Resultats de la cerca

Consta com a fadrin chantre de la capella reial catalanoaragonesa el 1466, durant l’interregne de Pere de Portugal Al març del 1484 era cantor de la capella de l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, i el 1497 n’era el mestre de capella En 1501-03 apareix inscrit entre els cantors de la Capella Pontifícia de Roma Amb el seu germà petit, Antoni, fundà un prestigiós taller d’orgueneria, conegut amb el nom d’Els Marturians Participà en la construcció dels orgues de les catedrals de València 1483-85, Barcelona 1492 i Tortosa 1497-99 i de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar 1514 Gaudí…

Feu la carrera diplomàtica i exercí com a ambaixador rus a Viena del 1792 al 1807 El 1788 es casà amb la comtessa Elisabeth de Thun-Hohenstein i, després de la mort d’aquesta, el 1806 prengué per muller la princesa Lichnowski El seu entusiasme per la música el feu entrar en contacte amb alguns dels músics més eminents de l’època Conegué J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven, amb el qual mantingué una estreta relació entre el 1796 i el 1816 El 1808, creà un quartet de corda mantingut econòmicament per ell mateix i que posà a disposició de Beethoven El 1814 representà Rússia al Congrés de Viena…

Abandonà l’estudi de la teologia per dedicar-se a la música Ocupà el càrrec d’organista i mestre de cor a l’abadia benedictina de Prüfening des del 1734 fins a la seva mort A partir del 1740 es dedicà intensament a la composició, sobretot de música sacra, per a teclat i simfonies La publicació d’aquestes obres li representà importants beneficis, que dedicà a la construcció d’un nou orgue i a la dotació de llibres per a la biblioteca de l’abadia Pertany a la segona generació de compositors del segle XVIII adscrits a l’estil de l’escola bavaresa de música sacra Aquest estil fou…

Entre el 1694 i el 1700 fou violoncellista de l’orquestra privada del cardenal Pietro Ottoboni, sota la direcció d’Arcangelo Corelli En 1701-11 treballà a Londres com a músic de cambra del duc de Bedford, al qual subministrava colleccions de música impresa importada des de Roma per a la seva biblioteca particular El 1718 era al servei del duc de Chandos a Cannons, on s’interpretà el seu anthem The Lord is King 1719, que fou molt apreciat per la seva temàtica de gran contingut espiritual Haym contribuí de forma destacada a l’establiment de l’òpera italiana a Londres i compongué…

Era fill de l’organista i compositor, deixeble de JS Bach, Heinrich Nikolaus Gerber 1702-1775, del qual rebé una acurada educació musical Estudià dret, però poc temps després de començar a exercir abandonà la professió i es dedicà a la música A la mort del seu pare, ocupà la plaça d’organista a la cort de Schwarburg-Sonderhausen Autor d’un reduït nombre de composicions instrumentals, ha passat a la història com a estudiós de la música Al llarg de la seva vida acumulà una de les colleccions de documentació musical més extenses Destacava, en primer lloc, la biblioteca, engrandida a…

Vida i obra El 1908 es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona D’ideologia progressista i nacionalista, milità en diferents organitzacions d’aquesta tendència i arribà a ser batlle de Felanitx 1931 Fou membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923 i secretari de la seva delegació a Felanitx Al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge dels Catalans Amb l’aixecament militar del juliol del 1936 fugí a Menorca i, més tard, passà a Barcelona El triomf del bàndol nacional l’obligà a exiliar-se, primer a França 1939 i després a Filipines 1939-52 El 1952 tornà a…

Religiós caputxí, adoptà el nom d’ Andreu de Palma Es llicencià en dret civil a la Universitat de Barcelona 1914 i, després, ingressà a l’orde dels caputxins 1915 i fou ordenat de sacerdot Residí en diversos convents de Sarrià, Tarragona, Palma i Barcelona Proper al catalanisme signà el Manifest del 1936, es contingué amb l’esclat de la guerra civil per la repressió dels revoltats envers aquesta ideologia Rebé la medalla de bronze de l’Ajuntament de Palma 1952 Com a investigador, la seva tasca se centrà en la història eclesiàstica dels Països Catalans i en l’estudi, crítica i interpretació…

La primera referència coneguda data del 1360 quan Jean Perrot construí un escaquer per encàrrec d’Enric III, rei d’Anglaterra Aquest fet, juntament amb el poema La Prise d’Alexandrie ~1369, que parla d’un eschaqueil d’Anglaterre , convencé Guillaume de Machaut de l’origen anglès de l’instrument El 1379, Joan I, infant de la cort catalanoaragonesa, mencionà l’instrument en una carta dirigida a fra Pedro Fernández " vos rogamos que nos fagades ayna acabar los organos e que nos embiedes el frayret xico con los ditos organos e con exiquier " També es té notícia de l’escaquer de les corts…

El seu objectiu és aplegar llibres, manuscrits, impresos i reproduccions de música culta catalana a fi de posar-la a l’abast dels estudiosos i intèrprets i contribuir a la seva conservació i difusió Installat a l’antiga casa residència de Josep Bartomeu, el Jardí dels Tarongers, el Centre disposa d’una sala de música amb murals de Vila Arrufat, presidida pel piano Pleyel d’Enric Granados La biblioteca té més de 12 000 volums, molts dels quals procedeixen dels fons musicològics de Josep Subirà, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Claudi Martínez Imbert, Josep M Lamaña o Lluís Benejam…

Fundat el 1946, el primer violí fou Robert Mann 1946-97, a qui succeí Joel Smirnoff des del 1997 El lloc de segon violí ha estat ocupat per Robert Koff 1946-58, Isidore Cohen 1958-66, Earl Carlyss 1966-86, Joel Smirnoff 1986-97 i Ronald Copes des del 1997 Rafael Hillyer fou viola del 1946 al 1969, any en què fou substituït per Samuel Rhodes Arthur Winograd 1946-55 i Claus Adams 1955-74 n’han estat els violoncellistes, lloc que avui ocupa Joël Krosnik des del 1974 Impulsat per professors de la Juilliard School de Nova York, el grup disposa d’un enorme repertori en el qual destaquen els…