Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida de Joan Deltell, exiliat català que viu a Mèxic, on enyora Barcelona i somnia a retornar-hi des d’aquesta perspectiva, es presenta la seva situació i la dels altres catalans exiliats, que adopten diverses actituds enfront del país que els ha acollit i, també, de Catalunya Joan Deltell és un exiliat català que treballa en una editorial de Mèxic casat amb una nativa, Adela, i amb un fill, Jordi inadaptat al país i a la pròpia família, només somnia a poder retornar a Barcelona, un retorn que la manca de recursos econòmics impedeix L’oportunitat d’…

Vida Estudià amb J Haas a Munic 1924-27, i durant l’època nazi es retirà de la vida musical i social d’Alemanya El 1942 feu classes amb A Webern No fou fins l’estrena, a Darmstadt, de la seva Symphonische Ouvertüre , el 1947, que començà a ser reconegut a Alemanya La seva música no forma part de cap sistema o escola, i tampoc no intentà crear un cercle de deixebles propis Les obres, però, mostren lligams amb el llenguatge simfònic d’A Bruckner i G Mahler les afinitats amb M Reger són encara més òbvies temes rítmics, neobarrocs I Stravinsky ús del tema de La consagració de la primavera en la…

Vida Autodidacte, estudià disseny gràfic i llenguatge audiovisual A partir del 1973 intervingué com a autor i collaborador en la realització de films en formats subestàndard i vídeos experimentals Impulsà i coordinà el llarg collectiu En la ciudad 1975-76 restauració i reedició en vídeo, 1997 Juntament amb Eugènia Balcells, Manuel Huerga o Juan Bufill constituí el grup Film Vídeo Informació, que edità la revista "Visual" 1997-78, dos núm Per a la televisió realitzà l’assaig Marcel Duchamp entre nosaltres retard en vídeo 1986-87, llargmetratge experimental i el fresc Lecturas de Cirlot 1997-…

Vida Llicenciat en medicina 1978 i doctor en ciències de la informació 1995, és professor de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona Provinent del camp del cineclub, creà amb José Enrique Monterde la revista "Fulls de Cinema" Federació Catalana de Cineclubs, 1978-79, 5 núm Com a crític collabora en el diari "Avui", les revistes "Fotogramas" i "Dirigido por ", i esporàdicament ha publicat en les espanyoles "Nosferatu", "Cuadernos de la Academia" i "Archivos de la Filmoteca" i les estrangeres "Bianco e Nero", "Cinema Nuovo", "Cahiers de la Cinémathèque" i "Cineaste"…

Vida Pèrit químic de formació, feu de figurant fins que el 1912 debutà com a actor fent de galant a La mejor venganza i Redención 1915, tots dos de Godofredo Mateldi També protagonitzà els èxits de Ricard de Baños, Juan José 1917 i Don Juan Tenorio 1921-22, i els serials de Joan Maria Codina, El protegido de Satán i l’ambiciós El otro , tots dos del 1919, quan ja ocupava el càrrec de sotsdirector de producció de l’Studio Films D’altra banda, també fou propietari d’una acadèmia cinematogràfica i treballà en les companyies teatrals de Ricard Calvo, Enric Borràs i Margarida Xirgu A la dècada del…

Vida Després de cursar estudis primaris i francès, treballà en diversos oficis fins a establir-se al camp borsari 1914 Participà en la creació de la revista literària "Festa" Molins de Rei 1913-16, en la qual publicà contes curts El 1915 acceptà sense experiència prèvia el càrrec de director gerent de la productora Barcinógrafo en substitució d’Adrià Gual també hi feu de director de producció i realitzador fins el 1918, any en què l’empresa es dissolgué En aquesta etapa comptà amb la collaboració de la companyia de Margarida Xirgu, que protagonitzà successivament cinc melodrames dirigits…

Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups d’alzines,…

Té unes característiques comunes geogràfiques, socials i intellectuals, però no forma un bloc unitari, car en el camp religiós existeixen unes diferències grans Cronològicament presenta cinc grans etapes de formació 2700-1500 aC, de màxima plenitud autòctona dels s XII aC al XIII dC, del domini musulmà s XIII-XVI, del domini mogol s XVI-XVIII i de la colonització occidental s XIX-XX La tradició local, que apareix a la segona etapa, perdura fins avui poc o molt modificada Les característiques principals d’aquest art són un caràcter eminentment religiós, una dependència de la filosofia, l’…

Fou fundat el 1921 per un colla de joves excursionistes com a Joventut Excursionista Pensament, tot i que no s’oficialitzà fins el 1924 El 1927 se’n creà la secció atlètica, que el 1929 organitzà la Volta a Sabadell El 1946 es modificaren els estatuts i el nom de l’entitat, que passà a ser ja exclusivament un club d’atletisme Joventut Atlètica Pensament El 1950 adoptà finalment el nom actual Josep Molins, a qui anys després es dedicà la pista d’atletisme de la capital vallesana, en fou el primer atleta olímpic Roma, 1960 L’any següent s’inaugurà la pista d’atletisme municipal, de…

El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de…