Resultats de la cerca

Arribà a Barcelona l’any 1910 i fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugava el seu germà Charles Davanter, el 1911 deixà el club blaugrana per fundar el Casual SC Sempre al costat del seu germà, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1911-12 i amb el Casual la temporada 1912-13 Tot seguit retornà al Barça 1913-15 amb el qual, sumant els dos períodes, disputà 66 partits i marcà 63 gols Acabà jugant de nou amb l’Espanyol 1915-16 Guanyà un Campionat d’Espanya 1910, quatre Campionats de Catalunya 1909-12 i dues Copes Pirineus 1910, 1911

La temporada 1960-61 ingressà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Jugava de lateral i milità al Comtal 1962-68, l’Sporting de Gijón 1968-69 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1969-72 En retirar-se passà a exercir de massatgista al Futbol Club Barcelona i la temporada 1973-74 s’incorporà al primer equip, agafant el relleu del seu pare També fou massatgista de la selecció estatal 1974-90 i arribà a ser present en quatre Copes del Món L’estiu del 2006 es jubilà i al setembre d’aquell any rebé un calorós homenatge al Camp Nou

Fundat el 1979, fou l’alternativa als dos centres excursionistes històrics de la ciutat el Centre Excursionista de la Comarca de Bages i el Centre Excursionista Montserrat Organitzà el primer Trofeu Ciutat de Manresa de fons 1980 i el primer Trofeu de la Llum d’esquí 1988 Durant els anys vuitanta fou molt actiu i arribà a tenir 3000 socis També organitzà algun Campionat de Catalunya d’esquí alpí i de fons L’any 2011 estigué a punt de desaparèixer, però finalment un grup de socis el mantingueren en actiu El 2012 tenia uns 150 socis

Arribà a Catalunya procedent de l’Helios de Saragossa, i després d’una breu estada al CN Montjuïc, fitxà pel CN Barcelona 1980 i acabà al CE Mediterrani 1992 Guanyà la Copa d’Europa 1981, la Lliga 1981, 1991, la Copa del Rei 1989, 1993 i la Supercopa europea 1981 Amb la selecció estatal, comptabilitzà setanta-nou actuacions internacionals absolutes i disputà els Jocs Mediterranis 1983 i els Campionats d’Europa 1991, on aconseguí la medalla d’argent Rebé la medalla de serveis distingits en bronze 1985 i argent 1992 de la Federació Espanyola de Natació

Fundat el 1954, es proclamà campió de primera categoria catalana l’any 1959 Posteriorment jugà a la primera divisió estatal i des del 1961, a segona divisió A partir del 1963 jugà al campionat català, amb un pas efímer per segona divisió estatal l’any 1965 Durant els anys setanta jugà habitualment a tercera divisió, i arribà a competir durant dues temporades a primera divisió B Posteriorment jugà en categories inferiors catalanes i al final de la dècada de 1990 jugà a la categoria Copa Catalunya El 2008 baixà de categoria Disposa d’equips en categories inferiors

Fundat l’any 1952, fou constituït per iniciativa de Lluís Marimon, Manel Canals i Salvador Farrés, que mobilitzaren un grup d’atletes de la comarca El club es consolidà ràpidament i el 1959 arribà a la primera categoria de la Lliga Catalana de clubs L’any 1955 organitzà per primer cop el Cros d’Igualada, que es disputà fins l’any 2000 Fou subcampió de la Lliga Catalana de clubs els anys 2004 i 2005 Té escola esportiva i una secció de triatló Practica a l’Estadi Atlètic Municipal, a la zona esportiva de les Comes

Davanter que l’any 1984 fitxà per l’Igualada HC, club en el qual arribà al primer equip la temporada 1985-86 i conquerí sis Copes d’Europa 1994-99, quatre Supercopes d’Europa 1994, 1995, 1996, 1999, cinc Lligues 1989, 1992, 1994, 1995, 1997, dues Copes del Rei 1992, 1993 i quatre Lligues catalanes 1992, 1993, 1994, 1998 Posteriorment jugà al Lleida 2003-05, HC Lloret 2005-07 i Cerdanyola HC 2007-08, on es retirà Fou 50 cops internacional amb Espanya i 35 amb Catalunya Guanyà el premi al Millor Esportista d’Igualada 1996

Fundat per Emili Serna Díez, fou un dels clubs pioners del judo català, que destacà especialment durant les dècades de 1960 i 1970 Pertanyia al cos de la Policia Armada i estava situat a la caserna Casarramona, al Parc de Montjuïc Alguns dels seus judokes guanyaren diverses vegades el Campionat de Catalunya i d’Espanya, entre els quals cal destacar Emili Serna, que arribà al 8è dan i fou president de la Federació Catalana de Judo i vicepresident de la Federació Espanyola Organitzava el Trofeu García Bentue El 1973 participà en la primera Lliga Catalana de clubs

S’inicià al Club Ciclista Empordanès, del qual fou un dels membres fundadors l’any 1945 El 1959 començà la seva tasca com a àrbitre, el 1973 arribà a la categoria estatal i el 1989 al nivell UCI Fou comissari de diferents curses internacionals, com la Volta Ciclista a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Ciclisme 1989 i de la Volta Ciclista a Catalunya 2007, així com la medalla al mèrit esportiu de la Generalitat de Catalunya 1995 El seu fill Carles també es dedicà a l’arbitratge

A vuit anys arribà a Barcelona i feu la seva carrera esportiva com a pilot de la fàbrica Pegaso Entrà a treballar a l’empresa estatal ENASA com a provador de vehicles, entre els quals hi havia els Pegaso El 1948 debutà en una cursa automobilística, la Pujada a la Rabassada, que guanyà al cap de dos anys Al volant dels Pegaso Bisiluro establí els rècords estatal i internacional d’un quilòmetre i una milla, tant en l’especialitat de sortida parada com de llançada Participà en la cursa de Le Mans 1953 i en la panamericana