 15 216 obrers Hi assistiren 89 delegats amb dret a vot, dels quals 74 eren catalans 50 de Barcelona Des d’un principi el congrés es presentà com a adherit a l’AIT Les principals qüestions debatudes i aprovades foren acció sindical, de resistència al capital defensa del cooperativisme però no com a principal camí de l’emancipació…