Resultats de la cerca
Es mostren 6795 resultats
Lauro Olmo
Teatre
Dramaturg gallec en llengua castellana.
Autor de poemes Del aire , 1954, de contes Doce cuentos y uno más , 1956 i de novelles Ayer, 27 de octubre , 1958, es destacà, però, per les seves obres de teatre, en les quals féu una denúncia social amb intencionalitat crítica La camisa 1962, La condecoración 1965, El cuerpo 1967, José García 1979, Pablo Iglesias 1984 i La jerga nacional 1986
Carlos de Oliveira
Literatura
Poeta i narrador portuguès.
Influït per la narrativa social brasilera, especialment pels novellistes del Nord-Est, fa una crítica de la burgesia portuguesa des d’una posició de compromís polític Les seves novelles principals són Casa na duna 1943, Pequenos burgueses 1948 i Uma abelha na chuva ‘Una abella en la pluja’, 1953 i Finisterra 1978 La seva obra lírica ha estat recollida a Poesias 1945-60
Lluís Puig i Savall
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en drets, exercí de mestre És autor de Método para organizar en la capital de las Baleares escuelas gratuitas para adultos 1864, Cartilla de economía política 1864, Medios para evitar la lucha entre el capital y el trabajo 1882 i Medis per a millorar la condició social dels obrers, precedits d’una refutació dels errors comunistes i socialistes 1883
Manuel Bofarull i de Palau
Història
Política
Dret
Polític i jurisconsult.
Fou senador per Girona 1907 i diputat a corts elegit pel partit tradicionalista 1910-12 i 1915 El 1890 fundà el Centre Català de Madrid, del qual fou president Publicà diverses obres de caràcter jurídic, com Tratado completo de derecho romano 1878, La codificación civil en España 1888, La libertad social y el poder público , Apéndice al Código Civil español , etc
venecià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup vènet.
Les vocals finals -e , -o emmudeixen darrere n vien , ‘ve’, i darrere l , r en certes condicions andar ‘anar’, dir 'dir’ El diftong uo passa a io , i es manté el timbre de vocals intertòniques, que poden passar a a sénare ‘cendra’ Des del segle XV esdevingué, pel seu prestigi polític i social, llengua oficial i de comunicació a les terres vènetes
Lizandro Chávez Alfaro

Lizandro Chávez Alfaro (2012)
© Guillermo Obando Palacios
Literatura
Escriptor nicaragüenc.
Fou fundador del front revolucionari Sandino i des del 1948 i fins el 1979 visqué a Mèxic Les seves novelles estan inspirades en la realitat política i social del seus país Hay una selva en mi voz 1950, Arquitectura inútil 1954, Los monos de San Telmo 1963, Premio Casa de las Américas de l'Havana, Trágame tierra 1968 i Trece veces nunca 1977
Alena
Economia
Companyia fundada a Barcelona l’any 1929, amb participació del Banc de Catalunya, per a l’explotació de tot tipus de negocis, però especialment forestals, a Río Muni i a Fernando Poo.
En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial 1968, perdé les seves propietats africanes, traslladà la seu social de Bata a Tarragona i la passà més tard a Madrid Comptà amb una filial al Gabon, que li proporciona la fusta Tingué una fàbrica de contraplacats a Tarragona 1964-90, i una altra a Cuéllar Segòvia d’aglomerats, que tancà el 1985
messapi | messàpia
Història
Individu d’una antiga població de la Pulla, d’origen, probablement, il·liri, emigrat el primer mil·lenni aC.
Les primeres notícies històriques segures parlen de les lluites dels messapis contra Tàrent, al principi del segle V aC Sotmesos pels romans vers el 280 aC, encara es revoltaren en el transcurs de la segona guerra púnica 213-12 aC i participaren, el 90 aC, en la guerra social A partir d’aquesta data, fou accelerat el procés de llur romanització
Ramona Via i Pros
Literatura catalana
Escriptora.
Estudià d’infermera, de llevadora i de practicant La seva novella autobiogràfica Nit de reis 1966 recull les experiències d’una infermera joveníssima a la guerra i la postguerra Com neixen els catalans 1972 és un dietari professional on planteja, entre altres problemes, els de la seguretat social i la immigració El 1994 hom recollí la seva obra poètica en el llibre Antologia
,
Els gremis i l’assistència en l’antic règim
Els gremis desfilant a la processó de Corpus, Barcelona, sd MHCB / RM El sistema gremial conformà un entramat institucional bàsic en la ciutat de l’antic règim En general, aquest sistema acomplí les funcions de regular la producció de béns fabricats i d’enquadrar socialment un sector important de la població urbana l’artesanat Els gremis tingueren un paper inexcusable en l’organització de la producció, del treball i de la comercialització, dins l’àmbit dels seus respectius oficis En aquest terreny, exerciren una regulació positiva i privilegiada Positiva, perquè obtingueren la legalització de…