Resultats de la cerca

És situat a 929 m alt, a la dreta del riu de Rubiols afluent, per l’esquerra, del Millars, aigua amunt d’Olba, que en els límits del Regne de València establerts per Jaume I el 1238 restà inclòs dins aquest regne, fins que aquest fou desplaçat, pocs anys després, més cap a l’E Havia estat conquerit el 1204, en temps de Pere I de Catalunya-Aragó Pere III, el 1366, li concedí el títol de vila Foren famoses al s XV les bandositats entre les famílies Bonfill i Xiró El 1808 el bisbe d’Osca Sánchez de Cutanda, fill de la vila, hi formà una junta de defensa Durant la primera guerra Carlina resistí…

El regadiu ocupa la totalitat del territori, gràcies a l’aigua del Xúquer, a través de la séquia dels Quatre Pobles o de Corbera, i el conreu principal és actualment el del taronger 1000 ha resten encara 80 ha d’arrossar, record de l’antic predomini d’aquest conreu, reduït constantment els darrers decennis a favor del taronger Hi ha magatzems de preparació de fruita L’augment demogràfic, constant fins el 1940, s’ha deturat a causa de l’emigració, sobretot cap a França El poble 2246 h agl 2006, polinyaners 12 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial Sant Sebastià fou…

Comprèn la capçalera de l’Aglí on es troba l’antic monestir de Santa Maria de Cubera, que penetra a la Fenolleda travessant les Corberes per les gorges de Galamús i el curs alt del Verdoble amb el seu afluent per l’esquerra, la riera de Torgau, que penetra al Narbonès històric, travessant el mont Tauch per les gorges de Padern De fet, però, encara que fora dels límits històrics, els termes de Passiols i de Tuixà són també considerats de la comarca, que té precisament Tuixà com a centre més important El centre de l’antic pagus o vescomtat del Perapertusès era el castell de Perapertusa Aquest…

El terme antic és estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit oriental el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d’Estall, que en aquest indret forma la paret occidental de l’estret de Mont-rebei al sector septentrional, més planer i drenat pel barranc de les Ortogues, afluent de la Noguera, es localitza la major part de l’escassa població, en ràpid procés de despoblament, accentuat a partir de 1960, i els conreus ocupen tan sols el 6,4% del terme El regadiu ocupa només 2 ha conreus herbacis el 69% de la superfície llaurada és dedicat als…

Situat en un petit puig proper a la carretera, ocupa el lloc de l’antic castell Elenio, existent el 1085 El lloc fou cedit al monestir de Sant Vicenç de Cardona En el fogatjament del 1381 es diu que Aleny, de la parròquia de Sant Pere Salarç, és de l’abat de Cardona i té 3 focs S'ha suposat que el vell castell es devia trobar a l’indret del gran casal de Can Ferrers, que ocupa el lloc dominant del puig, però no s’endevina cap resta medieval La capella de Sant Miquel d’Aleny, sufragània tradicional de Sant Pesselaç, és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanaret d’…

El territori és en gran part muntanyós i l’agricultura tradicional, de secà garrofers, vinya, olivera, es troba en completa regressió Hi ha 890 ha de superfície forestal, on només és aprofitada l’alzina surera 15% L’olivera ocupa el 19% de la superfície i el garrofer el 16% el regadiu, poc més de 50 ha Les terres són treballades en règim de conreu directe Darrerament hi ha una certa activitat industrial fusta Centre d’estiueig La vila 839 h agl 2006, esliders 370 m alt es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, sota les ruïnes de l’antic castell d’Eslida L’església parroquial…

Enclou quatre enclavaments del municipi de Xàtiva en canvi, pertanyen a Llanera set petits enclavaments a la Foia de Cerdà, un a la Plana i l’anomenat Xarrant Una tercera part del territori és ocupada per matollars La resta es divideix entre el secà 300 ha, destinat a vinya, garrofers, oliveres i ametllers, i el regadiu 200 ha, destinat a tarongers 125 ha, hortalisses i tabac 20 ha Els darrers anys hi ha hagut un increment de l’activitat industrial i de la construcció El poble 1 030 h agl 2006, llanerins 139 m alt és al llarg de la carretera i antic camí ral de València al port d’Almansa…

El sector meridional, accidentat pels darrers contraforts dels Aspres, comprèn la vall i l’antic terme de Croses, amb l’església de Domanova i de Glevella, i el sector més baix de la vall de la riera de Rigordà, les quals aflueixen conjuntament a la Tet prop del poble El sector septentrional, accidentat pels contraforts meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, comprèn l’antic terme i l’església de les Cases La superfície agrícola és de 115 ha, localitzades a la dreta del riu Els arbres fruiters ocupen 58 ha 56 de presseguers i 2 d’albercoquers, la vinya, 45 ha, i…

El seu fons procedeix en part de l’antic museu creat a París per Alexandre Lenoir el 1795 per recuperar restes arquitectòniques dels monuments destruïts a conseqüència de la Revolució Francesa del 1789, que tancà les portes l’any 1816, i en part d’un segon museu dels monuments fundat el 1879 per Eugène Viollet-le-Duc, que aplegava maquetes, motlles i reproduccions de les obres mestres del patrimoni arquitectònic francès Aquest segon museu s’installà primer al convent dels Petits Augustins i després al Louvre, a l’antic Palau del Trocadero i finalment al Palau de…

El primer d’aquests museus, de titularitat estatal, fou creat el 1845 amb obres d’art procedents dels béns eclesiàstics desamortitzats El Museu de la Diputació data del 1930, quan es reuniren les principals obres d’art que la diputació tenia disperses, a les quals hom agregà diversos dipòsits Durant la guerra civil de 1936-39 hom uní els dos museus, que, després de diversos trasllats, han arribat a l’actual installació La secció d’arqueologia té la interessant collecció de més de 800 monedes almohades De les colleccions de ceràmica destaca la d’Alcora Completa el museu un important conjunt de…