Resultats de la cerca

Protonotari apostòlic i cambrer secret d’Alexandre VI 1498 Assistí com a testimoni al casament de Lucrècia Borja amb Giovanni Sforza 1493

De temperament rebel i bellicós, fou un dels barons desafectes a Jaume I de Catalunya-Aragó Malferí el batlle del Rosselló, Ramon de Pompià l’infant Pere, com a procurador general del regne, l’assetjà al seu castell d’Hostoles 1258 i el vencé Fou enviat com a ambaixador a Tlemcen 1267, d’on fou alcaid dels cristians Retornà a Catalunya, on s’adherí a la rebellió dels nobles contra Pere el Gran, i caigué presoner a Balaguer 1280 Perdonat pel rei, des de llavors li fou fidel, i l’acompanyà a Alcoll, a l’expedició de Sicília 1282 i a la campanya de l’…

Fill de Berenguer Carròs El rei Pere III li donà el castell de Quirra 1349, que li fou pres més tard i restituït per la seva actuació en la defensa de les terres de Càller i en lluita contra el comte de Donoratico, a la primeria de la rebellió del jutge d’Arborea En la guerra contra Pere I de Castella prengué part en la defensa de Borja i fou premiat amb l’erecció del comtat de Quirra 1363 Nomenat capità general de Sardenya durant la campanya de 1368-69, tingué llargues dissensions amb Asbert Satrilla, governador de Càller, per qüestions de jurisdicció unes ordinacions reials hi posaren la…

Fill de Lluís el Tartamut, el qual succeí, conjuntament amb el seu germà gran, Lluís III ambdós cediren al rei de Germània la part de Lorena que correspongué a Carles el Calb pel tractat de Mersen del 870, i es repartiren el regne el 880 li correspongué Aquitània i Borgonya, amb llurs marques Restà rei únic a la mort del seu germà 882

Fill i successor de Carles I de Nàpols i de Beatriu de Provença Príncep de Salern, vicari del regne 1283 per absència de Carles I 1284 promulgà el nucli fonamental de la legislació angevina de Nàpols, lluità contra les forces de Pere II de Catalunya-Aragó, que el derrotaren diverses vegades i el feren presoner el 1284 Encarcerat a Messina, quan succeí el seu pare 1285 fou traslladat a Catalunya recobrà la llibertat mitjançant el pacte de Canfranc 1288, pel qual renuncià a Sicília Però en fou coronat rei 1289 i la lluita fou represa fins a la treva de Gaeta 1289 i acabà amb el tractat d'…

Fou bisbe de Llimós 1317, de Lo Puèi 1318 i de Meaux 1326 Conegut amb els noms de Durandus de Sancto Porciano i de Doctor Resolutissimus , fou un pensador d’esperit lliure i independent, i entrà en conflicte amb el seu orde en apartar-se del tomisme De tendència augustiniana i considerat sovint com a precursor del nominalisme, cal destacar, entre les seves obres, In sententias theologicas Petri Lombardi Libri IV i De visione Dei

El 1285 fou nomenat bisbe de Mende Destaquen les seves obres Speculum iudiciale Rationale divinorum officiorum , valuosa exposició simbolicoallegòrica de la litúrgia romana, i un Pontificale romanum

Exposà regularment a Barcelona del 1870 al 1882, i també a Girona 1882 i a Olot 1880, 1881 i 1883 Seguidor tardà d’un cert natzarenisme Lectura , 1872, Museu d’Art Modern, Barcelona, aviat es dedicà de ple al costumisme El Museu Provincial de Girona, ciutat a la qual estigué vinculat, en posseeix cinc quadres

Es doctorà en dret a Salamanca, fou professor de lleis a Osca i vicari general del bisbat de Mallorca durant disset anys Més tard anà a Roma com a auditor de la Rota sota el pontificat d’Urbà VIII, de qui fou capellà El 1634 fou elegit bisbe d’Urgell De temperament enèrgic i ambiciós, i reialista fervent, s’imposà per les armes contra delinqüents i bandolers i restaurà momentàniament la pau les seves relacions amb el capítol anaren esdevenint més i més tenses, i, a partir del 1636, el canonge Pau Claris organitzà obertament l’oposició contra ell, que degenerà en lluita armada, amb l’ajut…

Fou membre de la capella del duc de Bedford i canonge de la catedral d’Hereford Conegué diverses escoles musicals europees, i fou influït especialment per l' ars nova francesa segons Tinctoris, la seva obra fusionà elements d’aquesta ars nova i del discant anglès Deixà dues misses isorítmiques, motets, etc El 1953 Manfred Bukofzer en publicà l’obra completa