Resultats de la cerca
Es mostren 114267 resultats
Gonzalo Boye Tuset
Advocat xilè de nacionalitat xilena i espanyola.
Descendent de catalans per part de mare i de pare alemany, estudià ciències polítiques i economia a la Universitat de Heidelberg L’any 1987 s’establí a l’Estat espanyol, on obrí amb altres socis una consultoria El 1996 fou condemnat a 14 anys de presó per collaboració amb ETA en el segrest dels empresaris Emiliano Revilla i Diego Colón de Carvajal, participació que ell sempre negà, així com també diversos dels involucrats en els fets Durant els anys de condemna aixecada el 2002, cursà la carrera de dret, en la qual es llicencià per la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED…
Meritxell Serret i Aleu
Meritxell Serret i Aleu
Govern de Catalunya / Jordi Bedmar
Política
Política.
Llicenciada en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Autònoma de Barcelona, posteriorment cursà un postgrau en direcció general a la Universitat Oberta de Catalunya En 1997-2006 treballà al sindicat Unió de Pagesos i posteriorment dirigí l’organització del sector càrnic Provedella 2006-07, i ha estat coordinadora tècnica de la Fundació Món Rural Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya , n’ha estat regidora a l’ajuntament del seu municipi, i ha estat també coordinadora d’incidència política a l’ Assemblea Nacional Catalana El gener del 2016 fou designada…
Bibliografia
La bibliografia que es presenta a continuació recull les obres més representatives que poden consultar-se, amb relació al segles XIX i XX, però no pretén tenir un caràcter exhaustiu s XIX I Part general Llibres Albareda, Joaquim 1981 La industrialització a la Plana de Vic, Patronat d’Estudis Ausonencs, Vic Albareda, Joaquim i Surinyach, Miquel 1988 La industrialització a Manlleu, Museu, Manlleu Alberch i Fugueras, Ramon 1978 Els orígens de la Girona Contemporània La crisi de començaments del segle XIX, Institut d’Estudis Gironins, Girona Alemany, Joan 1984 El port de Barcelona Història i…
Arànser
Poble d’Arànser, aigua amunt del riu del mateix nom
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), situat a 1 493 m alt. al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de Lles d’Andorra) i a la dreta del riu d’Arànser (el qual era, en gran part dels seu curs, el límit entre els antics termes de Lles i de Músser i Arànser), emissari dels estanys de la Pera, situats sota el coll de Perafita a la ratlla d’Andorra, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet; aigua amunt d’Arànser, rep per l’esquerra el torrent dels clots de Setut.
El castell d’Arànser i al límit amb el terme d’Aristot AltUrgell el castell de Queralt, actualment desapareguts, eren els termes del comtat de Cerdanya
vasos comunicants
Física
Sistema format per dos recipients o més units entre ells per sota del nivell de fluid (líquid o gas) que contenen, en el qual es compleix l’equació fonamental de la hidroestàtica, segons la qual, en estat d’equilibri, si el fluid no és homogeni, totes les branques del sistema, comptades per damunt del punt d’unió, contenen el mateix pes de fluid; si aquest és homogeni, en estat d’equilibri, com a cas particular, tots els punts d’un mateix pla horitzontal són sotmesos a la mateixa pressió i, per tant, tots els situats en la superfície lliure són en el mateix pla horitzontal.
aparell bermudià
Transports
Aparell en el qual les veles principals són de ganivet, amb botavara i en forma de triangle rectangle escalè, de manera que el gràtil, que arriba pràcticament fins a la galeta, és el catet gran; el gràtil de l’escota, el catet petit, i la baluma
, la hipotenusa; en aquestes veles la ralinga del gràtil ha d’agafar-se ben bé al pal, talment que entre el pal i el gràtil no s’ha de veure gens de cel, car és en aquest costat de la vela on es concentra l’acció del vent i un interstici produiria una malversació d’energia eòlica que disminuiria el rendiment del velam.
urani
Urani natural
Química
Element químic, de nombre atòmic 92 i símbol U, pertanyent al grup III B de la taula periòdica.
Origen i propietats És un dels metalls de la família dels actínids i és l’element més pesant d’ocurrència natural Tot i haver estat emprat en l’antiguitat per a la preparació de vidre groc, NH Klaproth el descobrí com a element, i l’identificà com a component de la pechblenda uraninita l’any 1789 La seva preparació en forma pura fou feta per Peligot, que l’obtingué per reducció del clorur UCl 3 amb potassi l’any 1841 Té l’interès històric d’ésser l’element en el qual Becquerel descobrí la radioactivitat natural, l’any 1896 L’urani és àmpliament difós a la natura, i constitueix un 5 x 10 -3…
cinema mexicà
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Mèxic.
L’introductor del cinema al país fou l’enginyer Salvador Toscano Barragán, que el 1896 creà la primera sala d’exhibició i esdevingué el primer realitzador mexicà Amb l’arribada del sonor, el cinema mexicà se situà al capdavant de la producció hispanoamericana Però, malgrat diversos productors autòctons, els millors films del moment sobre Mèxic i els temes mexicans són producte de realitzadors estrangers, com Eisenstein Que viva México , 1930-31 i Fred Zinnemann Redes , 1934, per exemple El 1946 el cinema mexicà es donà a conèixer internacionalment amb el premi atorgat al Festival de Canes a…
Colonna
Llinatge feudal romà que tradicionalment fa remuntar el seu origen fins a la família dels antics comtes de Túsculum (segle X), a la qual pertangueren els papes Joan XII, Benet VIII, Joan XIX i Benet IX.
Els Colonna foren els caps del partit gibellí, en oposició als Orsini, que ho foren del partit güelf tots dos constituïren les famílies més poderoses de Roma Cal destacar també llurs rivalitats amb els Gaetani i contra el papa Bonifaci VIII Molts membres d’aquesta família moriren el 1347 en la desfeta de la noblesa romana per Cola di Rienzo, a la porta de San Lorenzo de Roma Vers el 1225 els Colonna adquiriren les senyories de Capranica, Zagarolo i Gallicano Línia troncal dels prínceps de Paliano Estirp provada del llinatge és Pietro I mort el 1108, senyor de la Colonna castell proper a Roma…
retaule
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic, obra del pintor Lluís Borrassà (1415)
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l’altar.
Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…