Resultats de la cerca
Es mostren 2475 resultats
Andy Warhol
Cinematografia
Artista i cineasta nord-americà d’origen txec el nom original del qual és Andrew Warhola.
Estudià al Carnegie Institute of Technology S'establí a Nova York des del 1952 Partint d’experiències informalistes d’estil abstracte expressionista, durant els anys seixanta es convertí en la figura més coneguda i curiosa del pop americà Utilitzà el mitjà fotogràfic, que ell considerà l’únic que és objectiu per a reproduir la realitat, mitjançant la serigrafia, en composicions on la seriació i la repetició d’una mateixa imatge posa de manifest el procés d’absorció i dissolució de la imatge notícia dels mitjans de comunicació de masses en la psicologia de masses sèries dels…
Ernest Sunyer i Curtiella
Música
Músic.
Deixeble d’Enric Granados, Enric Morera i Adrià Esquerrà, es dedicà de molt jove a la direcció coral Més tard, fou designat professor de solfeig i mestre auxiliar de la “Schola Coral Catalana” 1905 L’any 1907 fundà a Barcelona l’Orfeó Fiveller El 1910 emigrà a l’Argentina, i s’establí a Buenos Aires Hi fundà l’Orfeó Català del Casal Català de Buenos Aires, del qual també fou director fins que morí Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país i esdevingut un bon director de corals, també dirigí el Cor de Caramelles de Buenos Aires i el Grup de…
David Leo Diamond
Música
Compositor nord-americà.
Format en diferents centres dels Estats Units, més tard anà a París, on estudià amb N Boulanger En aquesta ciutat inicià la composició d’un ballet, Tom 1936, que li serví com a carta de presentació als cercles musicals i intellectuals de la capital francesa Contactà amb compositors com A Gide, A Roussel i I Stravinsky, als quals deu gran part del seu bagatge estètic Exercí la docència a Roma, a Florència, a Salzburg i en prestigiosos centres dels Estats Units, com la Manhattan School of Music També dirigí diverses orquestres, com ara l’Orquestra Filharmònica de Nova York És autor d’una obra…
,
Guillem Simó i Roca
Literatura catalana
Poeta, dietarista, narrador, historiador, pintor i compositor.
Vida i obra Fou catedràtic d’institut de llenguai literatura catalanes Les seves primeres publicacions foren treballs de crítica literària sobre la prosa costumista balear del s XIX, la literatura sapiencial, les profecies i els prognòstics, i un assaig històric, El debat autonòmic a les Illes durant laSegona República 1991 Cap al final de la seva vida preparà per a la publicació la seva obra de creació literària, que aparegué pòstumament El 2004 s’edità el poemari 19 poemes amb música 1973-2000, illustrat amb deu dibuixos i dinou composicions musicals, tots originals de l’autor El 2005 es…
baix
Música
En un conjunt de parts o veus, la més greu.
Cap al 1450, el contratenor, veu intermèdia entre el tenor i el discant, es dividí, en les composicions a quatre veus de J Ockeghem i J Obrecht, en un contratenor altus o altus alto i en un contratenor bassus o bassus baix A partir d’aleshores, la part més greu d’una composició s’identifica com el baix La nota més greu ha estat considerada la base o fonament a partir de la qual s’afegeixen les notes de les altres veus Així, en l’harmonia pretonal, el caràcter consonant o dissonant de les notes d’un conjunt polifònic es calcula a partir de l’interval que formen des del baix En l’…
Pere d’Anyó
Literatura catalana
Prevere i poeta.
Vida i obra És autor de poesies de certamen Participà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486 amb dues composicions, Lum divinal de l’etern foch encesa , que quedà classificada en segon lloc, i D’aquell gran diluvi hon l’om se negava La primera es caracteritza pel seu to teològic i per la utilització dels habituals arguments de l’època per a la defensa de la Immaculada Concepció, essent l’endreça un dels fragments més reeixits A la segona, també de caràcter teològic, hi destaca l’estrofa VI, on apareix una glossa en llatí i català de la Salve…
literatures mesopotàmiques
Literatura
Conjunt de literatures desenvolupades a Mesopotàmia, que comprèn la sumèria, escrita en aquesta llengua, i l’assiriobabilònica, en assiri i en babiloni, dos dialectes de l’accadi.
Es conserva bàsicament en tauletes d’argila, un material d’escriptura que ha demostrat la seva bondat malgrat el pas dels segles, a diferència del que succeeix amb el fràgil papir egipci S’han conservat un bon nombre d’arxius i biblioteques a Mesopotàmia, com la d’Assurbanipal, a Nínive, on hi havia més de vint mil texts, bastants dels quals amb la recensió assíria d’una obra literària escrita en babiloni Com altres de l’Orient antic l’egípcia, l’hebrea o la ugarítica, posseeix un corpus d’escrits específicament literaris En el conjunt del Pròxim i Mitjà Orient, ocupa un lloc d’honor en unió…
Antoni Nicolau i Parera
Música
Compositor, director i pedagog català.
Vida Fou una de les personalitats més influents de la música catalana del final del segle XIX i principi del XX Abandonà els estudis de medicina per la música i fou alumne de Gabriel Balart harmonia i composició i de Joan Baptista Pujol piano El 1874 guanyà un premi de composició ofert per JB Pujol Dos anys després s’interpretà al Gran Teatre del Liceu la seva simfonia Athalia , i el 1878 li fou representada l’obra dramàtica La tempestad Del 1878 al 1885 residí a París, on amplià els seus estudis musicals, i el 1886 retornà a Barcelona En el seu vessant de director orquestral, dugué a terme…
Nicola Antonio Zingarelli
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Alumne de F Fenaroli al Conservatorio di Santa Maria di Loreto a Nàpols, el 1772 fou nomenat organista de la catedral de Torre Annunziata L’any 1781 estrenà la seva primera òpera Montezuma al Teatro San Carlo de Nàpols amb un notable èxit, i a partir d’aquest moment les òperes de Zingarelli foren representades als principals teatres italians, en particular a Milà i Torí El 1790 es traslladà a París, però l’ambient revolucionari el feu tornar a Itàlia i el 1794 fou nomenat mestre de capella de la catedral de la Santa Casa a Loreto Ancona Aquí escriví l' Annuale di Loreto , un cicle de…
Peter Paulus Rubens

Autoretrat de Rubens (oli sobre taula, 1623)
Buckingham Palace (CC0)
Pintura
Pintor flamenc.
El 1591 era al taller de T Verhaecht Amb A van Noort aprengué la tècnica pictòrica, que l’adreçà molt aviat a Itàlia 1600 Aquest viatge l’endinsà en l’òptica plàstica italiana Ticià, A Mantegna, els Carracci, Miquel Àngel i àdhuc Caravaggio el colpiren A les seves primeres obres és palès un fort eclecticisme estilístic Havent tornat a Anvers 1609, fou nomenat pintor de cambra i es casà amb Isabella Brandt La seva cotització artística era forta i es veié necessitat de collaboradors Frans Snyders i Peter de Vos per a les natures mortes Wildens i Van Uden per als paisatges Pel que fa a les…