Resultats de la cerca
Es mostren 6674 resultats
Triatló Popular del Club Natació Castellet
Triatló
Competició de triatló disputada anualment a Sant Vicenç de Castellet des del 1989.
Organitzat per Josep Martí Cano, s’inicià com una activitat per als nens i nenes del Club Natació Castellet, però el 1990 s’obrí la inscripció a tothom És un dels primers triatlons de Catalunya L’organització és complexa, ja que la natació es fa en dues piscines municipals alhora, per carrers i esglaonadament, amb circuits diferents per a bicicleta i cursa a peu, atès que cada categoria fa distàncies diferents Es disputa l’11 de setembre en set categories d’edat, tant masculines com femenines Hi han participat esportistes com Xavier Llobet, Núria Padrisa, Carme Valero i David Meca
Toledo Dong Yang
Altres esports de combat
Club de taekwondo de Sabadell.
Fou fundat el 1971 pel mestre Antonio Toledo Munuera S’imposà en la primera edició dels Campionats d’Espanya i de Catalunya 1980 de clubs Repetí el títol estatal en la segona edició i aconseguí set podis consecutius en els campionats catalans per equips 1981-88 Ha forjat nombrosos campions catalans i estatals en totes les categories d’edat i figures internacionals com el campió del món Ireno Fargas 1983 i el subcampió d’Europa Miguel Toledo Aroca 2000 També ha format nombrosos mestres, com el seleccionador català Antonio Toledo Aroca, que substituí el seu pare en la direcció del…
Canaan
Nom donat a distints indrets de l’Orient mediterrani a partir del segle XV aC.
Sembla que primerament es referia a la Fenícia estricta, segons l’etimologia en les tauletes de Nuzu del segle XV, kinnahū significa “púrpura”, com el grec οiνιξ, mot que origina el nom de Phoenicia A l’Antic Testament, Canaan servia per a designar la terra a ponent del riu Jordà, la Palestina actual La gran etapa cultural de Canaan correspon arqueològicament a l’edat del bronze, quan el país fou ocupat pels cananeus cananeu, que desenvoluparen una cultura urbana des del III millenni aC fins a la conquesta per part dels hebreus, vers el 1200 aC
annalista
Història
Escriptor o redactor d’annals.
En certa manera, hom podria afirmar que una gran part dels historiadors de l’època clàssica —com, per exemple, Tit Livi i Tàcit— usaren unes formes clarament annalístiques A l’edat mitjana, els annalistes treballaren en l’anonimat i de manera collectiva, que donà com a resultat un mosaic d’interpolacions, asincronismes i juxtaposicions Per aquesta causa la identificació dels autors de les obres d’aquest tipus requereix una cura especial i la més afinada crítica La funció annalística restà vinculada, generalment, a institucions civils o eclesiàstiques, però a vegades depengué d’…
badge
Heràldica
Distintiu generalitzat a l’Europa del s XV, i avui propi només de l’heràldica britànica.
És collocat com un additament de les armes i de les cimeres, generalment sobre aquestes últimes o als costats A l’edat mitjana el badge era portat també pels servidors o seguidors dels senyors feudals, i els qui ho eren de dos o més portaven la de cadascun d’ells com un distintiu de propietat Els senyors acostumaven de portar-los també dins llurs estendards Entre els exemples més coneguts de badges hi ha les tres plomes dels prínceps de Galles, la rosa vermella o blanca, respectivament, dels Lancaster i els York, la ginesta dels Plantagenet, la fulla de trèvol d’Irlanda, etc
amniocentesi
Punció transabdominal de la matriu per a obtenir líquid àmnic per a ésser analitzat.
Permet la diagnosi prenatal de malalties genètiques i bioquímiques en fases molt inicials de l’embaràs, i la previsió del part d’un fetus amb determinades anomalies És indicada quan hi ha antecedents d’anomalies cromosòmiques, en mares d’edat avançada o que s’hagin exposat a raigs X, o que en embarassos precedents hagin tingut infants amb alteracions congènites també es realitza quan cal conèixer el grau de maduresa pulmonar com a dada per a avaluar la viabilitat extrauterina del fetus, per a conèixer l’estat del fetus en casos d’isoimmunitat Rh, i davant de signes de patiment…
corea
Patologia humana
Trastorn neurològic caracteritzat per una successió de moviments involuntaris, sense objectiu, ràpids, breus, desordenats, de qualsevol part del cos, sobretot de les extremitats, de la cara i de la llengua.
És deguda a alteracions del putamen i del nucli caudal, provocades per malalties diverses com encefalitis , arterioesclerosi cerebral, paràlisi cerebral, etc Alguns tipus especials de corea són la corea de Sydenham , la corea de Huntington , una malaltia hereditària que comença a l’edat adulta i es manifesta, a més dels moviments coreics, per deteriorament mental progressiu i la corea gravídica , que acostuma a presentar-se en el primer trimestre del primer embaràs i s’assembla a la corea de Sydenham, però no va associada necessàriament al reumatisme poliarticular agut Pot…
diadema
Història
Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc, amb què els sobirans se cenyeixen el cap.
En l’antiguitat fou usada pels sumeris, pels egipcis i particularment pels perses Era una banda frontal de teixit blanc lligada a la nuca i amb pedres precioses Els grecs la utilitzaren com a símbol de victòria o d’algun càrrec Alexandre el Gran adoptà el sentit de sobirania de les diademes perses i el transmeté a Roma Substituïda a l’edat mitjana per la corona, restà reduïda a un objecte d’ornamentació per a les dames de la reialesa i la noblesa sota formes diverses, sovint enjoiades El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics en ressuscità l’ús
flagel·lant
Cristianisme
Adepte als moviments religiosos o a les confraternitats que practicaven la flagel·lació com a mitjà de mortificació o de penitència; deixuplinant.
Hi hagué grups de flagellants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagellació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià L’Església condemnà els moviments de flagellants originats en la Pesta Negra del 1348 A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagellants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia Aquest costum es conservà en algunes processons de setmana santa fins a èpoques modernes
dominància

Relació de dominància completa en la transmissió genètica del color de la flor; l’agent V és dominant sobre l’al·lel v
© Fototeca.cat
Biologia
Relació existent entre dos al·lels d’un heterozigot que presenta el fenotip molt més semblant al d’un dels progenitors que al de l’altre.
La dominància és completa quan l’homozigot de l’allel dominant i l’heterozigot no es distingeixen fenotípicament, i rep també el nom de superdominància o heterodominància La dominància és intermèdia quan l’heterozigot presenta caràcters intermedis entre els dos homozigots Entre aquestes dues classes de dominàncies es poden donar tots els graus La dominància és alternativa quan canvia en el transcurs del desenvolupament, i és condicionada quan és afectada per la presència de certs gens, que reben el nom de modificadors , o per variacions d’edat, sexe o ambient Pot presentar-se…