Situació
ECSA – A. Villaró
Les restes de l’església són en una construcció més al nord de la torre, integrades en un paller esfondrat.
Mapa: 34–10(215). Situació: 31TCG712940.
Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat per accedir a la torre. (AVB)
Història
L’any 912, segons document del cartulari de Tavèrnoles, el bisbe Nantigis consagrà, a precs del comte Sunifred II d’Urgell, l’església de Santa Eugènia, construïda a la vila anomenada Torre, situada a la serra de Cogoll. L’església fou dotada per Sunifred II amb els delmes i les primícies del Cogoll, de la Torre, de Savigna (Savinyà), de Campmajor, de Vitela (Viella), d’Aravago (Arbagó), d’Aristot, de Cercèdol, d’Abiglers (Abillers), d’Hiel (Iel), de Zevert (Sanert), d’Hedra (ledra), d’Envergera, i d’Envalpuiol (Envallpujol), amb la retenció de dos terços mentre visqués. Per la seva part el bisbe li atorgà els delmes, les primícies, les oblacions i els cementiris d’aquests indrets, com també la subjecció de les esglésies, ja fundades i situades en el seu terme, de Sant Esteve, Sant Pere i Sant Feliu, que segons P. Pujol correspondrien a Aravell, Bellestar i Castellciutat, respectivament. Totes aquestes esglésies donaven a la parròquia de Santa Eugènia de la Torre una gran extensió, ja que, segons l’acta de consagració, limitava amb el vilar de Morters, amb la vila d’Hereduz, amb la serra de Romfla, i amb la vila d’Agnanes i la de Cerdanyola.
El comte Ermengol, segons l’execució del seu testament del 1039, va fer donació de l’església de Santa Eugènia de la Torre al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. En aquest document els límits de la vila eren, per llevant, el riu Valira, pel sud la vila de Chabriax, per ponent la serra de Merdosa, i pel nord el prat de Starganie o de Cerdanyola. Donació que fou reconeguda per la comtessa Constança per document del 1041. És en aquest instrument on, en nota, consta la denominació de Santa Eugènia de la Torre de Campmajor. (MLIC)
Església
Les restes de l’església són a la paret nord del paller que hi ha damunt les runes de la casa i de l’era. Un fragment de mur amb opus spicatum, que fa 6 m de llarg, 2 d’alçada, i 80 cm de gruix, pertangué amb tota seguretat a l’església pre-romànica, la mateixa que consagraren el 912, abans d’ésser transformada en paller.
El paller fou aixecat aprofitant les mateixes pedres de l’església, i sense la presència de l’opus spicatum en res no seria diferent de les altres edificacions de la vora. (AVB)
Necròpoli
A. Villaró
J. Tous
A uns 50 m al nord del paller on hi ha els vestigis de l’església, en un petit aflorament rocós entre alzineres, es troba una petita necròpolis de tombes antropomorfes.
Es tracta de set sepultures —de segur que n’hi ha més de colgades—, orientades amb els peus a llevant i el cap a ponent. N’hi ha cinc d’adults i dues d’infants. N’hi ha restes d’alguna altra molt erosionada.
Estan excavades a la roca esquistosa, que ha estat anivellada abans de buidar el vas sepulcral. Les tombes són de perfils rectilinis, amb el cap ben diferenciat de la resta. S’ordenen longitudinalment: de primer, una d’infantil, seguida per una d’adult i dues més d’adult paral leles, la del sud a un nivell una mica inferior i mig coberta de terra. A uns 3 m cap a llevant hi ha un grup de dues sepultures més, paral leles, una d’infantil i l’altra d’adult. (AVB)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Baraut, 1978, vol. I, doc. 24 pàgs. 80–81; Pujol, 1984, pàgs. 575–577; Soler, docs. 3, 25 i 27.
Bibliografia sobre la necròpolis
- Pujol, 1984, pàgs. 575–577.