Resultats de la cerca
Es mostren 114270 resultats
Antonio Gallego Gallego
Música
Musicòleg i historiador de l’art castellà.
Inicià els seus estudis universitaris a Salamanca i els amplià a la Universitat Complutense de Madrid Es llicencià en dret i història de l’art i obtingué el títol de piano al Conservatori de Valladolid Fou professor d’estètica i d’història de l’art i de la música al Conservatori de Música de Madrid 1971, i catedràtic d’estètica i història de la música al Conservatori de València 1978 Poc després fou nomenat sotsdirector del Conservatori de Música de Madrid, i del 1984 al 1997 n’ocupà la càtedra de musicologia Des del 1980 s’encarregà de la gestió cultural de la Fundació Joan March, que…
Michael Gielen
Música
Director d’orquestra i compositor argentí d’origen alemany naturalitzat austríac.
Estudià piano i composició a Buenos Aires, amb E Leuchter 1942-49, i posteriorment a Viena, amb J Polnauer 1950-53 El 1949 debutà com a pianista a la capital argentina Després d’exercir com a repetidor al Teatro Colón de Buenos Aires, fou assistent i més tard director a l’Òpera de Viena 1954-60 De seguida s’interessà pel repertori d’autors del segle XX, dels quals estrenà moltes composicions Fou primer director a l’Òpera d’Estocolm 1960-65 i director artístic de l’Orquestra Nacional de Bèlgica 1969-72 i de l’Òpera Nacional Holandesa 1973-76 El 1977 fou nomenat director general de música de…
María Malibran
Música
Nom pel qual fou coneguda la mezzosoprano espanyola María Felicia García, filla del famós cantant Manuel García i germana de Paulina Viardot.
Inicià els seus estudis musicals a Nàpols amb L Hérold i amb Panseron, formació que continuà sota el mestratge del seu pare, que a cinc anys ja l’havia feta aparèixer en l’escena Debutà com a solista el 1825 a Londres en el paper de Rosina, d' El barber de Sevilla Es convertí en un dels mites del segle XIX FJ Fétis i G Verdi la consideraren inigualable La seva veu posseïa una extensió enorme, un timbre personal i una tècnica molt depurada, que assolí sota el mestratge rigorós i exigent del seu pare en aquest sentit, fou hereva de la tècnica de García A tot això cal afegir-hi una capacitat…
Alimentació de l’infant dels nou mesos als dotze
A partir dels nou mesos ja es pot iniciar l’infant en l’aprenentatge de la masticació Així, se li poden donar diversos tipus de carn, pollastre o peix, cuit a la planxa De moment, és preferible d’evitar la carn massa greixosa, com la de porc Al principi se li ha de donar en trossets molt petits, i a mesura que l’infant aprèn a menjar-se’ls se li poden deixar trossos més grans També a partir d’aquesta edat se li pot donar ja tota mena de cereals, de manera que menja aliments elaborats amb blat, com el pa o les galetes D’una manera progressiva es poden anar substituint algunes preses de llet…
Deglució d’aire i vòmits en l’alletament
De vegades l’infant plora immediatament després de la presa de llet, pel fet que en mamar ha empassat aire i això li causa dolor perquè li disten l’estómac També és possible que l’aire acumulat provoqui un vòmit, de manera que s’expulsa una part de la llet ingerida Quan se segueix la lactància materna aquest problema és generalment degut al fet que l’infant no tanca bé la boca al voltant del mugró, i en succionar aspira aire Per a evitar-ho, s’ha de seguir una tècnica adequada facilitant el contacte íntim de la boca amb l’arèola Amb la lactància artificial, la deglució d’aire pot ésser deguda…
Preparació per al part
La preparació per al part o preparació prenatal comprèn l’aplicació d’una sèrie d’actuacions teòriques i pràctiques adreçades a millorar el control de la dona sobre els diversos factors psicològics i físics que intervenen en el part, fonamentalment destinats a reduir l’ansietat que aquest esdeveniment li pot causar i a preparar de la manera més idònia el seu organisme per a quan arribi el moment oportú El seu objectiu, en darrer terme, és aconseguir que la dona pugui collaborar activament en el procés del part, de manera que se’n faciliti el desenvolupament i es produeixi amb les mínimes…
magnesita

Magnesita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat de magnesi, MgCO3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Es presenta en masses de gra gruixut molt compacte És incolora o blanca i amb l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, si és pura, 3 El magnesi hi pot ésser substituït, en proporció variable, per ferro, la qual cosa dóna lloc a una sèrie completa, que arriba fins a la siderita La magnesita, anomenada també giobertita , és un dels principals minerals del magnesi Hom la fa servir per a fabricar totxos refractaris, ciment i paviments i per a preparar composts del magnesi La magnesita és un dels composts de magnesi de més…
esgrafiat
Detall de la façana amb esgrafiat de la Casa Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900)
© Fototeca.cat
Art
Decoració mural consistent en un sobreposat de material més o menys dur que, amb una eina d’acer tallant o punxant anomenada estilet o mitjançant un sorrejament, hom pot ratllar o gratar contornejant un dibuix sobre qualsevol objecte o paret.
Cal preparar primerament un dibuix estergit per traspassar-lo i calcar-lo en el revestiment de la paret i tot seguit esgrafiar-lo amb l’estilet L’esgrafiat és molt més sòlid que la pintura, té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie Hom el treballa a dues tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en resulta un art mixt entre la pintura i l’esgrafiat L’esgrafiat té innombrables aplicacions en art Ja apareix en temps prehistòrics en objectes d’ús corrent gerros, figures, làpides, etc més tard ha servit per a decorar els murs dels…
arxius historicodiplomàtics sards
Historiografia catalana
Conjunt d’arxius públics i privats a través del fons documental dels quals hom pot estudiar i comprendre la història de Sardenya durant l’època del domini de la corona catalanoaragonesa.
Aquests arxius, emesos per les cancelleries centrals i perifèriques catalanoaragoneses, són els següents l’Arxiu d’Estat de Càller, que té el pergamí més antic datat el 1365, mentre que l’original en paper més antic és del 1398 En registre, però sempre de producció catalana, l’ Archivio cagliaritano conserva escrits a partir del 1346 Gairebé el mateix succeeix a l’ Archivio Comunale di Cagliari , en el qual també falten documents originals o copiats anteriors al s XIV Cal esmentar també els altres arxius de Sardenya, útils per a la història del Regne de Sardenya durant el període…
Arxiu Històric Municipal de Ciutadella
Historiografia catalana
Dipòsit documental que té el seu origen en l’arxiu de la Universitat General de Menorca i Particular de Ciutadella i té continuació en l’Arxiu Municipal de Ciutadella, hereu d’aquella institució.
Inclou el fons de la biblioteca de mossèn Josep Salord i Farnés 1911 — 1974 El seu interès és d’abast insular, ja que l’antiga Universitat General de Menorca tenia jurisdicció sobre tot el territori de l’illa Possiblement el 1850 se suprimí el Jutjat de Primera Instància de Ciutadella, quan l’arxiu de l’antiga Batlia General i del mateix Jutjat passà a l’Arxiu Municipal Pel seu interès historiogràfic, cal assenyalar la collecció de cartes reials, els llibres de privilegis i la documentació referent a la Universitat General de Menorca, que abraça del 1558 al 1835 Com passa també amb la resta d…