Resultats de la cerca
Es mostren 5101 resultats
comanda
Història
Unitat administrativa d’un orde militar governada per un comanador.
Un religiós prevere, amb el títol de prior, regia la capella o església adjunta, però sovint una comanda comprenia diversos priorats radicats en les esglésies o els castells més importants Als s XIV i XV hom anomenava impròpiament abadia o abadiat algunes de les més importants esglésies de l’orde Quan les comandes eren molt extenses, o comprenien terres molt separades, com al Principat les de Palau-Barcelona-Osona, de Masdéu, o de Puig-reig-Cerdanya, eren estructurades en distintes batllies amb una finalitat estrictament econòmica Al Rosselló les comandes foren suprimides arran…
Fidel Roig i Matons
Pintura
Música
Pintor i músic.
Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou…
Jaume Partagàs i Rabell

Jaume Partagàs i Rabell ente 1855 i 1860
Economia
Industrial i comerciant.
Marxà a Amèrica i s’establí a Cuba el 1831 Es dedicà al cultiu del tabac i el 1845 fundà la fàbrica de cigars La Flor de Tabacos Partagás que era continuadora d’una altra fundada per Joan Conill i Pi Empresari emprenedor, també inicià negocis en el ram de la destilleria del rom Integrat a les activitats i vida dels catalans residents en aquest país, fou president de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya 1866-67 Arran de rivalitats comercials, morí d’un tret en una baralla El seu fill Josep Partagàs i Puig heretà i continuà els negocis paterns, però tampoc tingué…
Linus Moulines i Gascons
Disseny i arts gràfiques
Llibreter.
Militant polític actiu, fou membre del POUM Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, posteriorment residí a Luxemburg i Alemanya, fins que passà a Amèrica El 1946 anà al Brasil, però el mateix any es traslladà a Veneçuela, on fixà la seva residència definitivament Hi fundà la Librería Politècnica 1958 i fou, també, fundador de l’editorial Nueva Cádiz Coneixedor de l’esperanto, en fou un promotor actiu en aquest país i, el 1946, primer secretari de l’Agrupació Esperantista Exercí de profesor de l’esperanto a la Universitat Catòlica de Veneçuela Explorador afeccionat,…
Joan Iglesias i España
Medicina
Cirurgià.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona i treballà a l’Hospital Militar com a practicant Inicià l’activitat professional arran de la primera invasió de la glànola a Catalunya Del 1836 al 1839 treballà com a primer primer metge dels batallons de la milícia de Barcelona i més tard fou metge de les presons nacionals Arribà a Puerto Rico el 1844 i s’establí a Mayagüez després passà a Añasco i Aguadilla El 1856 el governador de l’illa el destinà a Arecibo, Camuy i un altre vegada a Aguadilla amb la finalitat de combatre una epidèmia de còlera a l’illa El 1866 s’…
Antoni Mercader i Forcada
Economia
Gerent empresarial i executiu de banc.
El 1952, s’establí a l’Uruguai S’hi incorporà al món laboral treballant com a gerent a l’empresa Alcresa, del 1960 al 1964 Més tard, també com a gerent, al Banc Popular 1965-67, i posteriorment al Banc Mercantil 1968-78 Treballà també en el camp dels mitjans de comunicació, on cal remarcar, a partir de 1982, la direcció del canal de televisió Canal 9 del Este, càrrec que deixà el 1990 Més tard, arran de la seva experiència empresarial, fou coordinador de la Cambra de Comerç Uruguaiano-Xinesa i director de l’Institut de Promoció Econòmica Social d’Uruguai El seu fill Antoni…
Gabriel Virella i Torras
Medicina
Metge.
El 1950 s’establí a Portugal Cursà estudis de medicina a la Universitat de Lisboa, on es llicencià el 1967 i s’hi doctorà el 1974 Treballà a l'Institut Gulbenkian de Ciència a Oeiras Portugal, com a ajudant d’investigació 1967-1974 i després com a investigador 1975 Es traslladà a l’Anglaterra, on feu recerca a la Universitat de Birmingham 1968 -1969 i a l’institut nacional d’investigació mèdica de Londres 1969-1970 El 1975 emigrà als Estats Units i s’establí a Carolina Hi treballà a la Universitat Mèdica de Carolina del Sud Charleston, al departament d’immunologia i microbiologia, primer com…
Wifred Viladrich i Morera
Escultura
Escultor.
Fill del pintor i escultor català Miquel Viladrich i Vilà i de l’argentina Ana Morera S'establí de petit, amb la família, a Fraça Baix Cinca i després a Tetuan Retornat i, després, arran de la guerra civil, s’exilià, primer a França i posteriorment a l’Argentina Hi estudià i es dedicà a l’escultura Després de fer diverses exposicions, el 1942 obtingué un premi del Salón Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires El 1958 tornà a Espanya, on continuà els estudis d’escultura Escultor prolífic, féu una collecció d’obres amb motius típics, i una obra d’aquesta s’exhibeix actualment a la…
Francesc Tarrats i Bou
Museologia
Museòleg i arqueòleg.
Inicià la seva trajectòria professional com a conservador i codirector dels programes d’excavació al Museu de Badalona 1974-78 Director del Museu Provincial de Càceres 1978-79, del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona 1979-97 i del Museu d’Història de Tarragona 1986-91, ha estat responsable dels projectes museístics de conjunts arqueològics com la villa romana dels Munts o del mausoleu constantinià de Centcelles L’any 1997 fou nomenat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya , càrrec del qual dimití el 1999, any que es reincorporà a la direcció del Museu Nacional Arqueològic de…
Achille Occhetto
Política
Polític italià.
S'afilià al Partit Comunista Italià PCI i a la Federació de la Joventut Comunista el 1953 i exercí càrrecs de responsabilitat en diverses seccions regionals del partit Traslladat a Roma 1976, fou nomenat secretari general del partit el 1988, i reelegit per al càrrec el març del 1990 En el darrer congrés del partit que tingué lloc a Rímini a començament de febrer del 1991, s’adoptà la resolució de denominar en endavant el Partit Comunista “Partito Democratico della Sinistra” Partit Democràtic de l’Esquerra o PDS, del qual Occhetto continuaria tenint el lideratge El canvi de denominació…