Resultats de la cerca
Es mostren 6137 resultats
taigà

Distribució geogràfica de la taigà
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bioma propi de les terres boreals d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, caracteritzat pel predomini del bosc de coníferes perennifòlies (pícees, avets, pins boreals) o caducifòlies (làrixs).
Les temperatures hivernals són baixes i les precipitacions són moderades i en bona part cauen en forma de neu El sòl típic és un podzol El sotabosc és pobre i consta d’ericàcies subarbustives, d’algunes herbes humícoles i de molses Als llocs entollats hi ha torberes d’esfagne Als indrets més afavorits es desenvolupen comunitats megafòrbiques També s’hi troben bosquets de bedolls i salzes El bosc subalpí pot ésser considerat com una irradiació extrema, cap al sud, de la taigà
Mālvā Pathār
Pla
Plana d’uns 300 m d’altitud, a l’Índia central, al nord de les muntanyes Vindhya, entre les terres altes de l’oest i la planúria del Ganges.
Anomenada Awanti en temps del Buda, del 1401 al 1531 hi fou constituït un regne musulmà independent Conquerida pels anglesos el 1818, formà una de les agències polítiques britàniques de l’Índia, composta per un grup d’estats que el 1948 s’uniren amb Gwalior i Indore i formaren la Unió de Madhya Barat
béns propis
Història
Part de les terres comunals que pertanyia al municipi com a entitat i els beneficis de la qual eren destinats a satisfer les despeses dels serveis públics ( béns comunals
).
tiràs
Transports
Vehicle rudimentari sense rodes que era emprat per al transport de pedres, de terres, d’herba, de troncs, etc, per terrenys muntanyosos i per boscs, arrossegat per una bèstia.
El tiràs que s’emprava per al transport de troncs era una mena d’escaleta proveïda de barrots laterals perpendiculars al pla de l’escaleta, mentre que el que s’utilitzava per a herbes o per a pedres consistia en un tronc d’arbre en forma d’angle agut amb unes posts estretes clavades i juxtaposades
vicari
Història del dret català
Home que, en el conreu de les terres del senyor i en les prestacions de servituds, substituïa el qui, fraudulentament, contra la voluntat del senyor, havia rebut ordes sagrats.
Aquest era obligat a reduir-se a l’estat laical i a tornar al mas en el cas que no trobés vicari que el substituís
lleis romanobàrbares
Història del dret
Lleis romanes, recollides pels bàrbars al segle VI, per a ús de les poblacions romanes subjugades, en els estats fundats pels pobles germànics en terres de l’Occident romà.
Les principals són la Lex romana Wisigothorum o Breviarium Alaricianum , la Lex romana Burgundionum i l' Edictum Theoderici
Les amarantàcies
Amarantàcies 1 Amaranthus graecizans a aspecte general, on es pot veure el port d’aquesta herba anual de flors poc aparents, agrupades en inflorescències axillars x 0,5 b cima de flors trímeres, amb algunes de masculines i altres de femenines x 10 c fruit capsular que conserva encara els tèpals membranosos x 10 c’ càpsula, dita pixidi perquè s’obre per una línia de dehiscència transversal x 10 d llavor, de testa negra i brillant x 10 Eugeni Sierra Les amarantàcies són herbes, més rarament arbusts, de fulles esparses o oposades, enteres i sense estípules Se’n coneixen vora de 65 gèneres i de…
Sant Sadurní de Noves de Segre (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Serni o Sant Sadurní manté el culte encara avui com a cap de la seva demarcació parroquial, però l’edifici original ha estat totalment transformat i probablement només se li puguin atribuir alguns fragments de mur d’època romànica inclosos dins la fàbrica de l’edifici actual, que necessitaria una exploració per a determinar la forma original del temple i l’abast de les pervivències i de les transformacions El primer esment de la vila de Noves és del 839, en la venda feta a favor del bisbe Sisebut d’unes cases i unes terres situades a la vall d’Elins…
Cotxa cua-roja
Ocell típicament estival, nidifica molt localment i en un nombre escàs a la Catalunya Nord i a la resta del Principat, i és una mica més comú al País Valencià Al nostre territori abunda, sobretot, durant els períodes migratoris, tant a la primavera com a la tardor A l’hivern és excepcional se’n coneixen unes poques dades a Catalunya i, sobretot, a les Balears El pas de la primavera té lloc de la primera desena de març a la tercera de maig, i és especialment evident des de mitjan abril fins a mitjan maig El pas de tardor s’inicia la segona desena d’agost i finalitza la tercera desena d’octubre…
Baixa Saxònia
Vista de les torres de l’antiga fortificació de la ciutat de Goslar, al land alemany de la Baixa Saxònia
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land d’Alemanya.
La capital és Hannover S’estén per la plana del nord, i limita al N amb Slesvig-Holstein, Hamburg i Mecklenburg-Pomerània Occidental, a l’E amb Saxònia-Anhalt i al S amb Turíngia, Hessen i Rin del Nord-Westfàlia Comprèn dues regions geomorfològiques la plana del nord i la regió dels massissos de l’Alemanya herciniana La regió de la plana del nord ocupa gairebé tot l’estat i forma part de la gran plana de l’Europa septentrional, que aquí és més estreta, amb costes baixes i paisatges disposats en faixes zonals La regió litoral és composada per unes àrees morèniques, sense pedres marschen ,…