Resultats de la cerca

Arquitectura conventual del segle XV a Barcelona PJFiguerola Al segle XV les monumentals catedrals, monestirs i convents catalans d’estil gòtic ja estaven bastits en la seva major part La tasca constructiva d’aquest segle consistí majoritàriament en l’acabament de les obres religioses començades anteriorment i en l’inici d’importants obres d’arquitectura civil castells, palaus, hospitals, drassanes, etc L’alentiment de la febre constructiva en aquest període va ser causat bàsicament per la crisi demogràfica i econòmica que s’estengué durant molt de temps Barcelona no fou aliena al panorama…

Muralles de Barcelona A Cubeles Vers la meitat del segle XIII es va iniciar a Barcelona la construcció d’unes noves muralles a conseqüència del creixement urbà, que havia deixat obsolet l’antic recinte romà comtal Cap al final del XIV, amb la incorporació del sector del Raval incloent-hi les drassanes, s’assolí el perímetre que havia de ser el definitiu, si bé les obres continuaren ja entrat el quatre-cents Al llarg dels segles següents es dugueren a terme intervencions d’abast divers, però cap d’aquests canvis no alterà de manera significativa el traçat del conjunt i calgué esperar fins a la…

Música clàssica Claudio Abbado, al front de l’Orquestra del Festival de Lucerna, va homenatjar l’Any Mahler © Lucerne Fetsival / Georg Anderhub Gustav Mahler està de moda i, després de la celebració el 2010 del 150è aniversari del naixement del genial compositor bohemi, la commemoració del centenari de la seva mort en va multiplicar la presència en l’escena concertística internacional d’una manera inimaginable fa només tres dècades, quan era gairebé desconegut pel gran públic El Festival de Lucerna, cada vegada més elitista i que reuneix cada estiu a la petita localitat suïssa les millors…

Vida Svendsen, juntament amb Grieg, és un dels màxims representants de l’escola nacionalista noruega Fill d’un músic, rebé una formació completa i aprengué diversos instruments Fou deixeble de violí de F Ursin, i tocà aquest instrument en l’orquestra del Teatre Noruec de la capital quan HJ Ibsen n’era el director Allí descobrí el repertori simfònic El 1859 conegué el violinista O Bull, el qual li causà una forta impressió El 1863 ingressà en el Conservatori de Música de Leipzig, que en aquell moment vivia un dels moments més florents de la seva història, centre on rebé lliçons de F David, EF…

Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…

No es tenen notícies d’activitat musical a la ciutat fins al principi del segle XVI, època en què s’ha documentat l’existència d’uns "orgues doblats" i de llibres de salms 1508 El 1536, s’installà un orgue de Miquel Serdanya al nou temple parroquial de Santa Maria, i des de llavors el govern del consell de la ciutat finançà la capella de música Joan Pau Pujol fou proposat com a organista a Mataró el 1591, i el 1595 es construí un nou orgue de vint-i-dos registres, bastit per Josep Bordons La polifonia devia ésser habitual a la parròquia des del principi del segle XV, però no fou fins el 1616…

En català, s’atorgà per primera vegada l’any 1962, però no es tornà a proclamar de nou fins al 1976 L’any 1977 no es concedí per regularitzar les dates, i des del 1978 ha estat atorgat anualment Des del 2002 és l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana qui coordina el guardó Relació de guardonats en llengua catalana narrativa 1962  Bearn de Llorenç Villalonga 1976  Cavalls cap a la fosca de Baltasar Porcel 1977 no s’atorga per regularitzar les dates 1978  L’endemà de mai de Miquel Àngel Riera 1979  Notes del capvesprol de Josep Pla 1980  Viatges i flors de Mercè Rodoreda 1981  Les…

Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total es cultiven…

Els Enríquez de Lacarra , senyors i després comtes d’Ablitas, s’originaren d’un fill del rei Enric I de Navarra, Juan Enríquez de Lacarra mort el 1323, els Enríquez de Sevilla , d' Enrique Enríquez , fill de l’infant Enric i net de Ferran III de Castella, els Enríquez de Cisneros i els Enríquez de Castilla , del comte Tello de Biscaia, fill d’Alfons XI, i els Enríquez de Noroña , d’un fill d’Enric II de Castella, Alfonso Enríquez , comte de Gijón Enric II també fou pare de Fadrique Enríquez , duc de Benavente La família dels Enríquez , almiralls de Castella, fou originada per Fadrique…

Estudià piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i composició contemporània i orquestració amb  Joan Guinjoan Estudià també el llenguatge del jazz  i, en aquest gènere, i amb una orientació eclèctica que mostrava una versatilitat notable, conreant des del rock simfònic fins al jazz , creà el grup Fusioon 1970-75 amb Martí Brunet i Santi Arisa i, més endavant, el seu germà Jordi, un grup de música progressista amb el qual feu nombroses actuacions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger Després de la dissolució del grup, el 1975, es dedicà plenament a la composició i als…