Resultats de la cerca
Es mostren 18632 resultats
mussolina
Indústria tèxtil
Teixit de seda de fil molt fi i retort, tant per ordit com per trama, amb lligat de tafetà.
La seva densitat és molt petita, i presenta un aspecte transparent, semblant a una gasa Quan la torsió és molt elevada fins a 3 600 voltes/m, té un aspecte crespat i és anomenada “mussolina crespó” Contràriament, amb baixes torsions de 300 a 400 voltes/m hom obté la “mussolina brillanté”, d’aspecte lluent Hi ha també “mussolina de cotó” i “de llana” Quan l’ordit i la trama són de colors diferents, hom té la “mussolina tornassol” És emprada per a fer bruses o vestits de dona vaporosos
hidrocarbur benzènic
Química
Hidrocarbur estructuralment derivat del benzè per substitució d’un hidrogen o d’uns quants per grups hidrocarbonats.
Els hidrocarburs benzènics mantenen l’estabilitat especial que comporta l’anell benzènic sèrie aromàtica L’hidrocarbur benzènic, llevat del cas en què posseeix un nom trivial toluè, xilè, mesitilè, estirè, cumè i cimè, és anomenat, segons el grup hidrocarbonat, com un derivat alquil, alquenil, alquinil, o arilbenzè La posició dels grups substituents, quan n'hi ha més d’un, és precisada per xifres, i hom pot emprar, quan els substituents són només dos, els prefixos o- orto , m- meta i p- para en lloc d’1,2-, 1,3- i 1,4-, respectivament
barrera del so
Transports
Conjunt de fenòmens aerodinàmics que apareixen en el desplaçament d’un mòbil al si d’un gas a velocitats pròximes a la del so, generalment entre Mach 0,8 i Mach 1,2.
Quan un avió vola a aquestes velocitats, la resistència augmenta violentament en relació amb els valors que té quan la velocitat és inferior a Mach 0,8, la sustentació aerodinàmica disminueix molt i la reculada brusca del punt d’aplicació d’aquesta força provoca un gran moment de picat A més, l’aparició d’ones de xoc en punts de l’ala i del buc on la velocitat relativa de l’aire és igual a la del so provaca vibracions, inversió de comandaments i defectes en l’estabilitat
esclop
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de l’ordre dels monotocardis, de la família dels caliptrèids, de 3 a 4 cm de llargada.
La conquilla és senzilla, en forma de sac i amb un lleu enrotllament És micròfag i filtrador Viu sobre pedres i sobre conquilles de musclos i ostres i quan arriba a adult no abandona el lloc on es fixa És hermafrodita proteràndric els joves mascles s’installen sobre les conquilles de les femelles, que són més velles, i quan a llur torn es transformen en femelles reben al damunt nous mascles Arriben a formar cadenes de sis a deu individus superposats És freqüent a les costes dels Països Catalans
llançatorpedes
Transports
Militar
Aparell emprat per a posar els torpedes en la direcció adequada i acompanyar-los al començament de llur cursa, a fora de l’aigua o a dins.
Els llançatorpedes poden ésser sobreaquàtics , quan són incorporats en un vaixell de superfície o en una aeronau i són constituïts per un tub o gàbia que conté el torpede i que serveix per a donar-li el primer impuls per mitjà d’aire comprimit o d’una càrrega explosiva, subaquàtics , quan són incorporats a un submarí Són semblants als anteriors però són tancats hermèticament i amb una pressió interior produïda artificialment i igual a l’exterior, i sobreaquàtics de suspensió , que dipositen el torpede a l’aigua sense donar-li impuls
índex
Matemàtiques
Equació matemàtica utilitzada per a obtenir els valors de la variació d’un fenomen determinat.
L’índex estadístic sol ésser anomenat també taxa, coeficient o ràtio Emprada sobretot en econometria i demografia, la presentació de dades en forma de nombres-índex permet, en economia, d’analitzar d’una manera sintètica, l’evolució corresponent Hom parla, així, d’índex simple índex de preus, de producció d’una mercaderia, etc quan hi són expressades variacions d’una sola magnitud i d’índex compost índex del cost de la vida, de preus a l’engròs, etc quan hi és recollida la variació conjunta de magnituds diverses
immunitat
Biologia
Procés pel qual un organisme es fa resistent a una malaltia, especialment infecciosa, gràcies a la formació d’anticossos específics.
En sentit més ampli, el terme és emprat per a significar la capacitat de reacció d’un organisme davant d’una substància antigènica La immunitat és natural congènita o adquirida en aquest segon cas pot ésser espontània , com a resultat d’una infecció prèvia induïda per una malaltia aparent o oculta, o bé provocada mitjançant una acció terapèutica vacunació La immunitat provocada és activa quan és el mateix organisme el que reacciona contra l’agent patogen inoculat, i passiva quan depèn de substàncies immunitzants fora de l’organisme sèrums
crema
Farmàcia
Cosmètica
Emulsió semisòlida d’aplicació farmacèutica i cosmètica.
La fase lipoide és constituïda generalment per triglicèrids, ceres, alcohols i àcids grassos La fase aquosa conté generalment els conservadors, els antisèptics i, també, medicament aquest, tanmateix, pot ésser contingut en qualsevol de les dues fases, segons la solubilitat i l’acció que hom en vulgui obtenir Quan les cremes contenen exclusivament substàncies lipoides hom les anomena seques per fricció travessen la pell i fan l’efecte de deixar-la seca, i quan hom li afegeix un hidrocarbur —oli de parafina— les anomena grasses com que no penetren la pell, la deixen…
da capo
Música
Locució -abreujada D.C.- que indica que cal repetir la peça des del principi i acabar on aparegui el mot fine o fins a trobar un signe específic (ex. 1 o ex. 2) que mostra que cal saltar fins a la següent aparició del mateix signe.
Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
boirina
Meteorologia
Enterboliment de l’aire degut a l’aigua que absorbeixen els nuclis de condensació existents en l’atmosfera.
Per ulterior refredament de l’aire, es condensa aigua líquida augmentant l’enterboliment fins a formar-se una boira de refredament Com que el pas de boirina a boira és gradual, hom considera que hi ha boirina quan la visibilitat és superior a un quilòmetre, i boira quan la visibilitat és inferior a un quilòmetre En relacionar en una gràfica visibilitat amb contingut d’aigua líquida en l’atmosfera hom dedueix que el límit del pas de boirina a boira correspon a uns 0,02 g/m 3 d’aigua líquida