Resultats de la cerca
Es mostren 2409 resultats
Cuerda de presos
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 110 min., dirigida per Pere Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ansara Films JAPoves, Madrid ARGUMENT La novella homònima 1953 de Tomás Salvador GUIÓ Rafael JSalvia, Fernando Melero, Ricardo GToledo, PLazaga FOTOGRAFIA Manuel Berenguer blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Sigfrido Burman MUNTATGE Sara Ontañón, Mercedes Alonso MÚSICA Enrique Franco INTERPRETACIÓ Antonio Prieto Serapio, Germán Cobos Silvestre Aguí, Fernando Sancho Juan Díaz de Garallo, Laly del Amo Cándida, Carmen Lozano, Santiago Rivero, Rafael López Somoza ESTRENA Barcelona, 30081956, Madrid, 29031962 Sinopsi Província de Lleó, 28 de setembre de…
El complot dels anells
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-1988; ficció de 90 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair-Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona ARGUMENT Assumpció Maresma novella escrita posteriorment a partir del guió GUIÓ FBellmunt, Ferran Torrent FOTOGRAFIA Javier GSalmones Agfacolor, Panavision AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tomàs Morató, Llorenç Miquel, Lluís Llistosella, Francisco Prósper MUNTATGE Jordi Espresate MÚSICA Manel Camp, Joan Vives SO Jaume Meléndez, Tecni-3 INTERPRETACIÓ Stephen Brennan Mike O’Brian, Ariadna Gil Muriel Basora, Mònica Huguet Bàrbara Martí, Josep Maria Pou l’inspector en cap Joan…
Agrupació de Cinema Amateur de Lleida
Cinematografia
Entitat fundada el 1955 a Lleida per promoure la producció i difusió del cinema no professional. Nascuda en el si de l’associació Amics del Museu i amb seu social al Casino Principal, desenvolupà la seva activitat durant la segona meitat de la dècada del 1950.
Agrupà cineastes amateurs com Josep Estadella i Albiñana, Joaquim Bernat i Gombau, Joan Baró i Porqueras, Josep Maria Trepat i Padró, Luis Mejón Carrasco, Ramon Ricart i Rey, Josep Guiu i Abelló, Josep Sarrate i Forga, Francesc Tomás i Fort, Joan Llorens i Coma Joannes , Josep Solé i Sabaté, Josep Gómez i Vidal, Francesc Freixa, Claudi Gómez i Grau i Ton Sirera i Jené, entre d’altres Entre les moltes activitats promogudes destaquen les sessions de difusió de l’obra dels seus associats sobre Mejón el 1956, Sirera el 1957 i Bernat el 1958 i l’organització de diversos concursos i certàmens, com…
Jaume Borràs i Oriol
Cinematografia
Actor.
Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament en la represa…
Lleó XIV
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal Robert Francis Prevost en ser elegit papa el 8 de maig de 2025.
Estatunidenc de naixement, té també la nacionalitat peruana Llicenciat en matemàtiques el 1977, s’uní a l’orde dels agustins el mateix any, i fou ordenat sacerdot el 1982 Obtingué la llicenciatura 1984 i el doctorat 1987 en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino de Roma El 1985 s’incorporà a la missió agustiniana al Perú i exercí com a canceller de la Prelatura Territorial de Chulucanas fins el 1986 El 1987 retornà als Estats Units, i fins al 1988 fou pastor de vocacions i director de missions per a la província agustina de Chicago Després tornà al Perú…
Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats
Institució de recerca en humanitats que depèn del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), creada el 1968.
Amb seu al barri del Raval de Barcelona, té l’origen en l’agrupació en una sola entitat de catorze departaments i seccions del CSIC a Barcelona dedicats a la recerca en humanitats, entre els quals hi ha l’Institut Espanyol de Musicologia, el Centre d’Etnologia Peninsular, l’Escola d’Estudis Hebraics i Orient Pròxim, l’Institut Espanyol d'Arqueologia i de Prehistòria, l’Escola d’Estudis Medievals i l’Escola de Filologia de Barcelona, que constituïen apèndixs de centres parallels a Madrid El 1980 els catorze centres es reconvertiren en tres Instituts Musicologia, Filologia i Geografia, i…
Partido Obrero Revolucionario de España
Partit polític
Partit fundat a l’agost de 1974 quan l’Organización Trotskista esdevingué secció espanyola de la Lliga Internacional de Reconstrucció de la IV Internacional [LIRCI].
És partidari dels comitès obrers per la presa del poder i de la creació de fraccions sindicals per la Central Única de Treballadors i d’una federació ibèrica de consells obrers El 1977 reclamà el boicot actiu a les eleccions Encara no legal, concorregué a les eleccions legislatives de 1982 en les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores Legalitzat ja al març de 1983 amb seu a Barcelona, participà en totes les eleccions, amb els següents resultats 2751 vots en les autonòmiques de 1984 2467 en les legislatives de 1986 6936 en les europees de 1987 2727 en les autonòmiques de 1988 3022…
Tierra y Libertad
Publicacions periòdiques
Publicació anarquista fundada i dirigida per Federico Urales.
Quinzenal, aparegué inicialment a Gràcia, Barcelona 2 juny de 1888 — 6 de juliol de 1889 Posteriorment, el mateix Urales el féu reaparèixer, a Madrid, com a continuació del Suplemento a la Revista Blanca gener de 1902-04 fou primer setmanari, però assolí una periodicitat diària 1 d’agost — 20 de desembre de 1903 gràcies a l’audiència que tingué especialment a Andalusia, donades les seves campanyes en defensa dels antics processats pels fets de la Mano Negra 1883 i Jerez 1892 Tanmateix, acusat Urales de personalisme i sensacionalisme pels principals teòrics anarquistes del moment, hagué de…
Jan van Ruysbroek
Cristianisme
Místic flamenc.
Educat a Brusselles, fou ordenat de sacerdot 1317, i amb altres companys es retirà 1343 a un bosc de Groenendael, on organitzà 1350 una comunitat segons la regla dels canonges de Sant Víctor de París Combaté l’illuminisme místic dels Germans del lliure esperit Els seus tractats místics, en dialecte brabançó —n'existeixen més de 250 manuscrits— li valgueren els títols de doctor admirable i príncep de la mística flamenca La seva doctrina, exposada d’una manera didàctica, caracteritzada per l’explicació concèntrica dels temes, i en un estil florit i amè, representa una síntesi original i…
Antoni Vives i Fierro
Pintura
Pintor.
Signava Vives Fierro Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou alumne de JM Garrut i de Tomàs Bel Residí a París el 1961, i l’any següent feu la seva primera exposició individual, a Cartagena Des del 1970 residí temporades a Londres, que prengué com a tema de molts dels seus quadres i on feu diverses exposicions 1971, 1973 A partir de la dècada de 1980 tornà a centrar la seva obra en la ciutat de Barcelona, i, posteriorment, l’Havana, Londres, París i Nova York foren alguns dels temes de la seva pintura Exposà en ciutats d’arreu del món Londres, Ginebra, Düsseldorf, París,…