Resultats de la cerca
Es mostren 2245 resultats
Joan Josep Pàmies i Herranz
Música
Director d’orquestra i violista català.
Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Barcelona, Brusselles, Stuttgart i Madrid Durant la seva estada a Brusselles formà part de l’Orquestra Simfònica i la de Cambra de la Ràdio-Televisió Belga Entre el 1979 i el 1983 fou violista de l’Orquestra Nacional d’Espanya, càrrec que abandonà per dirigir l’Escola de Música de Tàrrega El 1986 fundà l’Orquestra de Cambra Catalana OCC, amb la qual ha realitzat nombrosos concerts arreu d’Europa, a més del Líban i Tunísia Ha estat titular de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, i…
Midori
Música
Violinista japonesa.
Començà a estudiar violí de petita amb la seva mare, Setsu Goto El 1982 el director Zubin Mehta restà meravellat dels seus dots i la presentà com a convidada sorpresa del tradicional concert d’Any Nou de l’Orquestra Filharmònica de Nova York Fou l’inici de la seva espectacular carrera El 1984 fou premiada pel govern del Japó Ha fet gires de concerts, principalment als EUA, però també a Europa, collaborant amb intèrprets del prestigi d’I Stern i Yo-Yo Ma, i directors com C Abbado, C Davis, K Masur, D Barenboim, S Rattle i Ch Eschenbach Fou invitada a participar en el concert del…
Carlo Felice Cillario
Música
Director d’orquestra i violinista italià d’origen argentí.
Estudià a Bolonya, on seguí cursos de violí i composició A partir del 1942 es traslladà a Odessa, on estudià direcció d’orquestra amb N Cerniatinskij Passà una breu temporada a l’Argentina, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Tucumán 1948 i l’Orquestra Simfònica de l’Estat, a Buenos Aires 1949-51, i després tornà a Itàlia, on es feu càrrec de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma A partir d’aleshores la seva carrera prengué una embranzida definitiva, especialment en el terreny de l’òpera Intervingué en el Festival de Glyndebourne 1961-62 i debutà al Metropolitan de Nova York el 1972 amb la La…
Pina Carmirelli
Música
Violinista italiana.
Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970 interpretà al Carnegie Hall…
Ida Haendel
Música
Violinista britànica d’origen polonès.
Fou alumna de Michalowicz al Conservatori de Varsòvia Amb només deu anys fou guardonada amb el Premi Hubermann Es perfeccionà amb Carl Flesch i Georges Enescu i debutà a Londres l’any 1937 amb un concert al Queen’s Hall, dirigit per Henry Wood L’any 1939 fixà la seva residència al Regne Unit Després de la guerra desenvolupà una intensa activitat concertística amb gires per Israel, Turquia, la Unió Soviètica i els Estats Units L’any 1952 es traslladà al Canadà Publicà una autobiografia titulada Woman with Violin Londres, 1970 Està considerada una de les grans violinistes…
Jacques Thibaud
Música
Violinista occità.
Es graduà al Conservatori de París, amb un primer premi, el 1896 Durant algun temps es guanyà la vida tocant en un cafè fins que Édouard Colonne el descobrí i el contractà per a l’Orquestra dels Concerts Colonne de París, amb la qual obtingué els seus primers èxits com a solista La seva fama es consolidà després de la primera gira que aquesta formació dugué a terme pels EUA la temporada 1903-04 Thibaud fou un excellent intèrpret de música de cambra, i tocà sovint en trio amb Pau Casals i Alfred Cortot Aquest trio participà, els anys 1922 i 1923, en els cicles organitzats per l’…
Mahalia Jackson
Música
Cantant de gòspel nord-americana.
Destacà ben aviat a la coral de la seva parròquia per la qualitat extraordinària de la seva veu A setze anys s’installà a Chicago, on el 1930 entrà en un quartet vocal que viatjava per la regió cantant a les esglésies Malgrat les oportunitats que tingué de cantar gèneres no religiosos, especialment blues , Jackson determinà de no fer-ho Al principi dels anys quaranta estigué cinc anys fent gires amb el compositor i pianista de gòspel Thomas Dorsey El 1946 gravà Move on a Little Higher , el primer gran èxit d’aquest tipus de música, que la donà a conèixer arreu Durant els anys cinquanta feu…
Conrad Giralt
Música
Baix baríton.
La seva carrera es desenvolupà en bona part a redós del Gran Teatre del Liceu, on participà en l’estrena, el 1899, de Tristany i Isolda El 1905 intervingué a Lohengrin , al Teatre Tívoli, i en l’estrena al Liceu de Die Meistersinger von Nürnberg 'Els mestres cantaires de Nuremberg' El 1911 interpretà, en un concert que es feu al Gran Teatre del Liceu, La valquíria , el primer acte de la qual fou cantat en català Intervingué als concerts del 1913 celebrats al Palau de la Música Catalana amb motiu del centenari del naixement de R Wagner Fou un dels cantants que participà en l’…
Giovanni Battista Rubini
Música
Tenor italià.
Rebé la primera formació musical del seu pare, músic aficionat i trompista El 1812 entrà com a corista i violinista en el Teatre Riccardi de Bèrgam i el 1814 debutà a Pavia amb Le lacrime di una vedova , de P Generali L’any següent fou cridat per l’empresari D Barbaja a Nàpols, on interpretà L’italiana in Algeri , de G Rossini L’èxit aconseguit amb aquesta òpera feu que fos sollicitat pels principals teatres europeus Després del triomf de les representacions de La Cenerentola de Rossini, a París, els millors compositors operístics de l’època se’l disputaren per a les seves estrenes Així, fou…
Josephina Maria Camilla Grassini
Música
Contralt italiana.
Estudià amb D Zucchinetti a la seva ciutat natal i amb A Secchi a Milà Feu el seu debut a Parma, el 1789, amb La pastorella nobile de Guglielmi Encara que començà la seva carrera amb la interpretació d' opéras-comiques , aviat dirigí la seva atenció cap als papers dramàtics de les òperes de Cimarosa, Fioravanti, Paer i Cherubini, molt més adequats per a la seva veu i el seu caràcter El 1800, després d’oferir dos concerts al Teatro San Carlo de Nàpols en honor a Napoleó Bonaparte, esdevingué la seva amant Aquesta condició li obrí les portes dels teatres de París i la cort francesa…