Resultats de la cerca

Una vista de les ruïnes, amb algun pany de mur que deixa veure’n l’aparell J Bolòs Situació Al cantó de llevant de la serra de Pinós, i dins el mateix terme municipal de Pinós, hi ha Matamargó, just als límits de la comarca veïna del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG846352 Per la carretera de Solsona a Manresa, a l’altura del punt quilomètric 19,500, hi ha una carretera que mena a Salo És la carretera BV-3 002 10,600 km més enllà d’aquest trencant, hom arriba a una bifurcació, on acaba el paviment asfàltic Cap a mà esquerra hom arribaria a Vallmanya, però la ruta del costat dret ens portarà…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant Les reformes posteriors dutes a terme a la nau, motivaren que l’absis restés manifestament desplaçat L Prat A l’apèndix que configura el costat sud-oriental del terme municipal de Navès, envoltat per terres del Berguedà, hi ha l’església de Sant Miquel de Vilandeny Mapa 330M781 Situació 31TCG913482 Al punt quilomètric 7 de la carretera de Cardona a Berga hi ha el trencall que porta a Gargallà, que cal seguir Des de Gargallà hom arriba a Vilandeny amb 2 km Hom trobarà les claus a la Saleta de Vilandeny Història De l’església de Sant Miquel…

Situació L’església de Sant Andreu de Clarà es troba al costat de llevant del municipi de Castellar de la Ribera, dalt un turó i enmig d’una petita vall Mapa 291M781 Situació 31TCG719515 Als 5,600 km de la carretera de Solsona a Basella, a mà esquerra, surten dos trencalls D’aquests cal agafar el de l’esquerra, que deixarem, després d’haver recorregut 1,400 km, per tombar a mà dreta i arribar, passats 2 km, a Clarà JCS Història Documentalment, aquesta església apareix esmentada el 29 de maig de 1043, quan el sacerdot Folc feu donació a Santa Maria de Solsona d’un alou que tenia…

Vida Començà la seva carrera com a organista al priorat benedictí de Dover, on ja era actiu l’any 1532 Després passà a l’església londinenca de St Mary-at-Hill, on exercí el 1537 i el 1538 El 1541 començà la seva relació amb la catedral de Canterbury Finalment, dos anys més tard, aconseguí un lloc a la capella reial, que mantingué fins a la seva mort Durant els més de quaranta anys que hi serví actuà com a organista i compongué, principalment música vocal, sota els regnats d’Enric VIII, Eduard VI, Maria I i Elisabet I La protecció de la reina Elisabet li comportà, el 1575, el privilegi per a…

Vida Estudià a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en dret i filosofia i lletres El 1882 s’inicià en els estudis àrabs, sota el mestratge de F Codera i fou un dels fundadors de l’escola d’arabistes a l’Estat espanyol Fou catedràtic d’àrab a Saragossa 1887-1905, on collaborà activament en la Revista de Aragón , i catedràtic d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 El 1912 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola amb un discurs sobre l’origen de la lírica provençal que encetava la polèmica que més tard havia d’oposar arabistes i…

El 1960 es doctorà en història de l’art a la Universitat de València, amb la primera tesi presentada sota la direcció de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco, Pintores valencianos de flores Des del 1958 fou professor de geografia i història de l’Escola de Magisteri de València, de la qual arribà a ser el director El 1966 s’incorporà al Departament d’Història de l’Art de la UV, primer com a ajudant de classes pràctiques i després com a encarregat provisional d’una plaça d’adjunt que guanyà al març del 1968 En aquell moment ja havia publicat una vintena d’articles importants en…

Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera…

Vida i obra Procedent d’una família originària d’Igualada, aprengué els secrets de la paleografia de la mà de l’arxiver municipal de Manresa, Leonci Soler i March, que ho era des del 1882 El 1896 fou nomenat arxiver adjunt, i finalment el 1899, arxiver titular, fins a la seva mort Fou un investigador nat, un arxiver exemplar premiat per la tasca realitzada als arxius de Manresa l’any 1914 i un historiador extraordinàriament prolífic Concepció Llorens n’ha comptabilitzat una trentena llarga de llibres i fullets publicats, 148 manuscrits inèdits i una dotzena de manuscrits autobiogràfics,…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, d’on fou professor adjunt del Departament d’Història de l’Art 1966-74 En 1966-71 fou professor de disseny de l’Escola Massana de Barcelona, la qual dirigí entre el 1981 i el 1984 En el camp de la difusió cultural cal subratllar la seva etapa de crític d’art a Destino 1973-78 Dirigí la revista d’investigació Estudios Pro-Arte 1975-78 i fou coordinador de la Història de l’Art Català Edicions 62, 1983, on escriví els apartats dedicats al Noucentisme vol VII i L’Època de les Avantguardes vol VIII Amb Francesc Fontbona, a més de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec És un llaüt , de mànec llarg -uns 130 cm- i ample, amb dos clavillers un per a les cordes normals i un altre, més separat de la caixa de ressonància, per a sis o vuit cordes suplementàries -més greus- que, o bé ressonen per simpatia, o són tocades a l’aire no poden ser trepitjades perquè el mànec, massa estret, no està pensat per a permetre-ho El claviller principal forma sovint un angle d’entre 45 i 60 graus amb el suplementari, que segueix recte i adossat al diapasó Les cordes solen ser de tripa…