Resultats de la cerca

Situació Una de les sepultures de la necròpoli L Prat Es tracta d’un conjunt de sepultures excavades a la roca i amb el cap diferenciat, situades a la banda de ponent de l’església parroquial de Navès Algunes d’aquestes sepultures són situades dins la rectoria, i d’altres són a l’exterior d’aquest edifici, prop del camí que passa darrere l’església o bé sota seu Necròpoli Planta d’una de les tombes situades a l’interior de la rectoria La capsalera resta sota la paret de l’edifici modern J Bolós El conjunt de tombes que actualment són visibles s’estén pel costat de ponent d’on hi…

Situació El pintoresc poblet de la Coma es troba a l’alta conca del riu Cardener, que neix allí mateix, al vessant meridional del Port de Comte, a 6,700 km de Sant Llorenç Mapa 254M781 Situació 31TCG836706 Per arribar-hi, hom pot agafar la carretera que surt de Sant Llorenç de Morunys i duu a la Coma amb uns 8 km JCS Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Pedra Inicialment degué ésser només una capella o una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra, i degué passar posteriorment a tenir funcions parroquials Depengué del monestir de Sant Llorenç de…

Situació Aspecte que ofereix, des de l’interior, el mur frontal de l’església, actualment enrunada L Prat Al costat de tramuntana del terme de la Coma i la Pedra, enmig dels rius Mosoll i Ribereta, amagada dins l’abundant vegetació, hom troba l’església de Sant Andreu de la Coma o del Mosoll o del Pujol del Racó, nom, aquest últim, que li dona el mas que hi ha més a tramuntana tot remuntant la vall de la Ribereta Mapa 292M781 Situació 31TCG903632 Quan de la carretera que va de Sant Llorenç a la Coma hom ha recorregut 5,600 km, cal agafar una pista, a mà dreta, que voreja la vall…

Situació Un aspecte que ofereix el conjunt, molt malmès i barrejat amb construccions d’època posterior L Prat Dalt un turó sobre la plana de Flotats, que domina les dues valls afluents dels rius Cardener i Negre, a l’indret per on es comença a enfilar la carretera provinent de Manresa que puja cap al Solsonès, hi ha encara ben visibles les runes del castell de Clariana, gairebé a cavall de les comarques del Bages i del Solsonès, on pertany de fet i de dret Mapa 330M781 Situació 31TCG857438 Al punt quilomètric 39,800, de la carretera esmentada, a mà dreta, surt un camí no gaire…

Mapa de les esglésies del Conflent anteriors al 1300 C Puigferrat Aiguatèbia i Talau Sant Feliu d’Aiguatèbia Sant Esteve de Talau Sant Adrià de Toévol Sant Miquel dels Plans Parròquia de Moncles Arboçols Santa Eulàlia d’Arboçols Sant Salvador d’Arboçols Santa Maria de les Grades Santa Maria de Marcèvol Campome Sant Pere del castell de Paracolls Sant Cristòfol de Fórnols o del Bosc Canavelles Sant Martí de Canavelles Sant Pere d’Eixalada o de Serola o de les Graus Sant Andreu de Llar Castell de Vernet Sant Martí del Canigó Sant Martí Vell Catllà Sant Andreu de Catllà Santa Maria de Riquer Sant…

Situació Mur amb opus spicatum de l’església, situada al costat d’un vell i derruït paller del mas del seu nom ECSA – A Villaró Les restes de l’església són en una construcció més al nord de la torre, integrades en un paller esfondrat Mapa 34–10215 Situació 31TCG712940 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat per accedir a la torre AVB Història L’any 912, segons document del cartulari de Tavèrnoles, el bisbe Nantigis consagrà, a precs del comte Sunifred II d’Urgell, l’església de Santa Eugènia, construïda a la vila anomenada Torre, situada a la serra de Cogoll L’església…

Exposició d’Art Antic, Barcelona, 1902 AFM El 1902, arran del primer triomf electoral del catalanisme polític en les eleccions municipals barcelonines del novembre de l’any anterior, es formà, per iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, regidor de la Lliga, una Junta Municipal de Museus i Belles Arts La primera acció d’aquesta junta va ser la d’organitzar una magna Exposició d’Art Antic que havia de servir com a primera aproximació a un inventari dels béns mobles del patrimoni artístic català La comissió organitzadora de l’esmentada exposició va ser presidida per l’alcalde de Barcelona, i hi…

Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o a comtat de Barcelona, ja a partir del segle X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura Al segle XI comprenia, a més de les parròquies de la ciutat, les de Santa Maria del Mar, Sant Julià de Montjuïc, Santa Maria…

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos antics…

Situació i presentació El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre E i del Matarranya W, aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls Baix Ebre, al SE amb el terme d’Alfara de Carles Baix Ebre, al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot El terme és constituït per un terreny…