Resultats de la cerca

Les llavors i la polpa que les envolta formen l’anomenat ginebró , emprat en la fabricació de licors N'hi ha al Principat i al PaísValencià, sobretot a la muntanya mitjana

El context És difícil negar la importància que les infraestructures de transport i de comunicació tenen en les societats modernes El segle XX ha estat un període d’extensió de les xarxes de transport pel territori i d’innovacions en els mitjans Tanmateix, si alguna cosa ha caracteritzat els darrers deu anys i específicament el tombar de segle als països de parla catalana ha estat precisament la vulgarització del debat sobre les infraestructures Vulgarització en el sentit d’extensió social del debat, de presència en els mitjans de comunicació, d’actualitat en els programes dels partits…

Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus , de 50 a 100…

Si bé des de la Restauració fins al 1936 hi hagué un notable desenvolupament industrial a Espanya, des del punt de vista geogràfic no fou gaire homogeni Al costat de regions d’escàs dinamisme –Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa–, n’hi hagué d’altres que experimentaren un fort impuls –Catalunya, Madrid, el País Basc, València– Una de les causes fonamentals d’aquesta diversitat fou el diferent grau de desenvolupament tecnològic d’aquests territoris El nivell tecnològic depèn, bàsicament, de la inversió en educació tècnica i en recerca i desenvolupament R+D Aquestes…

Situat al Baix Aragó, al límit amb el PaísValencià Ports, del qual el separa el riu de la Cuba o de Sant Joan, afluent per la dreta, de la rambla de Cantavella

Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Empar Poch en foren les capdavanteres principals Es constituí formalment com a federació nacional a València per l’agost del 1937, i agrupà unes 20 000 dones i 150 agrupacions 40 del Principat i 28 del PaísValencià Mantingué, respecte a les altres organitzacions llibertàries FAI, CNT i FIJL, una autonomia organitzativa total Defensà un “feminisme proletari” per al qual l’alliberament de les dones, inseparable de la lluita de la classe obrera, tanmateix no s’hi havia de confondre Dugué a terme una tasca cultural a través dels…

Sostingué, al costat de Pedro Ferrándiz de Azagra, senyor d’Albarrasí, una de les primeres revoltes durant la minoritat de Jaume I el rei féu les primeres armes i assetjà Lizana 1220 i la prengué Actuà en la defensa del castell de Montcada contra el rei el 1223, però el 1225 ja actuà al seu costat, i hi romangué en la crisi 1226-27 provocada per la mort de Pero Ahonés Ajudà el rei Jaume en les primeres etapes de la guerra d’Urgell 1228 i li féu costat en les negociacions amb Navarra 1231 Participà en les etapes finals de la campanya de Mallorca 1230, acompanyà el rei en el tercer viatge 1232…

Orígens i ideari Fou creat el 2004 a Madrid Liderat pel comunicador i professor de la Universidad Complutense de Madrid  Pablo Iglesias , té l’origen en el moviment dels Indignats  i basa el seu discurs en la contestació radical de l’ordre establert Sorgit en el context de la crisi econòmica que afecta sobretot els països del sud de la Unió Europea, els seus blancs més immediats són les polítiques d’austeritat imposades des del govern espanyol i l’anomenada “troica” Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional, les pràctiques corruptes desvelades al llarg d’aquests…

La denominació d’autonomista es referia a la posició respecte a la resta de partits radicals espanyols i no designava cap actitud del partit en el sentit de propugnar l’autonomia del PaísValencià

Anna Oliver succeeix Joan Francesc Mira a la presidència d’Acció Cultural del PaísValencià Mira ha ocupat la presidència d’ACPV en dues etapes del 1992 al 1999 i del 2012 al 2020