Resultats de la cerca
Es mostren 5055 resultats
Giuseppe Occhialini
Física
Físic italià.
Es graduà a Florència el 1929 El 1931 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i, amb Patrick Maynard Stuart Blackett , dissenyà i construí una cambra de boira , amb la qual féu recerques sobre raigs còsmics que permeteren descobrir el positró De nou a Florència 1934 marxà poc després al Brasil, en desacord amb el règim feixista, i posteriorment 1944 a Bristol, on contribuí a desenvolupar la tècnica de les emissions nuclears, que permeté descobrir els mesons π Tornà a Itàlia el 1950, on fou professor a Milà i a Gènova El seu pare Augusto Raffaele Occhialini Fossombrone 1878 —…
Josep Quetglàs i Riusech
Arquitectura
Arquitecte.
Es llicencià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, actualment adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual imparteix la docència i d’on és catedràtic Dedicat a la crítica i a l’estudi de l’arquitectura, ha publicat treballs monogràfics i reculls d’articles i escrits, entre els quals Escritos colegiales 1997, La Casa de Don Giovanni 1997, Pasado a limpio I i II 2000 i 2001, El horror vitrificado imagenes del Pabellón de Alemania 2001, Artículos de ocasión 2004 i Les Heures Claires 2004 Ha destacat com a estudiós de l’obra de Le Corbusier , i…
Pere Nicolau i Bover
Arquitectura
Arquitecte.
Es titulà el 1971 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Amb altres professionals, formà part d’un grup anomenat Zócalo, que el 1978 aconseguí el primer premi en el concurs per a realitzar el parc de la Mar de Palma Una altra obra d’impacte a Mallorca, en collaboració amb l’arquitecte Jaume Martínez, fou la projecció i direcció entre el 1987 i el 1993 de la rehabilitació del Gran Hotel de Palma per convertir-lo en la seu de la Fundació “la Caixa” a les Illes Balears La seva gran darrera aportació arquitectònica fou el disseny del nou edifici terminal de l’…
Duane Hanson
Art
Artista nord-americà.
La seva obra se centra principalment en la figura humana, per la qual cosa és considerat un dels principals exponents de l’hiperrealisme escultòric Les seves peces són figures amb les quals és fàcil que qualsevol es pugui identificar, a causa de la perfecció i semblança amb personatges reals, com un home gran assegut en un banc, una dona que va a fer la neteja, un fotògraf, un policia o un turista qualsevol La tècnica de treball es basa en motlles extrets de figures humanes reals, als quals afegeix els atributs i accessoris que els donen una identitat atribuïble al context cultural…
Frederic García i Moliner
Biologia
Físic.
Fou professor d’investigació al CSIC, a la Universitat d’Illinois i a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat diferents camps de la física de l’estat sòlid teoria de transport en metalls i en semiconductors fricció interna, metalls i semiconductors estadística de quimioadsorció teoria de pseudopotencials, etc Actualment la seva investigació gira entorn de les estructures semiconductores quàntiques estructura electrònica, modes vibracionals i resposta dielèctrica Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els doctorats…
Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia
Museu
Museologia
Institució d’Igualada, coneguda fins el 1997 amb el nom de Museu Comarcal de l’Anoia.
Al gener del 1996 la Junta de Museus de Catalunya donà la conformitat perquè el Museu Comarcal de l’Anoia fos declarat secció del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya El patronat del museu, per tal d’adaptar el Museu Comarcal de l’Anoia a la nova situació museística, acordà al novembre del 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia La institució desenvolupa bàsicament tres seccions Les dues primeres se centren en el patrimoni industrial i tecnològic la pell i l’aigua La tercera secció, encara no oberta al públic, és una…
Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries

Màquines exposades a l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries
© Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries / Pep Botey
Museu
Museologia
Conjunt museístic de Castelló d’Empúries constituït per l’antiga farinera, amb maquinària de fusta de finals del segle XIX i de la primera meitat del segle XX en perfecte estat de conservació, la bassa i el rec del Molí.
És de titularitat municipal i està vinculat al Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya mNACTEC El visitant hi pot seguir el procés de transformació del blat en farina i conèixer també els diferents sistemes que l’home ha utilitzat per a moldre el blat L’any 2003 reobrí les seves portes, després de dos anys d’obres de rehabilitació El 2004 es completà la museïtzació de l’espai productiu de la fàbrica de farina L’any 2008 obrí al públic una nova fase, centrada en l’edifici annex del Casal, que ofereix nous espais i serveis al públic nous accés, espai d’acollida…
Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug

Vista exterior del Museu del Ciment
© Museu del Ciment
Museu
Conjunt museístic obert al públic l’any 2002 a Castellar de n’Hug.
És emplaçat a l’antiga fàbrica Asland del Clot del Moro, construïda pel valencià Rafael Guastavino i inaugurada l’any 1904, que esdevingué un centre experimental per a la fabricació del ciment pòrtland i un complex industrial de primera categoria Tancà les seves portes els anys setanta L’exposició permanent del museu segueix un discurs expositiu atractiu i didàctic, i mostra a través de diferents suports i un vídeo com era la vida durant els anys de funcionament de la cimentera i com es feia el ciment Reflecteix també l’obra de Guastavino i la importància que tingué el comte Güell en el…
Misteri de Santa Àgata
Obra dramàtica hagiogràfica del s. XVI, de procedència desconeguda, descoberta i publicada per Nolasc del Molar.
En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la “gloriosa santa Àgata” seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d’un text semblant Només se'n conserven quatre-cents vuitanta-sis versos i no se sap com era resolt el final de l’obra Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval —ben remarcable—, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d’alguns dels seus personatges —sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de “lo saber de Celestina”, les seves filles, prostitutes, i un jove galant—, que…
albúmina d’ou
Química
Clara d’ou dessecada.
Pólvora groguenca, amorfa, que equival a 7-8 vegades el seu pes de clara fresca Dóna solucions aquoses que es coagulen a 60-70°C S'obté diluint la clara amb aigua, batent, filtrant i evaporant Hom la fabrica en dues qualitats, tècnica i comestible És emprada en la clarificació de sucre i de vins, en les indústries alimentària, fotogràfica i d’adhesius i per a l’acabat de les pells preparació d’aprests que permeten d’obtenir brillantor intensa En fotografia, l’albúmina d’ou fou emprada per al positivat sobre paper —Niepce de Saint-Victor fou el primer a utilitzar-la— A la segona…