Resultats de la cerca

L’antiga vila de Cellers apareix esmentada l’any 1046, en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i Ermessenda, donaren a Guillem Arnau i a la seva muller la vila de Cellers En el document s’estableixen els límits del terme d’aquesta vila, que eren el riu Noguera a llevant, el Montsec al sud, la Guàrdia d’ Ermedolfo a ponent, i el rec de Lezeto al nord En el seu testament, perdut Guillem Arnau deixà la vila de Cellers a Santa Maria de la Seu, llegat que fou fet efectiu pels seus marmessors al mes de març del 1054 A l’abril d’aquest mateix any, el comte Ramon V donava a Santa Maria de la Seu…

De pare murcià i de mare valenciana, fou bilingüe ja des de petit sempre tingué — ho ha escrit — consciència de la unitat lingüística dels Països Catalans Estudià dret a València, on s’inicià en les lletres El 1896 s’establí a Madrid, on esdevingué una de les primeres figures de l’anomenada Generació del 98, concepte que divulgà àmpliament S'obrí camí en el periodisme en diaris republicans — El País , El Progreso — i en revistes, com Arte Joven , Revista Nueva i Juventud Publicà molts articles i fullets, i s’acostà a l’anarquisme, però aviat fou un collaborador del torn polític de la…

S’exilià amb els seus pares a Perpinyà el 1939 Estudià a Illa, al liceu Aragó de Perpinyà i feu la carrera de lletres a Montpeller Exercí de professor i de periodista, i impulsà els Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà, on impartí classes de català fins a la jubilació l’any 1994 Collaborà regularment a Midi Libre , L’Indépendant i Sant Joan i Barres , i també a Serra d’Or , Tele-estel  i  La Vanguardia , com també en programes de ràdio Tot i que s’inicià publicant reculls poètics en francès, aviat es convertí en un dels més actius i brillants promotors de la llengua i la cultura…

Aprengué del seu pare la ciència de la medicina i l’exercí a la seva ciutat i en molts altres indrets del món grec adquirí una fama extraordinària i deixà una brillant escola de seguidors i de deixebles Fou el primer que separà la ciència de la religió, però tingué uns notables precedents l’escola sicilianopitagòrica amb Alcmèon de Crotona, l’escola atomista de Demòcrit i d’altres individualitats com Eurifont de Cnidos que rivalitzaren amb els metges de Cos Pel que fa a les obres que li són atribuïdes, el Corpus Hippocraticum 440-350 aC, cal assenyalar que no n'hi ha cap que porti la seva…

S'inicià amb èxit a La Publicitat i Mirador i el 1936 s’exilià a París, on treballà per als serveis d’informació de Francesc Cambó, que collaboraven amb el bàndol franquista Posteriorment passà al front, on arribà a alferes provisional Collaborà a Destino i fou corresponsal d' ABC , La Vanguardia diari al qual estigué vinculat al llarg de tota la seva vida i Clarín de Buenos Aires Collaborà també a El Correo Catalán Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg on fou un dels dos únics periodistes espanyols acreditats i la crisi del Congo Fou agregat de premsa de l’ambaixada…

Fill de Jordi Joan Entre l’any 1416 i el 1418 dugué a terme la decoració de la façana gòtica del Palau de la Generalitat de Barcelona, amb el formós relleu de sant Jordi matant el drac, les expressives gàrgoles i els permòdols Feu la primera clau de volta, després del cimbori, a la nau principal de la catedral de Barcelona, amb la figura de Déu Pare 1418 El 1426 es feu càrrec de l’altar major de la seu de Tarragona, la predella del qual, decorada amb relleus de la vida de santa Tecla, és la seva obra mestra i una de les més importants de l’art medieval català El 1434 emprengué l’execució de…

Llicenciat en dret Treballà com a redactor al diari Tele-exprés  del 1966 al 1970, any que fou nomenat cap de redacció, càrrec que ocupà fins el 1976, en què passà a ser-ho del diari Catalunya Express , on s’estigué tres anys Del 1971 al 1974 fou director de la revista Dossier Mundo Del 1980 al 1982 fou delegat a Barcelona del setmanari Gaceta Ilustrada i el 1983 fou nomenat secretari general de la redacció de La Vanguardia , de la qual fou també sotsdirector, defensor del lector i editorialista Des del 2012, collabora en el…

El rat-penat nòctul petit Nyctalus leisleri és eminentment arborícola es refugia a l’interior de les clivelles i els forats dels troncs La seva citació als Països Catalans és força recent 1983, però, d’ençà que hom en capturà un primer exemplar a Olzinelles, se n’ha trobat un grup de més de 15 individus, la qual cosa fa creure que no és tan escàs com hom havia pensat Jordi Corbera És la més petita de les tres espècies de nòctuls europees Una de les característiques que la fa distingible és la longitud del tercer dit, que oscilla entre 73,5 i 81,5 mm La llargada del peu és menor que la…

La Cotonera fou constituïda com a societat anònima el mes de març del 1853 Tenia un capital de 150000 duros o 3 milions de rals, representat per 600 accions de 5000 rals cadascuna, totalment desemborsat Situació de la fàbrica “Plànol de Barcelona”, 1858 La Cotonera SA tingué dotze anys de vida i fou víctima de la “fam de cotó” provocada pel bloqueig dels ports de la Confederació durant la guerra de Secessió americana El domicili i la fàbrica es trobaven al carrer de Fernandina de Barcelona Primerament figuren al núm 18, que després es converteix en el núm 34 En el moment de la seva liquidació…

El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també cavaller de l’Orde de…