Resultats de la cerca
Es mostren 2830 resultats
activitats subaquàtiques

El buseig de competició combina habilitats com el salt, el rescat i el treball en parella
Arxiu Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques
Submarinisme
Conjunt d’activitats esportives i d’esbarjo que es fan sota la superfície de l’aigua, bàsicament del mar però en alguns casos també en aigües interiors o en piscines.
Sovint hi ha una certa confusió terminològica a l’hora de referir les diferents activitats subaquàtiques, es barregen el busseig, el submarinisme, l’escafandrisme i altres termes que cal discriminar bé, ja que es tracta d’especialitats diferents relacionades amb la immersió La immersió en apnea, la pesca submarina i l’escafandrisme en són les principals, però en l’àmbit de la competició també es practiquen altres especialitats com la natació amb aletes, l’orientació subaquàtica, l’hoquei i el rugbi subaquàtics, i el tir activitat d’entrenament relacionada amb la pesca submarina D’altra banda…
L’astronomia
L’astronomia popular A causa de l’actual condició urbana de la majoria de la població, de dia, sovint el cel es veu cobert d’una calitja provocada per la contaminació dels fums de les fàbriques i del trànsit de nit, el cel empallideix amb tonalitats lletoses i esgrogueïdes, a conseqüència de la contaminació lumínica, lluny de la infinitud i la transcendència, plenes de connotacions religioses, que els antics hi havien vist Els caps de setmana i durant les vacances, però, les persones, sobretot les que viuen en grans ciutats, tornen a sorprendre’s contemplant el cel i es meravellen de la munió…
salvació
Filosofia
Religió
Cristianisme
Estat (conegut generalment com a ofert a l’home, bé que també com a assolible per aquest mateix) en què l’ésser humà —com a individu personal o com a col·lectivitat— ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat —en el món, més enllà d’aquest o juntament amb ell— en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, sia actualment i de fet o en esperança.
La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels quals és el…
Tonga

Aspecte de la costa de l’illa de Tongatapu
© Tonga Accommodation
Estat
Arxipèlag
Estat insular del Pacífic sud-central format per un arxipèlag de 150 illes i illots; la capital és Nukuʿalofa.
La geografia L’arxipèlag, anomenat antigament illes dels Amics , és dividit en tres grups al N les illes Vavaʿu, al centre les Haʿapai i al S les Tongatapu i tres illes isolades Niuafoʿou, Ata i Niuatoputapu La majoria d’illes són corallines, però 15 de les més occidentals són volcàniques, amb vulcanisme actiu i freqüents erupcions, algunes de les quals submarines el 1946 una forta erupció a Niuafoʿou obligà a abandonar l’illa El clima és tropical, amb pluges de desembre a maig, sotmeses als alisis La vegetació és exuberant, amb caràcter de selva pluvial Quasi tota la terra és dels tongalesos…
el Soleràs
el Soleràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal del Soleràs, de 12,23 km 2 , s’estén al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma garriguenca, en un paisatge ondulat, replanat per bancals, on s’alternen els conreus i les terres per al bestiar El terme limita amb els Torms SE, l’Albagés E, el Cogul NE, Granyena de les Garrigues NW i la Granadella SW Travessa el terme en direcció SE-NW la Vall Major o riera de Juncosa, que passa pel N del poble del Soleràs, únic nucli de població del municipi, a prop del qual la riera de Sisaltes desguassa a la Vall Major Més al N es…
Sant Feliu de Buixalleu

Vista del petit nucli de Sant Feliu de Buixalleu (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al sector sud-occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Riells i Viabrea i Breda SW, Arbúcies NW i N, Santa Coloma de Farners N, Riudarenes NE, Maçanes E, Hostalric SE, Fogars de la Selva S i Sant Celoni SW, aquest últim de la comarca del Vallès Oriental El territori és muntanyós, especialment al sector septentrional, situat als contraforts dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, d’alzines sureres, de pins i de castanyers El terme s’estén al marge esquerre de la Tordera, que en forma el límit meridional, i comprèn la vall baixa de la riera d’Arbúcies…
Saint Vincent i les Grenadines

Paisatge d'una de les illes de les Grenadines
Arxipèlag
Estat
Estat de l’Amèrica Central, a les Petites Antilles, situat al S de Saint Lucia, al N de Grenada i a l’W de Barbados; la capital és Kingstown.
La geografia El territori és compost pel grup septentrional de l’arxipèlag de les Grenadines i per l’illa de Saint Vincent 366 km 2 , que acull el 93% de la població de l’estat D’origen volcànic, Saint Vincent és molt muntanyosa el volcà La Soufrière, de 1234 m d’altitud, és el cim més elevat del país El clima és tropical marítim, amb una oscillació tèrmica mitjana entre 18°C i 32°C i unes precipitacions entre 1500 mm i 3750 mm anuals L’agricultura aportava el 9,2% del PIB el 1998 i donava feina a prop del 20% de la població activa Els conreus ocupen al voltant del 30% del territori, amb les…
Saint Lucia

El turisme representa més del 25% del PIB de Saint Lucia
© Saint Lucia Island Resort
Illa
Estat
Estat insular de les Petites Antilles, situat al S de Martinica i al NE de Saint Vincent; la capital és Castries.
La geografia L’illa és volcànica i muntanyosa, amb costes retallades i cobertes de bosc La màxima altitud del país és assolida al mont Gimie 950 m, al centre de l’illa El clima és tropical marítim la mitjana anual de temperatura és de 26°C i la mitjana anual de pluja oscilla entre 1500 i 3500 mm El sector primari hi és essencial, car ocupa un terç de la població activa, però només obté el 13% del PIB 1981 Produeix bananes, cacau, palmeres cocoteres i cítrics i, com a conreus alimentaris, tubercles i rels, principalment moniatos, i fruites com el mango La ramaderia respon a l’…
Montornès de Segarra

Montornès de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal de Montornès de Segarra, de 12,32 km 2 , que forma part de la comarca de la Segarra des del 1989, es troba al límit amb l’Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació en la divisió territorial del 1936 Limita al N amb el terme de Granyena de Segarra, al NE amb l’enclavament de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E i al SE amb Montoliu de Segarra, al SW amb Guimerà, i a l’W amb Verdú aquests dos darrers termes de l’Urgell Montornès de Segarra s’estén per la vall mitjana del Cercavins, que, provinent del veí terme de Montoliu de Segarra, travessa el…
monestir de Valldigna
Abadia
Important abadia cistercenca (Santa Maria de Valldigna), dins el municipi de Simat de la Valldigna (Safor), actualment en ruïnes.
Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…