L’església parroquial de Sant Serni o Sant Sadurní manté el culte encara avui com a cap de la seva demarcació parroquial, però l’edifici original ha estat totalment transformat i probablement només se li puguin atribuir alguns fragments de mur d’època romànica inclosos dins la fàbrica de l’edifici actual, que necessitaria una exploració per a determinar la forma original del temple i l’abast de les pervivències i de les transformacions.
El primer esment de la vila de Noves és del 839, en la venda feta a favor del bisbe Sisebut d’unes cases i unes terres situades a la vall d’Elins, que limiten, per una part, amb el camí que va a Noves. Els esments referents a la vila o lloc de Noves se segueixen en documents dels segles IX, X, XI i XII, de manera continuada.
Pel document del 1046 s’estableix que la parròquia de Noves era possessió d’Arnau Mir de Tost, que la tenia en feu de l’església d’Urgell per donació del bisbe Ermengol. Segles després, l’any 1208, la vila de Noves era deixada pel comte Ermengol d’Urgell, en el seu testament, al monestir de Santa Cecília d’Elins.
La possessió i la jurisdicció de la vila i terme de Noves sembla que fou, en un primer moment, dels Caboet, dels quals passà als Castellbò. En el Spill… d’aquest vescomtat, de l’inici del segle XVI, s’Indica com el lloc de Noves, integrat a la batllia de la vall d’Aguilar del quarter de Castellbò, era la residència del lloctinent del batlle de la vall i d’un dels tres cònsols en què era partida la vall. S’assenyala també, que el feu o carlania de Noves era de Gabriel Caminal d’Organyà. En el capbreu dels anys 1493-94 consta com a carià del lloc Jaume Abella d’Organyà, encara que, es diu, ho solia ser Galceran Noves de Castellbò.
La parròquia de Noves és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, mentre que l’advocació de sant Sadurní, relacionada amb el lloc de Noves, ja apareix en documents del final del segle X, i l’església pròpiament dita de Sant Sadurní de Noves, en un document de permuta del 1030, on una de les terres permutades és situada sobre l’església de Sant Sadurní, i en dos testaments, un del 1063 — en què rep un llegat d’un mancús— i un altre del 1097, en què el legat és de dos sous. La parròquia de Noves, al segle XIV, era inclosa en el deganat d’Urgellet de la diòcesi d’Urgell, segons consta en la relació de parròquies d’aquest bisbat, visitades els anys 1312 i 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i en el llibre de la dècima del 1391.