Resultats de la cerca
Es mostren 4750 resultats
afinació
Música
Acció de modificar les freqüències associades a les notes que emet un instrument per tal d’ajustar-les a un sistema d’afinació predeterminat.
L’afinació pot dur-se a terme prèviament a la interpretació musical o durant la interpretació En el primer cas, es parla d’afinar l’instrument En la majoria dels instruments de vent, la llargària de la columna d’aire continguda dins del tub és el paràmetre fonamental d’afinació En els instruments de llengüetes de canya, la seva variació s’aconsegueix enfonsant més o menys el barrilet o el tudell dins del tub principal En els de metall, hi ha un tros de tub previst per a tal fi que es pot incorporar a la llargària total mitjançant un petit mecanisme En les flautes, la posició de l’embocadura…
Santa Maria de Requesens (la Jonquera)
Art romànic
Situació Un detall de l’exterior de la capçalera des de llevant Hi és perfectament visible el plantejament de l’edifici, amb una nau inicial, ampliat a tramuntana per una altra nau la del costat de migjorn, que en bona lògica havia de completar el projecte, no fou mai construïda, bé que sí començada, segons que sembla F Tur El lloc de Requesens, a la serra de l’Albera, format per masies disperses sota el puig Neulós, era el cap de l’antic terme, centrat pel castell medieval i l’antiga parròquia i després santuari de Santa Maria i que comprènla capçalera del riu d’Anyet Avui forma part del…
Sant Julià de Boada (Palau-sator)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Hom hi pot apreciar perfectament l’estructura del temple I sobretot la forma trapezial de la capçalera F Baltà És l’església del llogaret d’aquest mateix nom, anomenat també Boadella, format per sis masies i situat a la plana alluvial, uns 2 km a tramuntana de Sant Feliu de Boada, prop de la carretera de la Bisbal a Pals Mapa 334M781 Situació 31TEG102483 Per anar-hi cal seguir la carretera de Vulpellac a Pals El començament és ben senyalitzat A la casa propera tenen la clau JBH-MLIR Història Una fotografia de l’any 1968,…
Sant Antoni d’Ulldemolins
Ermita
Ermita del municipi d’Ulldemolins (Priorat), als vessants septentrionals del Montsant, al S del terme, vora l’antic camí d’Albarca a Margalef.
D’origen medieval, amb un arc apuntat i atri frontal, es trobava sota el patrocini de Santa Bàrbara El 1559 s’hi feren unes obres d’ampliació que comportaren, en bastir-s’hi l’altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d’advocació, la qual ha prevalgut L’altar és presidit pels dos sants Al segle XVI fou lloc d’habitatge de l’ermità Jeroni de l’Albi, i el 1558 se’n feu càrrec l’ermità valencià fra Llorenç Julià, que el 1564 se n’anà, amb alguns companys, a Montserrat Poc després s’hi tornà a installar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa L’ermita tingué encara altres ermitans Té una espaiosa…
Saintes
Ciutat
Ciutat del departament de Charente Marítim, al Poitou, França, situada a la riba esquerra del Charente.
Centre comercial Confecció i calçats Correspon a l’antiga Mediolanum Santonum , capital dels sàntons Bisbat des del s III, que fou suprimit el 1790 Fou un centre hugonot durant les guerres de religió Conserva monuments d’època romana arc de triomf, amfiteatre, termes, aqüeducte i altres restes de canalitzacions d’aigua La catedral, romànica s XIII, fou quasi totalment reconstruïda als s XVI i XVII de la primitiva construcció només en resta una part del creuer i la torre del campanar També del s XII són l’església de Saint-Eutrope, important edifici romànic amb una cripta…
descàrrega
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en el pas de càrregues elèctriques a través d’un medi, que pot ésser conductor (descàrrega conductiva), però, més correntment, es tracta d’un dielèctric (descàrrega disruptiva).
Un dels casos de descàrrega més importants és la descàrrega a través de gasos més o menys enrarits produïda entre dos elèctrodes sotmesos a una diferència de potencial elevada, caracteritzada sovint per una emissió de llum Per a iniciar la descàrrega en un gas, cal una ionització prèvia, però un cop iniciada pot continuar indefinidament gràcies a un procés d’ionització per xoc aquest tipus de descàrrega és anomenat descàrrega automantinguda , com és el cas de l' arc , la guspira , el llamp , la descàrrega luminescent , etc Si la descàrrega no pot continuar sense la font d’…
corba d’acord horitzontal
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta la planta de l’eix d’una infrastuctura als límits d’un revolt, que permet el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug.
La més utilitzada és la clotoide en què la curvatura varia linealment amb l’arc recorregut des del punt de tangència amb la recta, si bé, en no tenir una expressió explícita, presenta dificultats de replanteig Hom ha assajat també altres tipus de corbes, com la paràbola cúbica variació de la curvatura proporcional a l’abscissa sobre l’alineació recta, la lemniscata de Bernoulli variació de la curvatura proporcional al radi vector des del punt de tangència, o àdhuc corbes circulars de radis més grans la més utilitzada ha estat la de radi doble que presentin desviacions petites…
llamp

Llamp
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Descàrrega elèctrica automantinguda del tipus d’allau i anàloga a la guspira, que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i el sòl.
Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’una centèsima…
Joaquim Zamacois i Soler
Música
Compositor i pianista.
De família paterna basca i materna catalana, es traslladà d’infant a Barcelona, on estudià al Conservatori del Liceu, institució de la qual fou professor des de l’any 1914 S'incoporà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1945-65 És autor, entre altres obres, d’una Sonata , per a piano i violí 1918, del poema simfònic Los ojos verdes 1920, del Quartet en re , per a instruments d’arc 1922, del quadre simfònic La sega 1928 i de les sarsueles Margaritiña 1925 i El aguilón 1928 És autor de llibres didàctics, de les cançons Ve i va, Corpus, Balada del mariner, Cuca de llum i Non-…
electrometal·lúrgia
Tecnologia
Conjunt dels procediments metal·lúrgics que empren l’energia elèctrica —tant per acció tèrmica com electrolítica— per a l’extracció, elaboració, afinament i tractaments tèrmics especials dels metalls i llurs aliatges.
En siderúrgia, hom empra aquests procediments per a l’obtenció de ferroaliatges, d’acers especials o normals i per a la fabricació de fosa Els sistemes de transformació de l’energia elèctrica en tèrmica es fonamenten en la inducció la massa que hom vol escalfar actuant d’induït, en l’acció d’un arc elèctric que hom fa saltar entre uns elèctrodes o en la resistència elèctrica que presenta el material que hom tracta durant el pas d’un corrent elèctric forn Els procediments electrolítics són emprats en l'afinament de metalls en brut especialment coure i alumini o per a l’obtenció de…